Lluc 22:14-71
Lluc 22:14-71 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Quan va ser l’hora, Jesús es posà a taula amb els apòstols i els digué: – Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua trobi el seu compliment en el Regne de Déu. Llavors prengué una copa, digué l’acció de gràcies i afegí: – Preneu això i repartiu-vos-ho, perquè us asseguro que des d’ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu. Després prengué el pa, digué l’acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient: – Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial. I, havent sopat, féu igualment amb la copa, tot dient: – Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres. Però sapigueu que la mà del qui em traeix és a prop meu en aquesta taula. El Fill de l’home fa el seu camí, com havia estat fixat per endavant, però ai de l’home que el traeix! Llavors començaren a preguntar-se l’un a l’altre quin d’ells seria capaç de fer una cosa així. Després hi hagué entre ells una discussió sobre quin havia de ser tingut pel més important. Jesús els digué: – Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els qui tenen poder damunt d’elles es fan dir benefactors. Però vosaltres no heu de ser pas així: el més important entre vosaltres ha d’ocupar el lloc del més jove, i el qui mana, el lloc del qui serveix. Perquè, ¿qui és més important, el qui seu a taula o el qui serveix? ¿No ho és el qui seu a taula? Doncs jo, enmig de vosaltres, sóc com el qui serveix. »Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, i així com el meu Pare m’ha concedit la reialesa, jo també us la concedeixo a vosaltres: menjareu i beureu a la meva taula en el meu regne, i us asseureu en trons per jutjar les dotze tribus d’Israel. »Simó, Simó, mira que Satanàs us ha reclamat per sacsejar-vos com qui garbella blat, però jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t’hauràs penedit, enforteix els teus germans. Pere li digué: – Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó i a la mort. Però Jesús li respongué: – T’ho asseguro, Pere: avui no cantarà el gall que no hagis negat tres vegades que em coneixes. Després els digué: – Quan us vaig enviar sense bossa ni sarró ni sandàlies, ¿us va faltar alguna cosa? Li respongueren: – No res. Ell els digué: – Doncs ara, el qui tingui una bossa, que la prengui, i que faci el mateix el qui tingui un sarró. I el qui no tingui espasa, que es vengui el mantell i se’n compri una. Perquè us asseguro que s’ha de complir en mi allò que està escrit: Ha estat comptat entre els malfactors . Tot el que es refereix a mi s’està complint. Ells digueren: – Senyor, aquí hi ha dues espases. Ell els respongué: – Ja n’hi ha prou! Llavors sortí i se’n va anar, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els deixebles. Arribat al lloc, els digué: – Pregueu demanant de no caure en la temptació. Després se separà d’ells cosa d’un tret de pedra, s’agenollà i pregava dient: – Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva. Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava. Ple d’angoixa, pregava més intensament, i la seva suor era com gotes de sang que caiguessin fins a terra. Quan s’aixecà de la pregària, anà cap als deixebles i els va trobar adormits de la tristor. Els digué: – Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, per no caure en la temptació. Encara Jesús parlava quan es va presentar un grup de gent: l’anomenat Judes, un dels Dotze, anava al davant d’ells i s’acostà a Jesús per besar-lo. Jesús li digué: – Judes, ¿amb un bes traeixes el Fill de l’home? Els qui eren al voltant de Jesús, en veure el que estava a punt de passar, digueren: – Senyor, ¿ataquem amb l’espasa? I un d’ells va donar un cop d’espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l’orella dreta. Però Jesús va dir: – Deixeu-los fer! I tocant-li l’orella, el va guarir. Després Jesús digué als grans sacerdots, als caps de la guàrdia del temple i als notables que havien vingut per detenir-lo: – Heu sortit amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Mentre era amb vosaltres al temple cada dia, no vau gosar detenir-me. Però aquesta és la vostra hora: l’hora del poder de les tenebres. El van agafar, doncs, i se’l van endur a la casa del gran sacerdot. Pere seguia de lluny. Van encendre foc al mig del pati, s’hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure entre ells. Una criada el veié assegut vora el foc i, després de mirar-se’l fixament, va dir: – Aquest home també hi anava, amb ell. Pere ho negà: – No, dona; no el conec de res. Poc després, un altre el va veure i digué: – Tu també ets d’ells. Pere contestà: – No, home; no ho sóc pas. Cosa d’una hora més tard, un altre s’hi entossudí: – És veritat, aquest també era amb ell: si fins i tot és galileu! Però Pere va replicar: – No, home; no sé de què parles. A l’instant, mentre encara ell parlava, va cantar un gall. Llavors el Senyor va girar-se i mirà Pere; i Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: «Avui, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.» I així que va ser fora, va plorar amargament. Mentrestant, els homes que custodiaven Jesús l’escarnien i li pegaven. Van tapar-li la cara i li preguntaven: – Fes de profeta! Digue’ns qui t’ha pegat! I proferien contra ell moltes altres injúries. En fer-se de dia, es va reunir el consell del Sanedrí del poble, grans sacerdots i mestres de la Llei. Llavors van fer comparèixer Jesús a la sessió del consell i li digueren: – Si ets el Messies, digue’ns-ho. Ell els respongué: – Si us dic que sí, no em creureu, i si us faig preguntes, no em respondreu. Però des d’ara el Fill de l’home estarà assegut a la dreta del Déu totpoderós. Llavors tots van dir: – Per tant, tu ets el Fill de Déu! Jesús els contestà: – Vosaltres dieu que ho sóc. Ells van dir: – Per què necessitem el testimoni d’algú, si nosaltres mateixos acabem de sentir-lo dels seus propis llavis?
