Lluc 8:5-15
Lluc 8:5-15 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
“El sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. I, tot sembrat, una part va caure arran del camí, on fou trepitjada i els ocells se la van menjar. Una altra part va caure en terreny pedregós, i, tot just brotada, es va as-secar per falta de saó; una altra part caigué enmig dels cards, i els cards, que hi creixien barrejats, la van ofegar. Una altra part va caure en terra bona, va brotar i va donar fruit centuplicat.” Havent dit això concloïa: “Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.” Els deixebles l’interrogaven sobre el significat d’aquesta paràbola. Ell els digué: “A vosaltres us és permès de conèixer els secrets del Regne de Déu; als altres, en canvi, els parlo en paràboles, de manera que mirant, no hi vegin, i escoltant, no ho entenguin. Aquest és el significat de la paràbola: La llavor és la Paraula de Déu. Els d’arran del camí són els qui, des-prés d’escoltar-la, ve el diable i els pren la paraula del cor per evitar que creguin i se salvin. Els del terreny pedregós són els qui en escoltar la paraula la reben amb goig, però aquests no tenen arrels; creuen du-rant un temps, però a l’hora de la prova es fan enrere. La part que va caure entre els cards són els qui escolten, però fan el seu camí i són ofegats per les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida, i no arriben a madurar. I la part que cau en terra bona són els qui han escoltat la paraula, la retenen amb cor noble i fructifiquen amb cons-tància.
Lluc 8:5-15 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
– Un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí i fou trepitjada, o bé els ocells se la van menjar. Una altra part va caure a la roca; però, quan la planta començava a créixer, es va assecar, perquè no tenia saó. Una altra part va caure entre els cards; els cards van créixer al mateix temps i l’ofegaren. Una altra part de les llavors va caure en terra bona, va créixer i va donar fruit fins al cent per u. I, acabat de dir això, exclamà: – Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti. Els seus deixebles li preguntaven què volia dir aquella paràbola. Ell respongué: – A vosaltres, us és donat de conèixer els misteris del Regne de Déu; als altres, en canvi, se’ls parla en paràboles, per tal que » mirin, però no hi vegin; escoltin, però no comprenguin . »La paràbola vol dir això: »La llavor és la paraula de Déu. Els d’arran del camí són els qui l’escolten, però després ve el diable i s’enduu la paraula del seu cor perquè no creguin i no se salvin. Els de la llavor que cau a la roca són els qui escolten la paraula i l’acullen amb alegria, però no tenen arrels: creuen només per un moment, i a l’hora de la prova es fan enrere. La llavor que cau enmig dels cards són els qui escolten, però les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els arrosseguen i acaben per ofegar-los, i no arriben a donar fruit madur. La llavor que cau en terra bona són els qui escolten la paraula amb un cor bo i generós, la retenen i amb perseverança arriben a donar fruit.