Lluc 2:25-32
Lluc 2:25-32 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Vivia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó, un home just i piadós que anhelava el consol d’Israel, i l’Es-perit Sant es manifestava en ell. L’Esperit Sant, doncs, li havia reve-lat que no moriria sense haver vist abans el Crist del Senyor. Guiat per l’Esperit va anar al temple, i quan els pares entraven l’infant Jesús per complir amb ell el que disposa la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: “Ara, Senyor, deixa marxar en pau el teu servent, segons la teva promesa, perquè els meus ulls han vist la teva salvació, que has posat a disposició de tots els pobles; llum per a revelació a les nacions i glòria del teu poble Israel.”
Lluc 2:25-32 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós, que esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia fet saber que no veuria la mort sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l’Esperit, i quan els pares entraven amb l’infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, el prengué en braços i beneí Déu dient: – Ara, Senyor, deixa que el teu servent se’n vagi en pau, com li havies promès. Els meus ulls han vist el Salvador, que preparaves per presentar-lo a tots els pobles: llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el teu poble.