Mateu 25:31-45
Mateu 25:31-45 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
“Quan el Fill de l’Home vingui en la seva glòria acompanyat de tots els àn-gels, s’asseurà al seu tron gloriós, i tots els pobles seran aplegats davant seu. Llavors destriarà els uns dels altres, igual com el pastor destria les ovelles dels cabrits, i posarà les ovelles a la seva dreta i els cabrits a l’esquerra. Aleshores, el rei dirà als de la dreta: ‘Veniu, beneïts del meu Pare; hereteu el Regne preparat per a vosaltres des de la creació del món. Perquè vaig tenir fam i em vau donar menjar; vaig tenir set i em vau donar beure; era foraster i em vau acollir; estava nu i em vau vestir; estava malalt i em vau visitar; estava empresonat i vau venir a veure’m.’ Aleshores, els justos li replicaran: ‘Senyor, ¿quan t’hem vist afamat i t’hem donat menjar, o assedegat i t’hem donat beure? ¿Quan t’hem vist foraster i t’hem acollit, o nu i t’hem vestit? ¿Quan t’hem vist malalt o empresonat i t’hem visitat?’ El rei els respondrà: ‘Us asseguro que cada vegada que ho heu fet a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho heu fet.’ Després dirà als de la seva esquerra: ‘Fora del meu davant, maleïts. Aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. Perquè vaig tenir fam i no em vau donar menjar; vaig tenir set i no em vau donar beure; era foraster i no em vau acollir; esta-va nu i no em vau vestir; estava malalt i empresonat i no em vau visitar.” Aleshores també ells li respondran: ‘Senyor, ¿quan t’hem vist afamat o as-sedegat, foraster o nu, malalt o empresonat, i no t’hem ajudat?’ Ell els respondrà: “Us asseguro que cada vegada que no ho heu fet a un d’aquests més petits, tampoc a mi no m’ho heu fet.’
Mateu 25:31-45 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
»Quan el Fill de l’home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà en el seu tron gloriós. Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor destria les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. Aleshores el rei dirà als de la seva dreta: »– Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m. »Llavors els justos li respondran: »– Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure’t? »El rei els respondrà: »– En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi. »Després dirà als de la seva esquerra: »– Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar. »Llavors ells li respondran: »– Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir? »Ell els contestarà: »– En veritat us ho dic: tot allò que deixàveu de fer a un d’aquests més petits, m’ho negàveu a mi.