Lluc 22:14-71 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Quan va arribar l’hora, Jesús es va posar a taula amb els apòstols, i els digué: “Tenia gran desig de menjar aquest àpat pasqual amb vosaltres, abans del meu patir. Perquè us asseguro que ja no el men-jaré més fins que tingui l’acompliment en el Regne de Déu.” Llavors prengué una copa i, després de pronunciar l’acció de gràcies, hi afegí: “Preneu això i repartiu-ho entre vosaltres, perquè us asseguro que des d’ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que el Regne de Déu sigui establert.” Després prengué pa, va pronunciar l’acció de gràcies, el va partir i els el donà tot dient: “Això és el meu cos, que es lliura per vosaltres. Feu això en me-mòria meva.” Havent sopat va fer el mateix amb la copa, tot dient: “Aquesta és la nova aliança en la meva sang, que es vessa per vosaltres. Però, mireu: la mà del qui em traeix és aquí, amb mi, damunt la taula. El Fill de l’Home certament fa el seu camí tal com havia estat decretat, però ai d’aquell home per mitjà del qual és lliurat!” Llavors es van posar a fer càbales entre ells sobre qui del grup podia ser capaç de fer això. També es va produir una disputa en-tre ells sobre qui havia de ser considerat el més gran. Però ell els digué: “Els reis de les nacions les dominen, i els qui les regei-xen són anomenats benefactors. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: el més gran de vosaltres s’ha d’i-gualar al més jove, i el qui mana s’ha d’igualar al qui serveix. Perquè, ¿qui és més gran, el qui seu a taula o el qui serveix? ¿No és el qui seu a taula? Doncs jo estic entre vosaltres com el qui serveix. “Vosaltres sou els qui us heu mantingut al meu costat en les meves proves. Per això jo disposo per a vosaltres un reialme, tal com el meu Pare ha disposat un reialme per a mi, a fi que mengeu i begueu a la meva taula en el meu Regne i seieu en setials regint les dotze tribus d’Israel. Simó, Simó! Mira que Satanàs us ha reclamat per garbellar-vos com el blat; però jo he pregat per tu perquè no flaquegi la teva fe. I tu, un cop penedit, conforta el teus germans.” Ell li va contestar: “Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó, i fins i tot a la mort.” Però Jesús li replicà: “T’asseguro, Pere, que no cantarà avui el gall que tu no hagis negat per tres vegades que em coneixes.” I els va dir: “Quan us vaig enviar sense bossa ni sarró ni calçat, que us va faltar res?” Ells li van contestar: “No res.” Els digué: “Doncs ara, el qui tingui bossa que la prengui, i també el sarró; i el qui no en tingui, que es vengui el mantell i es compri una espasa. Perquè us asseguro que en mi s’ha de complir allò que diu l’Escriptura: Fou comptat entre els delinqüents. Ja que tot el que es refereix a mi es va complint.” Ells li digueren: “Senyor, aquí tenim dues espases.” Ell els respongué: “Ja n’hi ha prou.” Llavors va sortir i es dirigí, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. I el van seguir també els deixebles. En arribar al lloc els digué: “Pregueu perquè no entreu en temptació.” Llavors es distancià d’ells com a un tir de pedra, i, posat de genolls, pregava: “Pare, si vols, allunya de mi aquesta copa; però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva.” Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava. Sentint l’angoixa punyent pregava amb més intensitat, i la seva suor se li tornà com gotes de sang que queien a terra. Quan s’aixecà de la pregària, va anar cap a on eren els deixebles i els va trobar adormits, vençuts per la tristesa, i els digué: “Què feu dormint? Alceu-vos i pregueu per no entrar en temptació.” Encara parlava quan es va presentar una colla de gent, i l’anomenat Judes, un del grup dels Dotze, anava al davant i es va acostar a Jesús per besar-lo. Però Jesús li digué: “Judes, ¿amb un bes traeixes el Fill de l’Home?” Els qui eren al seu voltant, quan es van adonar del que anava a passar, digueren: “Senyor, ¿ataquem amb l’espasa?” Un d’ells va ferir el criat del gran sacerdot i li va escapçar l’orella dreta. Però Jesús intervingué dient: “Deixeu-ho estar!” I, tocant-li l’orella, el va guarir. Llavors Jesús digué als principals sacerdots, als oficials del temple i als ancians que havien vingut a detenir-lo: “¿Heu sortit armats d’espases i garrots com si fos un bandoler? Cada dia em teníeu amb vosaltres en el temple i no em vau posar les mans a sobre, però ara és la vostra hora, quan s’imposen les tenebres.” El van agafar, se l’endugueren i el van fer entrar a la casa del gran sacerdot. Pere el seguia de lluny. Van encendre foc al mig del pati, i s’hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure amb ells. Una criada que el veié assegut a la vora del foc, després de mirar-se’l bé, va dir: “Aquest també hi era, amb ell.” Però ell ho va negar: “No, dona, no el conec.” Un poc més tard el veié un altre i digué: “Tu també ets un d’ells.” Però Pere replicà: “No, home, no en sóc pas.” Ja havia passat prop d’una hora quan un altre va insistir: “Segur que aquest també era amb ell, perquè és galileu.” Però Pere va replicar: “No, home, no; ni sé de què em parles.” Encara par-lava quan, tot d’una, va cantar un gall. El Senyor, girant-se, es va mirar Pe-re; i Pere es va recordar de les paraules que el Senyor li havia dit: “Abans que canti un gall, avui m’hauràs negat tres vegades.” I, sortint a fora, plorà amargament. Els homes que guardaven Jesús l’es-carnien i el maltractaven, li tapaven la cara i li preguntaven: “Profetitza! Qui t’ha pegat?” I proferien contra ell tota mena d’injúries. Així que es féu de dia es reuní l’as-semblea dels ancians del poble, els principals sacerdots i els mestres de la Llei, i, fent-lo venir davant el seu Consell, li digueren: “Si tu ets el Crist, digues-nos-ho.” Ell els va contestar: “Si us ho dic, no em creureu; i si us faig preguntes no em contes-tareu. Però d’ara endavant, el Fill de l’Home estarà assegut a la dreta del Poder de Déu.” Llavors tots van dir: “Així, doncs, ¿tu ets el Fill de Déu?” Ell els va respondre: “Vosaltres mateixos ho dieu: Jo el sóc.” Ells van exclamar: “Quina necessitat tenim ja de més testimonis? Nosaltres ho hem sentit directament dels seus llavis.”
