Mateu 25:1-13

Comparteix

Mateu 25:1-13 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

“Aleshores el Regne del cel serà semblant a deu noies que prengueren les seves llànties i van sortir a rebre el nuvi. Cinc eren imprudents i cinc eren as-senyades. Les imprudents, en prendre les llàn-ties, no es van proveir d’oli; però les assenyades es van endur am-polletes d’oli juntament amb les seves llànties. Com que el nuvi trigava, totes s’ana-ren endormiscant i van acabar ador-mides. A mitjanit es va sentir un clam: ‘Ja ve el nuvi; sortiu a rebre’l!’ Llavors, totes aquelles noies es van desvetllar i es posaren a espavilar les llànties. Les imprudents digueren a les assenyades: ‘Doneu-nos oli del vostre, perquè les nostres llànties s’apaguen.’ Però les assenyades els van dir: ‘No, perquè podria ser que no en tinguéssim prou per a vosaltres i nosaltres. Més val que aneu a comprar-ne per a vosaltres als qui en venen.’ Mentre anaven a comprar-ne, va arri-bar el nuvi; i les que estaven preparades van entrar amb ell a la festa, i es va tancar la porta. Més tard van arribar també les altres noies, i deien: ‘Senyor, senyor, obre’ns.’ Però ell respongué: ‘Us asseguro que no us conec de res.’ Vetlleu, doncs, perquè no en sabeu ni el dia ni l’hora.

Mateu 25:1-13 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

»Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l’espòs. N’hi havia cinc que eren insensates i cinc que eren assenyades. Les insensates van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes. »Com que l’espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. A mitjanit es va sentir un clam: »– L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l! »Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. Les noies insensates van dir a les assenyades: »– Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s’apaguen. »Les assenyades respongueren: »– Potser no n’hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu. »Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l’espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada. »Finalment arribaren també les altres noies i deien: »– Senyor, Senyor, obre’ns! »Però ell va respondre: »– En veritat us dic que no us conec. »Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.