Lluc 18:18-28
Lluc 18:18-28 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Una persona important li va pregun-tar: “Mestre bo, què haig de fer per obtenir la vida eterna?” Jesús li digué: “Per què em dius bo? Ningú no ho és, de bo, excepte un: Déu. Ja saps els manaments: no adulteris, no matis, no robis, no donis fals testimo-niatge, honra el teu pare i la teva mare.” Ell li digué: “Tot això ho he guardat des de jove.” En sentir això, Jesús li digué: “En-cara et falta una cosa: ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me.” Però ell, en sentir això, es posà tot trist, perquè era molt ric. Veient-ho, Jesús digué: “Amb quan-tes dificultats entren al Regne de Déu els qui tenen riqueses! És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri en el Regne de Déu.” Els qui ho van sentir li digueren: “Així, doncs, qui es podrà salvar?” Ell respongué: “Allò que és impossible als homes és possible a Déu.” Aleshores Pere digué: “Mira, nosaltres hem deixat les nostres coses i t’hem seguit.”
Lluc 18:18-28 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Un home important li va preguntar: – Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna? Jesús li digué: – Per què em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No cometis adulteri, no matis, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare . Ell va dir: – Tot això ho he complert des de jove. Jesús, en sentir-ho, li digué: – Encara et manca una cosa: ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. Quan va sentir això, aquell home es posà tot trist, perquè era molt ric. Jesús, en veure’l entristit, digué: – Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu. Els qui escoltaven van dir: – Si és així, qui pot salvar-se? Ell respongué: – Allò que és impossible als homes, és possible a Déu. Llavors Pere va dir: – Mira, nosaltres hem deixat el que teníem i t’hem seguit.