Mateu 18:15-35

Comparteix

Mateu 18:15-35 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

“Si el teu germà peca contra tu, vés i parleu-ne tu i ell en privat. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el teu germà. Si no t’escolta, fes-te acompanyar per un o dos germans més, a fi que per la declaració de dos o tres testimonis s’estableixi la causa. Si no vol avenir-se a raons, posa-ho en coneixement de la congregació; i si tampoc no fa cas de la congregació, considera’l com si fos un pagà o un recaptador. Us asseguro que tot el que lligueu a la terra quedarà lligat al cel; i tot el que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel. Torno a assegurar-vos que si dos de vosaltres, aquí a la terra, es posen d’acord a demanar el que sigui, els serà concedit pel meu Pare celestial. Perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, allí sóc jo, enmig d’ells.” Llavors se li apropà Pere i li va preguntar: “Senyor, quantes vegades he de perdonar el meu germà, si peca contra mi? Fins a set vegades?” Jesús li respongué: “No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta vegades set. Per això el Regne del cel és semblant a un rei que va voler passar comptes amb els seus servidors. Només començar a passar-les, li van presentar un deutor que li devia molts diners. Com que no tenia mitjans per a pa-gar, aquell senyor va manar que el venguessin a ell, amb la seva muller i els fills, i tot el que posseïa, a fi de saldar el deute. Però el servent se li llançà als peus i, prosternat, li deia: Tingues paciència amb mi, que t’ho pagaré tot. El senyor es va compadir d’aquell servent i el va deixar anar, perdonant-li el deute. Però, en sortir, el servent es va trobar amb un company seu que li devia una petita quantitat i, agafant-lo pel coll, l’ofe-gava tot dient: Paga’m el que em deus. El company, de genolls, li suplicava: Tingues paciència amb mi, que t’ho pagaré. Però ell no ho va acceptar, sinó que el va tancar a la presó fins que no pagués el deute. Els altres servents, en veure el que havia passat, plens d’indignació, van anar a dir-ho al seu senyor. Llavors, ell va cridar aquell servent i li digué: ‘Esclau pervers! Et vaig perdonar tot aquell deute perquè m’ho vas suplicar. ¿No tenies l’obligació també tu de compadir-te del teu company, com jo em vaig compadir de tu?’ I, ple d’indignació el lliurà als botxins fins que pagués tot el deute. Així mateix us tractarà el meu Pare celestial, si cadascun de vosaltres no perdona de tot cor el seu germà.”

Mateu 18:15-35 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

»Si el teu germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà. Si no t’escolta, crida’n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la paraula de dos o tres testimonis . Si tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida. I si ni tan sols escolta la comunitat, considera’l un pagà i un publicà. En veritat us ho dic: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel. »Encara en veritat us ho dic: si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d’acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà; perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d’ells. Aleshores Pere preguntà a Jesús: – Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades? Jesús li respon: – No et dic set vegades, sinó setanta vegades set. »Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. Tot just havia començat, quan li’n van portar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia amb què pagar, el senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia: »– Tingues paciència amb mi i t’ho pagaré tot. »Llavors, compadit d’ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute. »Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L’agafà i l’escanyava dient: »– Paga’m el que em deus. »El company se li va llançar als peus i li suplicava: »– Tingues paciència amb mi i ja t’ho pagaré. »Però ell s’hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute. »Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. El senyor va fer cridar aquell home i li digué: »– Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No t’havies de compadir del teu company, com jo m’havia compadit de tu? »I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute. »Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.