Mateu 22:23-46Comparteix

Mateu 22:23-46 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Aquell dia se li van presentar uns saduceus, aquells que neguen la resur-recció, i li van posar aquesta qüestió: “Mestre, Moisès manà: Si un mor sense fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda, a fi de donar descendència al seu germà. Ara bé, entre nosaltres hi havia set germans. El primer, quan era casat, es va morir, i com que no tenia fills, deixà la muller al seu germà. Al segon, li va passar el mateix, tam-bé al tercer, i així fins al setè. Darrere de tots, també va morir la dona. Per tant, en la resurrecció, de quin dels set homes serà la muller? Perquè tots la van tenir.” Jesús els va respondre: “Aneu equi-vocats, perquè no compreneu les Es-criptures ni el poder de Déu. Perquè en la resurrecció, ni els homes ni les dones no es casaran, sinó que seran com els àngels del cel. I referent a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit el que Déu us ha revelat quan diu: Jo sóc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob? No és pas Déu de morts, sinó de vius.” La gent, en sentir-ho, quedava admi-rada del seu ensenyament. Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es van po-sar d’acord, i un d’ells, que era mestre de la Llei, amb intenció de comprometre’l, li va preguntar: “Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?” Jesús li contestà: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment. Aquest és el manament principal i el més gran. El segon se li assembla: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix. D’aquests dos manaments depenen tota la Llei i els Profetes.” Mentre els fariseus seguien plegats, Jesús els preguntà: “Què penseu del Crist? De qui és descendent?” Li diuen: “De David.” Els diu: “Com és, doncs, que David, guiat per l’Esperit, el tracta de Senyor quan diu: Digué el Senyor al meu Senyor: Seu a la meva dreta fins que posi els teus enemics sota els teus peus? Si David el tracta de Senyor, com pot ser descendent seu?” Ningú no fou capaç de donar-li res-posta. I, des d’aquell dia, ja ningú no es va atrevir a interrogar-lo més.

Mateu 22:23-46 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Aquell dia, uns saduceus l’anaren a trobar. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat: – Mestre, Moisès va dir: Si un home mor sense fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda per donar descendència al germà difunt . Doncs bé, hi havia entre nosaltres set germans. El primer es va casar i va morir, i com que no tenia descendència, el seu germà es va casar amb la viuda. El mateix va passar amb el segon, amb el tercer, i així fins al setè. Després de tots va morir la dona. Així, doncs, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots ells s’hi havien casat? Jesús els respongué: – Aneu equivocats, perquè no coneixeu les Escriptures ni el poder de Déu. Quan arribi la resurrecció, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel. »I pel que fa a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit el que Déu us va dir: Jo sóc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob ? Ell no és Déu de morts, sinó de vius. La gent, que ho va sentir, estava admirada de la seva doctrina. Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, i un d’ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta: – Mestre, quin és el manament més gran de la Llei? Jesús li digué: – Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament . Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix . Tots els manaments de la Llei i dels Profetes depenen d’aquests dos. Mentre els fariseus estaven reunits, Jesús els va fer aquesta pregunta: – Què en penseu, del Messies: de qui ha de ser fill? Li responen: – De David. Ell els diu: – ¿Com és, doncs, que David, mogut per l’Esperit, l’anomena “Senyor” quan diu: »El Senyor digué al meu Senyor: Seu a la meva dreta, mentre poso els enemics sota els teus peus ? »Per tant, si David l’anomena Senyor, com pot ser fill seu? Ningú no va ser capaç de respondre-li res, ni es van atrevir des d’aquell dia a fer-li cap més pregunta.