Lluc 22:1-23
Lluc 22:1-23 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
S’acostava la festa dels Àzims, anomenada també la Pasqua. Els principals sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera de perdre’l, perquè tenien por del poble. Aleshores Satanàs va entrar dins de Judes, l’anomenat Iscariot, que era del grup dels Dotze. Aquest va anar a tractar amb els principals sacerdots i els oficials la manera com el posaria a les seves mans. Ells se n’alegraren, i van convenir a donar-li diners. S’hi va comprometre, i buscava una ocasió propícia per a lliurar-los-el sense que la gent se n’adonés. Va arribar el dia dels Àzims, en què s’havia de sacrificar l’anyell pasqual, i Jesús envià Pere i Joan dient-los: “Aneu a preparar el sopar pasqual que hem de menjar.” Ells li preguntaren: “On vols que el preparem?” Els va dir: “Mireu, entrant a la ciutat us vindrà a trobar un home que porta un càntir d’aigua. Seguiu-lo fins a la casa on entri, i digueu a l’amo de la casa: ‘El Mes-tre et pregunta: Quina és l’estança on he de fer l’àpat pasqual amb els meus dei-xebles?’ Aleshores ell us ensenyarà, en el pis de dalt, una sala gran ja preparada. Prepareu-lo allí. Se’n van anar i ho van trobar tot tal com els havia dit, i van preparar-hi el sopar pasqual. Quan va arribar l’hora, Jesús es va posar a taula amb els apòstols, i els digué: “Tenia gran desig de menjar aquest àpat pasqual amb vosaltres, abans del meu patir. Perquè us asseguro que ja no el men-jaré més fins que tingui l’acompliment en el Regne de Déu.” Llavors prengué una copa i, després de pronunciar l’acció de gràcies, hi afegí: “Preneu això i repartiu-ho entre vosaltres, perquè us asseguro que des d’ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que el Regne de Déu sigui establert.” Després prengué pa, va pronunciar l’acció de gràcies, el va partir i els el donà tot dient: “Això és el meu cos, que es lliura per vosaltres. Feu això en me-mòria meva.” Havent sopat va fer el mateix amb la copa, tot dient: “Aquesta és la nova aliança en la meva sang, que es vessa per vosaltres. Però, mireu: la mà del qui em traeix és aquí, amb mi, damunt la taula. El Fill de l’Home certament fa el seu camí tal com havia estat decretat, però ai d’aquell home per mitjà del qual és lliurat!” Llavors es van posar a fer càbales entre ells sobre qui del grup podia ser capaç de fer això.
Lluc 22:1-23 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
S’acostava la festa dels Àzims, anomenada la Pasqua. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven com podrien fer-s’ho per a matar Jesús, perquè tenien por del poble. Llavors Satanàs va entrar dins de Judes, l’anomenat Iscariot, que era del grup dels Dotze. Aquest se n’anà a tractar amb els grans sacerdots i els caps de la guàrdia sobre com els podria entregar Jesús. Ells se’n van alegrar i convingueren de donar-li diners. Judes s’hi comprometé i buscava l’ocasió d’entregar-los-el sense que es produís un avalot de la gent. Va arribar el dia dels Àzims en què s’havia de sacrificar l’anyell pasqual. Jesús envià Pere i Joan tot dient-los: – Aneu a fer els preparatius perquè puguem menjar el sopar pasqual. Ells li preguntaren: – On vols que el preparem? Els digué: – Entrant a la ciutat, vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo fins a la casa on entri i digueu a l’amo de la casa: “El Mestre et diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?” Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran parada amb estores i coixins. Prepareu allí el sopar. Ells se’n van anar, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual. Quan va ser l’hora, Jesús es posà a taula amb els apòstols i els digué: – Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua trobi el seu compliment en el Regne de Déu. Llavors prengué una copa, digué l’acció de gràcies i afegí: – Preneu això i repartiu-vos-ho, perquè us asseguro que des d’ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu. Després prengué el pa, digué l’acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient: – Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial. I, havent sopat, féu igualment amb la copa, tot dient: – Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres. Però sapigueu que la mà del qui em traeix és a prop meu en aquesta taula. El Fill de l’home fa el seu camí, com havia estat fixat per endavant, però ai de l’home que el traeix! Llavors començaren a preguntar-se l’un a l’altre quin d’ells seria capaç de fer una cosa així.