Mateu 10:1-42

Comparteix

Mateu 10:1-42 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Després va cridar els seus dot-ze deixebles i els va donar po-der sobre els esperits impurs, per a ex-pulsar-los, i per a guarir tota mena de malalties i xacres. Els noms dels apòstols són: el primer, Simó, anomenat Pere, i el seu germà Andreu; Jaume,el fill de Zebedeu, i el seu germà Joan; Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu, el recaptador; Jaume, el fill d’Alfeu, i Tadeu; Simó, el cananeu, i Judes Iscariot, el qui després el va trair. Aquests dotze els envià Jesús amb les següents instruccions: “No us encami-neu a les terres dels pagans, ni entreu en cap ciutat dels samaritans; aneu, més aviat, a les ovelles perdudes del poble d’Israel. En el recorregut aneu predicant que el Regne de Déu ja és a prop. Guariu els malalts, ressusciteu els morts, netegeu els leprosos, expulseu els dimonis. De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc. No us procureu diners, ni d’or, ni de plata, ni de coure, com a provisió de butxaca; no porteu sarró per al camí, ni dues túniques, ni calçat, ni bastó; que el qui treballa, bé es mereix el seu mante-niment. En qualsevol vila o poblat que en-treu, busqueu una persona de bé i quedeu-vos a casa seva fins que marxeu d’aquell lloc. Quan entreu en una casa, saludeu i desitgeu-los pau. Si la família n’és digna, que la vostra pau resti en ella; però si no n’és digna, que retorni a vosaltres. I si en algun lloc no us reben ni us escolten, sortint d’aquella casa, o d’aquella vila, espolseu-vos la pols dels vostres peus. Us ben asseguro que el dia del judici hi haurà més tolerància per a la terra de Sodoma i Gomorra que no pas per a aquella població. Mireu, jo us envio com ovelles en-mig de llops; sigueu astuts com les serps, però innocents com els coloms. Tingueu compte amb la gent, perquè us portaran als tribunals religiosos i us assotaran a les sinagogues, i us faran comparèixer davant de governants i de reis per causa meva, a fi que doneu testimoniatge davant d’ells i davant dels pagans. I quan us hi portin, no us preocupeu pel que heu de dir ni per com ho direu, perquè en el moment precís us seran inspirades les paraules que haureu de dir, ja que no sou vosaltres els qui parlareu, sinó que l’Esperit del vostre Pare parlarà per vosaltres. Un germà lliurarà el seu germà a la mort, i un pare el seu fill; i els fills es rebel·laran contra els pares i els mata-ran. I sereu odiats de tothom a causa del meu nom, però el qui hagi resistit fins a la fi se salvarà. Quan us persegueixin en aquest poble, fugiu a un altre, perquè us asseguro que el Fill de l’Home tornarà abans que acabeu de recórrer les poblacions d’Israel. El deixeble no és més que el seu mestre, ni el criat més que el seu amo. Ja en té prou el deixeble de ser com el seu mestre, i el criat de ser com el seu amo. Si al cap de casa li han dit Beelzebul, què no diran als altres de la família! Així és que no els tingueu por, perquè no hi ha res d’amagat que no s’hagi de saber. El que us dic a les fosques, digueu-ho a plena llum del dia; el que escolteu a cau d’orella, proclameu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels qui maten el cos, però no poden matar l’ànima. Te-meu més aviat aquell qui pot perdre tant els cos com l’ànima a l’infern. ¿Que no es venen dos pardals per uns pocs cèntims? Tot i així, ni un de sol no cau a terra sense que el vostre Pare ho permeti. Pel que fa a vosaltres, fins els cabells del cap teniu comptats. Per tant, no tingueu por, que vosaltres valeu més que no pas els pardals. Doncs, tot aquell qui es declari a favor meu davant dels homes, sàpiga que també jo em declararé a favor seu davant del meu Pare celestial; però tot aquell qui em negui davant dels homes, també jo el negaré davant del meu Pare celestial. No us penseu que hagi vingut a es-campar la pau per damunt la terra; no he vingut a sembrar pau, sinó lluita. Jo he vingut a posar en desavinença l’home contra el seu pare, la filla contra la mare, la nora contra la sogra; de manera que els enemics de l’home seran els seus parents. Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi; qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi; i qui no pren la seva creu i em se-gueix, no és digne de mi. El qui vulgui afermar la seva vida, la perdrà, i qui perdi la seva vida per causa meva, la trobarà. Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. Qui acull un profeta perquè és pro-feta, rebrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, rebrà la recompensa dels justos. I qui doni a beure, ni que sigui un got d’aigua fresca, a un d’aquests petits, pel sol fet de ser un deixeble, us ben asse-guro que no es quedarà pas sense la seva recompensa.”

Mateu 10:1-42 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir malalties i xacres de tota mena. Els noms dels dotze apòstols són aquests: primer, Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; Jaume, fill d’Alfeu, i Tadeu; Simó el Zelós i Judes l’Iscariot, el qui el va trair. Aquests dotze, Jesús els va enviar amb aquestes instruccions: – No us encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. Aneu més aviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel. Pel camí prediqueu dient: “El Regne del cel és a prop.” Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc. No us emporteu a la bossa cap moneda: ni d’or, ni de plata, ni de coure; no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni sandàlies, ni bastó. El qui treballa, bé es mereix que el mantinguin. Quan entreu en una vila o en un poble, busqueu si hi ha algú digne de rebre-us i quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. Quan entreu a la casa, saludeu els qui hi habiten; si la casa n’és digna, que rebi la pau que li desitgeu, i si no n’és digna, que la pau torni a vosaltres. Si no us acullen ni escolten les vostres paraules, sortiu d’aquella casa i d’aquella població i espolseu-vos la pols dels peus. En veritat us dic que el dia del judici serà més suportable per al país de Sodoma i Gomorra que per a aquella població. »Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops: sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms. »Aneu alerta amb la gent: per causa meva us portaran als tribunals i us assotaran a les sinagogues, i us conduiran davant els governadors i els reis perquè doneu testimoni davant d’ells i davant els pagans. Quan us posin a les seves mans no us preocupeu del que haureu de dir ni de com parlareu: en aquell moment direu allò que us serà inspirat, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que l’Esperit del vostre Pare parlarà per mitjà vostre. »Un germà portarà a la mort el seu germà, i un pare, el seu fill; els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà. Quan us persegueixin en una població, fugiu cap a una altra. En veritat us dic que no acabareu de recórrer totes les poblacions d’Israel abans que vingui el Fill de l’home. »El deixeble no és més que el seu mestre, ni el criat més que el seu amo. El deixeble en té prou de ser com el seu mestre, i el criat, com el seu amo. Si al cap de casa l’han tractat de Beelzebul, molt més hi tractaran els altres de la casa. »Per tant, no tingueu por de tots ells, perquè no hi ha res de secret que no s’hagi de revelar, ni res d’amagat que no s’hagi de saber. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d’orella, pregoneu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l’ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l’ànima i el cos es consumeixin a l’infern. ¿No es venen dos ocells per una moneda? Doncs bé, ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats. Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells. »A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel. Però al qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el meu Pare del cel. »No us penseu que hagi vingut a portar la pau a la terra. No he vingut a portar la pau, sinó l’espasa. He vingut a separar el fill del pare, la filla de la mare, la nora de la sogra . Els enemics de cadascú seran la gent de casa seva . »Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi. Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l’haurà perduda per causa meva, la trobarà. »Qui us acull a vosaltres, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos. I tothom qui doni un got d’aigua fresca a un d’aquests petits només perquè és deixeble meu, en veritat us dic que no quedarà sense recompensa.