Lluc 24:1-53
Lluc 24:1-53 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El diumenge, molt de matí, anaren al sepulcre portant els perfums que havien preparat, i van trobar la pedra apartada de la boca del sepulcre. Hi van entrar, però no van trobar el cos del Senyor Jesús. Mentre estaven desconcertades pel fet aquell, se’ls presentaren dos homes amb vestidures resplendents; elles, esporuguides, abaixaven la cara a terra, i ells els digueren: “Per què bus-queu entre els morts el qui és viu? No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu-vos de com us parlava quan encara era a Galilea i us deia: ‘És necessari que el Fill de l’Home sigui posat a les mans dels homes pecadors i sigui crucificat, i que ressusciti el tercer dia’.” Llavors es van recordar de les seves paraules. Tornant del sepulcre van anunciar tot això als Onze i a tots els altres. Eren Maria Magdalena, Joana i Ma-ria, la mare de Jaume; també les altres que les havien acompanyades deien les mateixes coses als apòstols. Però a ells aquest relat els va semblar fantasia, i no se les creien. Amb tot, Pere s’aixecà i va anar corrents al sepulcre, es va ajupir i hi veié només les mortalles, i se’n tornà cap a casa desconcertat pel que havia passat. Aquell mateix dia, dos dels deixebles anaven de camí cap a un vilatge anome-nat Emmaús, distant onze quilòmetres de Jerusalem. i parlaven entre ells de tot el que havia passat. Mentre enraonaven i discutien, el mateix Jesús se’ls acostà i es posà a caminar amb ells, però se’ls havia incapacitat els ulls a fi que no el poguessin reconèixer. I els digué: “Quina mena de polèmica és aquesta que manteniu entre vosaltres mentre aneu caminant?” Llavors es van aturar, amb un posat tot trist, i un d’ells, que es deia Cleofàs, li va dir: “¿Ets tu l’únic foraster a Jerusalem que desconeix el que hi ha passat aquests dies?” Els digué: “Què?” Ells li respongue-ren: “El cas de Jesús de Natzaret, que era un profeta poderós de fets i de pa-raules davant Déu i davant de tot el poble; com els principals sacerdots i les nostres autoritats el van lliurar perquè el condemnessin a mort, i el van crucifi-car. Nosaltres, però, confiàvem que ell seria el llibertador d’Israel, però amb tot això, ja som al tercer dia d’ençà que han ocorregut aquests fets. Si bé és cert que algunes dones del nostre grup ens han intranquil·litzat; han anat de bon matí al sepulcre, i, no trobant-hi el seu cos, han tornat dient que fins i tot havien vist una apari-ció d’àngels que deien que ell és viu. També alguns dels nostres han anat al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l’han vist.” Ell els digué: “Oh, curts d’enteniment i indecisos de cor per a creure tot el que van anunciar el profetes! ¿Que potser no havia de patir tot això, el Crist, abans d’entrar a la seva glòria?” Llavors, començant per Moisès i seguint amb tots els profetes, els va anar interpretant el que es referia a ell en tota l’Escriptura. Quan ja eren prop del vilatge on ana-ven, ell va fer veure que anava més lluny, però ells li van insistir dient-li: “Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.” I va entrar per quedar-se amb ells. I quan es va posar amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell va desaparèixer. I es deien l’un a l’altre: “¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens explicava el sentit de les Escriptures?” En aquell mateix moment es van ai-xecar i se’n tornaren a Jerusalem, i van trobar reunits els Onze i els altres companys, que deien: “Realment, el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó.” També ells contaren tot el que els havia passat pel camí i com l’havien reconegut en partir el pa. Mentre parlaven d’això, Jesús es va plantar enmig d’ells i els digué: “La pau sigui amb vosaltres!” Es van espantar, i en la seva torbació es creien veure un esperit. Ell els digué: “Per què us alarmeu? Per què us vénen aquests dubtes al cor? Mireu les meves mans i els meus peus, que sóc jo en persona; palpeu, mireu, que un esperit no té carn ni ossos, com veieu que jo tinc.” Dient això els ensenyava les mans i els peus. Però com que encara no s’ho acabaven de creure, atordits per l’alegria, ell els digué: “Teniu aquí res per a menjar?” Ells li donaren un tall de peix a la brasa; el prengué i se’l va menjar davant d’ells. Després els digué: “Quan encara era amb vosaltres, ja us vaig dir que calia que es complís tot el que hi ha escrit referent a mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms.” Tot seguit els obrí la intel·ligència perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures, i els digué: “Així ho diu l’Escriptura, que el Crist patiria i ressuscitaria d’entre els morts el tercer dia, i que en el seu nom es predicaria el penediment per al perdó dels pecats a tots els pobles, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis, de tot això. I jo faré venir damunt vostre la pro-mesa del meu Pare. Vosaltres, doncs, quedeu-vos a la ciutat fins que hàgiu estat revestits del poder que ve de dalt.” Després se’ls endugué fins a prop de Betània, i alçant les seves mans els beneí. I, mentre els beneïa, se separà d’ells, portat amunt cap al cel. Ells es van prosternar, adorant-lo. Després se’n tornaren a Jerusalem plens d’alegria. I contínuament eren al temple lloant Déu.
