Lluc 23:44-49
Lluc 23:44-49 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda: el sol s’havia amagat. Llavors la cortina del santuari s’esquinçà pel mig. Jesús va cridar amb tota la força: – Pare, a les teves mans confio el meu esperit . I havent dit això, va expirar. Quan el centurió veié el que havia passat, donava glòria a Déu i deia: – Realment, aquest home era innocent. Tota la gent que s’havia aplegat per a aquell espectacle, després de veure el que havia passat, se’n tornaven donant-se cops al pit. S’estaven allà, a distància, tots els seus coneguts i les dones que l’havien seguit des de Galilea i que ara s’ho miraven.
Lluc 23:44-49 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Era ja cap al migdia quan aparegué una foscor que es va anar estenent sobre tot el país, fins a les tres de la tarda; el sol va quedar tapat i la cortina del temple s’esquinçà pel mig. Jesús va exclamar amb veu potent: “Pare, a les teves mans encomano el meu esperit!” I, dit això, va expirar. El centurió, en veure el que havia passat, donava glòria a Déu i deia: “Realment, aquest home era innocent.” I tota la gent que havia acudit a aquest espectacle, veient el que havia succeït, se’n tornaven donant-se cops al pit. Tots els seus coneguts es mantenien a una certa distància, així com les dones que l’havien seguit des de la Galilea, i des d’allà s’ho miraven.