Mateu 15:1-20
Mateu 15:1-20 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Aleshores, uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem s’acostaren a Jesús i li preguntaren: “Per què els teus deixebles violen la tradició dels ancians? No es renten les mans abans de menjar.” Els respongué: “I vosaltres, per què violeu també el manament de Déu amb la vostra tradició? Perquè Déu digué: Honra el pare i la mare, i el qui maleeixi el pare o la mare, que mori irremissiblement. En canvi, vosaltres dieu: Si algú diu al pare o a la mare: Qualsevol cosa amb la qual et pugui servir la declaro dona-ció sagrada, ja no cal que honri el pare o la mare; i així invalideu la paraula de Déu en nom de la vostra tradició. Hipòcrites! Que n’és d’exacte el que va profetitzar Isaïes de vosaltres quan va dir: Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor és lluny de mi. El culte que em tributen és buit, perquè les doctrines que ensenyen són preceptes humans.” I fent venir la gent els digué: “Es-colteu i enteneu-ho bé. No és allò que entra per la boca el que embruta l’home, sinó que és allò que surt de la boca el que l’embruta.” Llavors, acostant-se-li, els deixebles li diuen: “Saps que els fariseus s’han ofès quan han sentit el que has dit?” Però ell els va contestar: “Tota plan-tació que no hagi estat plantada pel meu Pare celestial serà arrencada d’arrel. Deixeu-los estar; són cecs guies de cecs. I si un cec guia un altre cec, tots dos cauran al sot.” Pere li va demanar: “Explica’ns la paràbola.” Ell els digué: “¿Fins i tot vosaltres sou també curts d’enteniment? ¿No compreneu que tot allò que entra per la boca passa al ventre i va a parar a la latrina? En canvi, allò que surt de la boca prové del cor, i això sí que embruta l’home. Perquè del cor surten els mals pen-saments, els homicidis, els adulteris, les fornicacions, els robatoris, els falsos testimonis i les injúries. Aquestes són les coses que embruten l’home; però posar-se a menjar sense rentar-se les mans no l’embruten pas.”
Mateu 15:1-20 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem anaren a trobar Jesús i li van dir: – Com és que els teus deixebles violen la tradició dels antics i no es renten les mans ritualment a l’hora de menjar? Ell els respongué: – I com és que vosaltres violeu els manaments de Déu en nom de la vostra tradició? En efecte, Déu ha dit: Honra el pare i la mare . I també: Qui maleei-xi el pare o la mare serà condemnat a mort . Però vosaltres afirmeu: “El qui digui al pare o a la mare: ‘Consagro a Déu els béns amb què us hauria d’ajudar’, ja no té cap obligació d’honrar els seus pares.” Així, en nom de la vostra tradició, invalideu la paraula de Déu. Hipòcrites! Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres quan digué: »Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi . El culte que em donen és buit, les doctrines que ensenyen són preceptes humans . Llavors cridà la gent i els digué: – Escolteu i compreneu-ho bé: El que fa impur l’home no és allò que entra a la boca; és el que en surt, allò que el fa impur. Després els deixebles anaren a dir a Jesús: – ¿Saps que els fariseus s’han escandalitzat d’això que has dit? Ell els respongué: – Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada. Deixeu-los estar: són cecs que guien cecs, i si un cec guia un altre cec, tots dos cauen al clot. Llavors Pere li digué: – Explica’ns aquest proverbi. Jesús respongué: – ¿També vosaltres sou incapaços d’entendre-ho? ¿No compreneu que tot allò que entra a la boca passa al ventre i és tret fora del cos? En canvi, allò que surt de la boca ve del cor, i això sí que fa impur l’home. Perquè del cor de l’home surten les intencions dolentes que el porten a assassinats, adulteris, relacions il·legítimes, robatoris, falsos testimonis, injúries. Això és el que fa impur l’home, però menjar sense haver-se rentat les mans ritualment no el fa pas impur.