Lluc 24:1-53 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El primer dia de la setmana –el diumenge–, molt de matí, les dones arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat, i van trobar que la pedra havia estat apartada del sepulcre. Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor. Estaven del tot perplexes sobre què havia passat, quan se’ls van presentar dos homes amb vestits resplendents. Esglaiades, van abaixar el rostre. Ells els digueren: – Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu què us va dir quan encara era a Galilea: “Cal que el Fill de l’home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia.” Elles van recordar aquestes paraules de Jesús. Llavors se’n tornaren del sepulcre i van anunciar tot això als Onze i als altres. Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume. També les altres que anaven amb elles ho explicaven als apòstols, però les seves paraules els van semblar un deliri, i no se les van creure. Amb tot, Pere s’aixecà i se’n va anar corrents fins al sepulcre, s’ajupí i veié que hi havia tan sols el llençol d’amortallar. Després se’n tornà a casa, estranyat del que havia succeït. Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es troba a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells de tot el que havia passat. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells, però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo. Jesús els preguntà: – Què és això que comenteu entre vosaltres tot caminant? Ells es van aturar amb un posat trist, i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: – ¿Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies? Els preguntà: – Què hi ha passat? Li contestaren: – El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel; però ara, amb tot això, ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses. És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d’àngels, els quals asseguraven que ell viu. Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l’han vist pas. Aleshores Jesús els digué: – Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! ¿No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria? Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell. Mentrestant, s’acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells van insistir amb força dient-li: – Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar. I va entrar per quedar-se amb ells. Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. I es van dir l’un a l’altre: – ¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures? Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, que els van dir: – Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó! També ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa. Mentre parlaven d’això, Jesús es presentà enmig d’ells i els va dir: – Pau a vosaltres. Ells es van espantar i, amb l’esglai, es pensaven que veien un esperit. Jesús els digué: – Per què esteu torbats? Per què us vénen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc. I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus. Però com que de tanta alegria no s’ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué: – ¿Teniu aquí res per a menjar? Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. El prengué i se’l va menjar davant d’ells. Després els digué: – Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: “Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms.” Llavors els obrí l’enteniment perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures. Els digué: – Així ho diu l’Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts, i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis. I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt. Després se’ls endugué fora, fins a prop de Betània i, alçant les mans, els va beneir. I mentre els beneïa, es va separar d’ells i fou endut cap al cel. Ells el van adorar. Després se’n tornaren a Jerusalem plens d’una gran alegria. I contínuament eren al temple beneint Déu.