Lluc 22:14-71 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Quan va ser l’hora, Jesús es posà a taula amb els apòstols i els digué: – Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua trobi el seu compliment en el Regne de Déu. Llavors prengué una copa, digué l’acció de gràcies i afegí: – Preneu això i repartiu-vos-ho, perquè us asseguro que des d’ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu. Després prengué el pa, digué l’acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient: – Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial. I, havent sopat, féu igualment amb la copa, tot dient: – Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres. Però sapigueu que la mà del qui em traeix és a prop meu en aquesta taula. El Fill de l’home fa el seu camí, com havia estat fixat per endavant, però ai de l’home que el traeix! Llavors començaren a preguntar-se l’un a l’altre quin d’ells seria capaç de fer una cosa així. Després hi hagué entre ells una discussió sobre quin havia de ser tingut pel més important. Jesús els digué: – Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els qui tenen poder damunt d’elles es fan dir benefactors. Però vosaltres no heu de ser pas així: el més important entre vosaltres ha d’ocupar el lloc del més jove, i el qui mana, el lloc del qui serveix. Perquè, ¿qui és més important, el qui seu a taula o el qui serveix? ¿No ho és el qui seu a taula? Doncs jo, enmig de vosaltres, sóc com el qui serveix. »Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, i així com el meu Pare m’ha concedit la reialesa, jo també us la concedeixo a vosaltres: menjareu i beureu a la meva taula en el meu regne, i us asseureu en trons per jutjar les dotze tribus d’Israel. »Simó, Simó, mira que Satanàs us ha reclamat per sacsejar-vos com qui garbella blat, però jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t’hauràs penedit, enforteix els teus germans. Pere li digué: – Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó i a la mort. Però Jesús li respongué: – T’ho asseguro, Pere: avui no cantarà el gall que no hagis negat tres vegades que em coneixes. Després els digué: – Quan us vaig enviar sense bossa ni sarró ni sandàlies, ¿us va faltar alguna cosa? Li respongueren: – No res. Ell els digué: – Doncs ara, el qui tingui una bossa, que la prengui, i que faci el mateix el qui tingui un sarró. I el qui no tingui espasa, que es vengui el mantell i se’n compri una. Perquè us asseguro que s’ha de complir en mi allò que està escrit: Ha estat comptat entre els malfactors . Tot el que es refereix a mi s’està complint. Ells digueren: – Senyor, aquí hi ha dues espases. Ell els respongué: – Ja n’hi ha prou! Llavors sortí i se’n va anar, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els deixebles. Arribat al lloc, els digué: – Pregueu demanant de no caure en la temptació. Després se separà d’ells cosa d’un tret de pedra, s’agenollà i pregava dient: – Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva. Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava. Ple d’angoixa, pregava més intensament, i la seva suor era com gotes de sang que caiguessin fins a terra. Quan s’aixecà de la pregària, anà cap als deixebles i els va trobar adormits de la tristor. Els digué: – Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, per no caure en la temptació. Encara Jesús parlava quan es va presentar un grup de gent: l’anomenat Judes, un dels Dotze, anava al davant d’ells i s’acostà a Jesús per besar-lo. Jesús li digué: – Judes, ¿amb un bes traeixes el Fill de l’home? Els qui eren al voltant de Jesús, en veure el que estava a punt de passar, digueren: – Senyor, ¿ataquem amb l’espasa? I un d’ells va donar un cop d’espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l’orella dreta. Però Jesús va dir: – Deixeu-los fer! I tocant-li l’orella, el va guarir. Després Jesús digué als grans sacerdots, als caps de la guàrdia del temple i als notables que havien vingut per detenir-lo: – Heu sortit amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Mentre era amb vosaltres al temple cada dia, no vau gosar detenir-me. Però aquesta és la vostra hora: l’hora del poder de les tenebres. El van agafar, doncs, i se’l van endur a la casa del gran sacerdot. Pere seguia de lluny. Van encendre foc al mig del pati, s’hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure entre ells. Una criada el veié assegut vora el foc i, després de mirar-se’l fixament, va dir: – Aquest home també hi anava, amb ell. Pere ho negà: – No, dona; no el conec de res. Poc després, un altre el va veure i digué: – Tu també ets d’ells. Pere contestà: – No, home; no ho sóc pas. Cosa d’una hora més tard, un altre s’hi entossudí: – És veritat, aquest també era amb ell: si fins i tot és galileu! Però Pere va replicar: – No, home; no sé de què parles. A l’instant, mentre encara ell parlava, va cantar un gall. Llavors el Senyor va girar-se i mirà Pere; i Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: «Avui, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.» I així que va ser fora, va plorar amargament. Mentrestant, els homes que custodiaven Jesús l’escarnien i li pegaven. Van tapar-li la cara i li preguntaven: – Fes de profeta! Digue’ns qui t’ha pegat! I proferien contra ell moltes altres injúries. En fer-se de dia, es va reunir el consell del Sanedrí del poble, grans sacerdots i mestres de la Llei. Llavors van fer comparèixer Jesús a la sessió del consell i li digueren: – Si ets el Messies, digue’ns-ho. Ell els respongué: – Si us dic que sí, no em creureu, i si us faig preguntes, no em respondreu. Però des d’ara el Fill de l’home estarà assegut a la dreta del Déu totpoderós. Llavors tots van dir: – Per tant, tu ets el Fill de Déu! Jesús els contestà: – Vosaltres dieu que ho sóc. Ells van dir: – Per què necessitem el testimoni d’algú, si nosaltres mateixos acabem de sentir-lo dels seus propis llavis?