Lluc 4:16-30

Comparteix

Lluc 4:16-30 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s’aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor. Després plegà el volum, el retornà al responsable del culte de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. Aleshores començà dient-los: – Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar. Tothom l’aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien: – ¿No és fill de Josep, aquest? Ell els digué: – Ben segur que m’aplicareu aquella dita: “Metge, cura’t a tu mateix!” “Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.” I afegí: – En veritat us dic que cap profeta no és ben rebut al seu poble. Més encara, us asseguro que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s’estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria. En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació; es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d’estimbar-lo. Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar.

Lluc 4:16-30 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, anà a la sinagoga, i es va aixecar per fer la lec-tura. Li donarem el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: L’Esperit del Senyor és sobre meu, per això m’ha ungit, per a portar el missatge joiós als pobres, m’ha enviat a proclamar la llibertat als captius i als cecs la recuperació de la vista, a posar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor. Plegà el volum, el va tornar a l’assistent i s’assegué. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls clavats en ell. Aleshores es posà a dir-los: “Avui s’ha fet realitat aquest passatge que acabeu de sentir.” Tothom parlava bé d’ell i s’admira-ven de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca, i deien: “¿No és el fill de Josep, aquest?” Ell els respongué: “Segurament que em retraureu aquella dita: Metge, cura’t a tu mateix. Fes també aquí, al teu poble, tot allò que diuen que has fet a Cafarnaüm.” I afegí: “Us asseguro que no hi ha cap profeta que sigui ben rebut a la prò-pia terra. Però també us asseguro que hi havia moltes viudes a Israel en temps d’Elies, quan el cel restà tancat durant tres anys i mig i sobrevingué una fam espantosa per tot el país, però Elies no fou enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. També hi havia molts leprosos a Is-rael en temps del profeta Eliseu, però cap d’ells no fou purificat, sinó el sirià Naaman.” En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van indignar, i, aixecant-se, el tragueren fora del poble i el dugueren fins a un cingle del turó sobre el qual s’alçava el seu poble, amb el propòsit d’estimbar-lo; Jesús, però, passant per entremig d’ells, se’n va anar.