Lluc 20:20-47
Lluc 20:20-47 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Llavors es posaren a l’aguait i li van enviar uns espies que, fingint-se homes de bé, el poguessin atrapar en alguna paraula que digués, a fi de poder-lo lliu-rar a la jurisdicció i a l’autoritat del governador. I li van preguntar: “Mestre, sabem que parles i ensenyes com cal, i que no tens favoritismes, sinó que ensenyes en veritat el camí de Déu: ens és permès de pagar el tribut al Cèsar o no?” Ell, però, que s’havia adonat de la seva astúcia, els digué: “Ensenyeu-me un denari. De qui són la imatge i la inscripció que porta?” Li respongueren: ”Del Cèsar.” Llavors els digué: “Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.” Així no el pogueren sorprendre en cap paraula davant del poble, i sorpresos de la seva resposta, van callar. S’acostaren llavors alguns saduceus, els qui neguen que hi hagi resurrecció, i li van posar aquesta qüestió: “Mestre, Moisès ens va deixar escrit que, si a un home se li mor el germà, tenint muller però sense fills, aquell home s’ha de casar amb la viuda, a fi de donar descendència al ser germà. Ara bé, hi havia set germans: el pri-mer es va casar i va morir sense fills. També el segon i el tercer es van casar amb la viuda, i així tots set, i van anar morint sense deixar descendència. Finalment va morir també la dona. Per tant, la dona, en la resurrecció, de quin d’ells serà muller? Perquè tots set la van tenir per esposa.” Jesús els digué: “Els fills del món actual prenen muller o marit, però els qui són considerats dignes de participar d’aquell món i de la resur-recció dels morts no es casen, ja que no poden morir, perquè són com els àngels, i són fills de Déu pel fet d’haver nascut de la resurrecció. I que els morts ressusciten, el mateix Moisès ho indica en el passatge de l’es-barzer, quan diu Senyor al Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob. Déu, però, no és Déu de morts, sinó de vius, ja que tots viuen per ell.” Llavors alguns mestres de la Llei hi van intervenir i digueren: “Ben contes-tat, Mestre.” I ja no gosaven preguntar-li res més. Llavors els preguntà: “Com és que dieu que el Messies és descendent de David? Si el mateix David diu en el llibre dels Salms: El Senyor digué al meu Senyor: Seu a la meva dreta i espera que faci dels teus enemics l’escambell dels teus peus. Si, doncs, David el tracta de Senyor, com pot ser descendent seu?” Llavors, davant de tot el poble, va dir als seus deixebles: “Guardeu-vos dels mestres de la Llei, que es complauen a passejar-se amb vestidures llargues i busquen les reverències a les places, els seients principals a les sinagogues i els llocs d’honor als convits; que devoren els béns de les viudes sota capa de fer llargues pregàries. Aquests seran condemnats més seve-rament.
Lluc 20:20-47 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Aleshores ells, per posar-li un parany, li van enviar uns homes que, fingint-se gent de bé, l’atrapessin en alguna paraula comprometedora i així pogués ser entregat a l’autoritat i a la jurisdicció del governador romà. Li van fer aquesta pregunta: – Mestre, sabem que parles i ensenyes amb rectitud i que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes realment el camí de Déu. Digues-nos: ¿Ens és permès o no de pagar tribut al Cèsar? Jesús es va adonar de la seva intriga i els digué: – Ensenyeu-me un denari: ¿de qui són la imatge i la inscripció? Ells li respongueren: – Del Cèsar. Jesús els digué: – Per tant, doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu. Així no pogueren atrapar-lo en cap paraula comprometedora davant el poble i, sorpresos de la seva resposta, van callar. Després alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat: – Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per do-nar descendència al germà difunt . Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. També el segon i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. Finalment va morir també la dona. Així, doncs, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s’hi havien casat? Jesús els respongué: – Els qui viuen en aquest món es casen, però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; com que són fills de la resurrecció, ja no poden morir: són com els àngels i són fills de Déu. »I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob . Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen. Llavors alguns mestres de la Llei li digueren: – Mestre, has respost bé. I ja no s’atrevien a preguntar-li res més. Aleshores ell els va preguntar: – Com és que diuen que el Messies ha de ser fill de David? David mateix diu en el llibre dels Salms: »El Senyor digué al meu Senyor: Seu a la meva dreta, mentre poso els enemics com a escambell dels teus peus. »Per tant, si David l’anomena Senyor, com pot ser fill seu? Mentre tot el poble escoltava, Jesús digué als seus deixebles: – Aneu alerta amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, busquen que la gent els saludi a les places i que els facin ocupar els seients d’honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.