Lluc 4:22-30
Lluc 4:22-30 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Tothom parlava bé d’ell i s’admira-ven de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca, i deien: “¿No és el fill de Josep, aquest?” Ell els respongué: “Segurament que em retraureu aquella dita: Metge, cura’t a tu mateix. Fes també aquí, al teu poble, tot allò que diuen que has fet a Cafarnaüm.” I afegí: “Us asseguro que no hi ha cap profeta que sigui ben rebut a la prò-pia terra. Però també us asseguro que hi havia moltes viudes a Israel en temps d’Elies, quan el cel restà tancat durant tres anys i mig i sobrevingué una fam espantosa per tot el país, però Elies no fou enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. També hi havia molts leprosos a Is-rael en temps del profeta Eliseu, però cap d’ells no fou purificat, sinó el sirià Naaman.” En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van indignar, i, aixecant-se, el tragueren fora del poble i el dugueren fins a un cingle del turó sobre el qual s’alçava el seu poble, amb el propòsit d’estimbar-lo; Jesús, però, passant per entremig d’ells, se’n va anar.
Lluc 4:22-30 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Tothom l’aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien: – ¿No és fill de Josep, aquest? Ell els digué: – Ben segur que m’aplicareu aquella dita: “Metge, cura’t a tu mateix!” “Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.” I afegí: – En veritat us dic que cap profeta no és ben rebut al seu poble. Més encara, us asseguro que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s’estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria. En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació; es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d’estimbar-lo. Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar.