Mateu 15:1-39

Comparteix

Mateu 15:1-39 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Aleshores, uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem s’acostaren a Jesús i li preguntaren: “Per què els teus deixebles violen la tradició dels ancians? No es renten les mans abans de menjar.” Els respongué: “I vosaltres, per què violeu també el manament de Déu amb la vostra tradició? Perquè Déu digué: Honra el pare i la mare, i el qui maleeixi el pare o la mare, que mori irremissiblement. En canvi, vosaltres dieu: Si algú diu al pare o a la mare: Qualsevol cosa amb la qual et pugui servir la declaro dona-ció sagrada, ja no cal que honri el pare o la mare; i així invalideu la paraula de Déu en nom de la vostra tradició. Hipòcrites! Que n’és d’exacte el que va profetitzar Isaïes de vosaltres quan va dir: Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor és lluny de mi. El culte que em tributen és buit, perquè les doctrines que ensenyen són preceptes humans.” I fent venir la gent els digué: “Es-colteu i enteneu-ho bé. No és allò que entra per la boca el que embruta l’home, sinó que és allò que surt de la boca el que l’embruta.” Llavors, acostant-se-li, els deixebles li diuen: “Saps que els fariseus s’han ofès quan han sentit el que has dit?” Però ell els va contestar: “Tota plan-tació que no hagi estat plantada pel meu Pare celestial serà arrencada d’arrel. Deixeu-los estar; són cecs guies de cecs. I si un cec guia un altre cec, tots dos cauran al sot.” Pere li va demanar: “Explica’ns la paràbola.” Ell els digué: “¿Fins i tot vosaltres sou també curts d’enteniment? ¿No compreneu que tot allò que entra per la boca passa al ventre i va a parar a la latrina? En canvi, allò que surt de la boca prové del cor, i això sí que embruta l’home. Perquè del cor surten els mals pen-saments, els homicidis, els adulteris, les fornicacions, els robatoris, els falsos testimonis i les injúries. Aquestes són les coses que embruten l’home; però posar-se a menjar sense rentar-se les mans no l’embruten pas.” Quan Jesús va sortir d’allà es va retirar a les regions de Tir i de Sidó. I una dona cananea d’aquells indrets va sortir i es posà a cridar: “Compadeix-te de mi, Senyor, Fill de David. La meva filla està terriblement endimoniada.” Però ell no li va dirigir ni una paraula. Llavors els deixebles se li van acostar i li deien: “Fes-li cas, que no para de cridar darrere nostre.” Ell els respongué: “Només m’han enviat per a les ovelles perdudes del poble d’Israel.” Ella, però, se li va acostar i s’ageno-llà davant d’ell i li digué: “Senyor, aju-da’m.” Ell li respongué: “No està bé treure el pa dels fills per tirar-lo als gossets.” Però ella li fa: “És veritat, Senyor, però també els gossets mengen de les engrunes que cauen de la taula dels seus amos.” Aleshores Jesús li digué: “Dona, que n’és de gran, la teva fe! Que et sigui fet com tu vols.” Des d’aquell instant la seva filla es va posar bona. Marxant d’allí, Jesús se n’anà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s’assegué. Llavors hi van acudir grans multituds que duien amb ells coixos, baldats, cecs, muts i molts altres tarats, i els deixaven als peus de Jesús i ell els guaria; i la gent es quedava perplexa de veure com els muts parlaven, els baldats eren restablerts, els coixos caminaven i els cecs hi veien; i glorificaven el Déu d’Israel. Jesús cridà els seus deixebles i els digué: “Em fa llàstima aquesta gent, perquè ja fa tres dies que m’acompanyen i no queda res per a menjar. No els vull acomiadar dejuns, no fos cas que defallissin pel camí.” Els deixebles li diuen: “En un ermot com aquest, d’on podem treure prou pa per a satisfer tanta gent?” Jesús els preguntà: “Quants pans teniu?” Van dir-li: “Set, i uns quants peixets.” Aleshores va fer asseure la gent a terra, prengué els set pans i els peixos, i, després de donar gràcies, els partí i els va anar donant als deixebles, i els dei-xebles els van donar a la gent. Tothom en va menjar fins a quedar satisfet; i dels trossos que van sobrar n’ompliren set senalles. I els qui en van menjar eren quatre mil homes, sense comptar ni dones ni infants. Després d’acomiadar la gent, es va embarcar i va anar a la regió de Ma-gadan.

