Lluc 4:1-32
Lluc 4:1-32 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà. L’Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies, i era temptat pel diable. En tots aquells dies no va menjar res, i quan s’hagueren acabat, va tenir fam. El diable li digué: – Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa. Però Jesús li va respondre: – L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa . Després el diable se l’endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món i li digué: – Et donaré tota l’autoritat i la glòria d’aquests reialmes: me l’han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. Adora’m i tot serà teu. Jesús li respongué: – Diu l’Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell . Després el conduí a Jerusalem, el va posar al punt més alt del temple i li digué: – Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix. Diu l’Escriptura: Donarà ordre als seus àngels de guardar-te . I encara: Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres . Jesús li contestà: – Diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu . Un cop el diable hagué acabat tota mena de temptacions, s’allunyà d’ell fins al temps oportú. Llavors Jesús, ple del poder de l’Esperit, se’n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava. I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s’aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor. Després plegà el volum, el retornà al responsable del culte de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. Aleshores començà dient-los: – Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar. Tothom l’aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien: – ¿No és fill de Josep, aquest? Ell els digué: – Ben segur que m’aplicareu aquella dita: “Metge, cura’t a tu mateix!” “Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.” I afegí: – En veritat us dic que cap profeta no és ben rebut al seu poble. Més encara, us asseguro que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s’estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria. En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació; es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d’estimbar-lo. Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar. Després va baixar a Cafarnaüm, població de Galilea, i el dissabte hi ensenyava. La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat.
Lluc 4:1-32 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Jesús, ple de l’Esperit Sant, va tor-nar del Jordà, i l’Esperit el va fer anar pel desert, on el diable l’estigué temptant durant quaranta dies. Tots aquells dies els va passar sense menjar res, i a la fi va tenir fam. Aleshores el diable li digué: “Si ets Fill de Déu, mana a aquesta pedra que es torni pa.” Jesús li va respondre: “Diu l’Escrip-tura: L’home no viu sols de pa.” Després se l’endugué amunt; en un instant li féu veure tots els reialmes del món, i el diable li digué: “Et puc donar tot aquest poder i tota aquesta glòria, perquè m’ha estat concedit a mi i ho dono a qui jo vull; només que et prosternis davant meu, tot serà teu.” Jesús li replicà: “Diu l’Escriptura: Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i només a ell donaràs culte.” Aleshores el conduí a Jerusalem, el deixà damunt el pinacle del temple i li digué: “Si ets Fill de Déu, llança’t dalt-abaix des d’aquí, perquè l’Escriptura diu: Donarà ordre als seus àngels que et guardin, i que et duguin a les palmes de les mans, a fi que els teus peus no ensopeguin en cap pedra.” Però Jesús li replicà: “Diu l’Escrip-tura: No temptaràs el Senyor, el teu Déu.” Quan el diable hagué esgotat totes les temptacions, el va deixar estar espe-rant una altra ocasió. Aleshores Jesús, amb la força de l’Esperit, va tornar a la Galilea, i la seva fama s’estengué per tota la comarca. I ell anava ensenyant per les sinagogues i era exalçat per tothom. Anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, anà a la sinagoga, i es va aixecar per fer la lec-tura. Li donarem el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: L’Esperit del Senyor és sobre meu, per això m’ha ungit, per a portar el missatge joiós als pobres, m’ha enviat a proclamar la llibertat als captius i als cecs la recuperació de la vista, a posar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor. Plegà el volum, el va tornar a l’assistent i s’assegué. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls clavats en ell. Aleshores es posà a dir-los: “Avui s’ha fet realitat aquest passatge que acabeu de sentir.” Tothom parlava bé d’ell i s’admira-ven de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca, i deien: “¿No és el fill de Josep, aquest?” Ell els respongué: “Segurament que em retraureu aquella dita: Metge, cura’t a tu mateix. Fes també aquí, al teu poble, tot allò que diuen que has fet a Cafarnaüm.” I afegí: “Us asseguro que no hi ha cap profeta que sigui ben rebut a la prò-pia terra. Però també us asseguro que hi havia moltes viudes a Israel en temps d’Elies, quan el cel restà tancat durant tres anys i mig i sobrevingué una fam espantosa per tot el país, però Elies no fou enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. També hi havia molts leprosos a Is-rael en temps del profeta Eliseu, però cap d’ells no fou purificat, sinó el sirià Naaman.” En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van indignar, i, aixecant-se, el tragueren fora del poble i el dugueren fins a un cingle del turó sobre el qual s’alçava el seu poble, amb el propòsit d’estimbar-lo; Jesús, però, passant per entremig d’ells, se’n va anar. Llavors baixà a Cafarnaüm, població de la Galilea, i els dissabtes els ensenyava. I quedaven admirats de la seva manera d’ensenyar, perquè parlava amb autoritat.
Lluc 4:1-32 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà. L’Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies, i era temptat pel diable. En tots aquells dies no va menjar res, i quan s’hagueren acabat, va tenir fam. El diable li digué: – Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa. Però Jesús li va respondre: – L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa . Després el diable se l’endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món i li digué: – Et donaré tota l’autoritat i la glòria d’aquests reialmes: me l’han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. Adora’m i tot serà teu. Jesús li respongué: – Diu l’Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell . Després el conduí a Jerusalem, el va posar al punt més alt del temple i li digué: – Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix. Diu l’Escriptura: Donarà ordre als seus àngels de guardar-te . I encara: Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres . Jesús li contestà: – Diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu . Un cop el diable hagué acabat tota mena de temptacions, s’allunyà d’ell fins al temps oportú. Llavors Jesús, ple del poder de l’Esperit, se’n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava. I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s’aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor. Després plegà el volum, el retornà al responsable del culte de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. Aleshores començà dient-los: – Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar. Tothom l’aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien: – ¿No és fill de Josep, aquest? Ell els digué: – Ben segur que m’aplicareu aquella dita: “Metge, cura’t a tu mateix!” “Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.” I afegí: – En veritat us dic que cap profeta no és ben rebut al seu poble. Més encara, us asseguro que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s’estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria. En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació; es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d’estimbar-lo. Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar. Després va baixar a Cafarnaüm, població de Galilea, i el dissabte hi ensenyava. La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat.