Lluc 14:1-14
Lluc 14:1-14 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
S’esdevingué que un dissabte va anar a dinar a casa d’un dels principals fariseus, i ells l’estaven ob-servant. Es donà el cas que tenia davant seu un hidròpic. Jesús, dirigint la paraula als mestres de la Llei i als fariseus, els va preguntar: ”És permès de guarir en dissabte o no?” Però ells no van dir res. Llavors el va agafar, el va guarir i el féu marxar. I a ells els digué: “Qui de vosaltres, si té un fill o un bou que li cau en un pou, no l’en traurà de seguida, encara que sigui dissabte? I no pogueren replicar res al que deia. Llavors, veient com els convidats es-collien els llocs principals, els digué una paràbola: “Quan algú et convidi a bodes, no t’asseguis al primer lloc, no fos cas que hi hagués un convidat de més impor-tància que tu i s’acostés el qui us ha convidat a tu i a ell, i et digués: ‘Cedeix el lloc a aquest’, i aleshores haguessis de baixar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit. Al contrari: quan et convidin, vés a ocupar directament el darrer lloc, així quan vindrà el qui t’ha convidat et dirà: ‘Amic, puja més amunt.’ Llavors et serà fet honor davant de tots els altres comensals. Perquè tot aquell qui s’enlaira a si mateix serà humiliat, i el qui s’humilia a si mateix serà enlairat.” Deia també al qui l’havia convidat: “Quan facis un dinar o un sopar, no invitis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni els veïns rics, no sigui que també ells et convidin a canvi i et serveixi de recompensa. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, esguerrats, coixos i cecs, i seràs feliç, perquè no poden pagar-te, i rebràs la recompensa en la resurrec-ció dels justos.”
Lluc 14:1-14 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d’un dels principals dels fariseus. Ells l’estaven observant. Davant d’ell hi havia un home que era hidròpic. Llavors Jesús va preguntar als mestres de la Llei i als fariseus: – ¿És permès o no de curar en dissabte? Però ells callaven. Jesús agafà aquell home, el va guarir i el va fer marxar. Després els digué: – Si a un de vosaltres li caigués al pou en dissabte el fill, o tan sols el bou, ¿no l’en trauria tot seguit? I no van ser capaços de donar-li cap resposta. Jesús observà que els convidats havien escollit els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: – Quan algú et convida a un banquet de noces, no et posis al primer lloc. Hi podria haver un convidat més important que tu, i llavors vindria el qui us ha convidat tots dos i et diria: “Cedeix-li el lloc”, i tu hauries d’anar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit. Més aviat, quan et conviden, vés a posar-te al darrer lloc i, quan vingui el qui t’ha convidat, et dirà: “Amic, puja més amunt.” Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula. Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit. Després digué al qui l’havia convidat: – Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te, i la recompensa, la trobaràs quan ressuscitin els justos.