Mateu 25:35-45
Mateu 25:35-45 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Perquè vaig tenir fam i em vau donar menjar; vaig tenir set i em vau donar beure; era foraster i em vau acollir; estava nu i em vau vestir; estava malalt i em vau visitar; estava empresonat i vau venir a veure’m.’ Aleshores, els justos li replicaran: ‘Senyor, ¿quan t’hem vist afamat i t’hem donat menjar, o assedegat i t’hem donat beure? ¿Quan t’hem vist foraster i t’hem acollit, o nu i t’hem vestit? ¿Quan t’hem vist malalt o empresonat i t’hem visitat?’ El rei els respondrà: ‘Us asseguro que cada vegada que ho heu fet a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho heu fet.’ Després dirà als de la seva esquerra: ‘Fora del meu davant, maleïts. Aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. Perquè vaig tenir fam i no em vau donar menjar; vaig tenir set i no em vau donar beure; era foraster i no em vau acollir; esta-va nu i no em vau vestir; estava malalt i empresonat i no em vau visitar.” Aleshores també ells li respondran: ‘Senyor, ¿quan t’hem vist afamat o as-sedegat, foraster o nu, malalt o empresonat, i no t’hem ajudat?’ Ell els respondrà: “Us asseguro que cada vegada que no ho heu fet a un d’aquests més petits, tampoc a mi no m’ho heu fet.’
Mateu 25:35-45 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m. »Llavors els justos li respondran: »– Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure’t? »El rei els respondrà: »– En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi. »Després dirà als de la seva esquerra: »– Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar. »Llavors ells li respondran: »– Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir? »Ell els contestarà: »– En veritat us ho dic: tot allò que deixàveu de fer a un d’aquests més petits, m’ho negàveu a mi.