Mateu 14:12-23
Mateu 14:12-23 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Els deixebles de Joan anaren a endur-se’n el cos i li donaren sepultura. Després ho van fer saber a Jesús. Quan Jesús va rebre la notícia, es retirà d’allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Però així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions. Quan desembarcà, veié una gran gentada, se’n compadí i va curar els seus malalts. Arribat el capvespre, els deixebles s’acostaren a dir-li: – Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar. Però Jesús els respongué: – No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Ells li diuen: – Aquí només tenim cinc pans i dos peixos. Ell els digué: – Porteu-me’ls aquí. Llavors va manar que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles. Els qui havien menjat eren uns cinc mil homes, sense comptar dones ni criatures. Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d’ell cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol.
Mateu 14:12-23 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Llavors els deixebles de Joan van anar a buscar el cadàver, l’enterraren i van anar a comunicar-ho a Jesús. Quan Jesús ho va saber, se’n va anar d’aquell lloc en una barca, tot sol, cap en un indret despoblat. Però la gent ho va saber, i el van seguir a peu des dels poblats. En desembarcar, Jesús veié una gran gentada, se’n va compadir i es posà a guarir-ne els malalts. Com que ja era molt tard, els deixebles s’acostaren a dir-li: “Aquest lloc és apartat i l’hora molt avançada; acomiada la gent a fi que vagin als pobles i es comprin menjar.” Jesús els digué: “No cal que se’n vagin, doneu-los menjar vosaltres.” Li diuen: “Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.” Els va respondre: “Porteu-me’ls aquí.” Després va manar a la gent que s’as-segués damunt l’herba. Va agafar els cinc pans i els dos peixos, i, alçant la mirada al cel, digué la benedicció, els partí i els anava donant als deixebles perquè els servissin a la gent. Tothom va menjar-ne fins a quedar satisfet, i amb els trossos que van sobrar n’ompliren dotze cistelles. I van ser uns cinc mil homes que en van menjar, sense comptar ni dones ni infants. Tot seguit va donar pressa als seus deixebles perquè pugessin a la barca i comencessin a passar a l’altra riba, men-tre ell acomiadava la multitud. Després d’haver acomiadat la mul-titud, va pujar a la muntanya a pregar en privat. Al capvespre seguia allí tot sol.