Mateu 15:1-39 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem anaren a trobar Jesús i li van dir: – Com és que els teus deixebles violen la tradició dels antics i no es renten les mans ritualment a l’hora de menjar? Ell els respongué: – I com és que vosaltres violeu els manaments de Déu en nom de la vostra tradició? En efecte, Déu ha dit: Honra el pare i la mare . I també: Qui maleei-xi el pare o la mare serà condemnat a mort . Però vosaltres afirmeu: “El qui digui al pare o a la mare: ‘Consagro a Déu els béns amb què us hauria d’ajudar’, ja no té cap obligació d’honrar els seus pares.” Així, en nom de la vostra tradició, invalideu la paraula de Déu. Hipòcrites! Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres quan digué: »Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi . El culte que em donen és buit, les doctrines que ensenyen són preceptes humans . Llavors cridà la gent i els digué: – Escolteu i compreneu-ho bé: El que fa impur l’home no és allò que entra a la boca; és el que en surt, allò que el fa impur. Després els deixebles anaren a dir a Jesús: – ¿Saps que els fariseus s’han escandalitzat d’això que has dit? Ell els respongué: – Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada. Deixeu-los estar: són cecs que guien cecs, i si un cec guia un altre cec, tots dos cauen al clot. Llavors Pere li digué: – Explica’ns aquest proverbi. Jesús respongué: – ¿També vosaltres sou incapaços d’entendre-ho? ¿No compreneu que tot allò que entra a la boca passa al ventre i és tret fora del cos? En canvi, allò que surt de la boca ve del cor, i això sí que fa impur l’home. Perquè del cor de l’home surten les intencions dolentes que el porten a assassinats, adulteris, relacions il·legítimes, robatoris, falsos testimonis, injúries. Això és el que fa impur l’home, però menjar sense haver-se rentat les mans ritualment no el fa pas impur. Jesús se’n va anar d’allí i es retirà a la regió de Tir i Sidó. Una dona cananea, que era d’aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar: – Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi! La meva filla està endimoniada i sofreix molt. Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven: – Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre. Jesús els digué: – Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel. Però la dona vingué a prosternar-se davant d’ell i li deia: – Senyor, ajuda’m! Jesús contestà: – No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets. Ella digué: – És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos. Llavors Jesús li respongué: – Dona, és gran la teva fe. Que es faci tal com tu vols. I des d’aquell mateix moment es posà bona la seva filla. Jesús se’n va anar d’allí i arribà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s’assegué. Llavors se li acostà molta gent que portava coixos, cecs, esguerrats, muts i molts altres malalts. Els van deixar als seus peus, i ell els va curar. La gent, en veure que els muts parlaven, que els esguerrats quedaven curats, els coixos caminaven i els cecs hi veien, se’n meravellava i glorificava el Déu d’Israel. Llavors Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: – Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí amb mi i no tenen res per a menjar. I no vull que se’n vagin dejuns, no fos cas que defallissin pel camí. Els deixebles li diuen: – D’on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent? Jesús els pregunta: – Quants pans teniu? Ells li responen: – Set, i uns quants peixets. Llavors Jesús va manar que la gent s’assegués a terra, prengué els set pans i els peixos, digué l’acció de gràcies, els partí, en donava als deixebles, i els deixebles en donaven a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren set paneres. Els qui havien menjat eren quatre mil homes, sense comptar dones ni criatures. Després d’acomiadar la gent, Jesús va pujar a la barca i se n’anà al territori de Magadan.