Lluc 11:1-28
Lluc 11:1-28 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué: – Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles. Ell els digué: – Quan pregueu, digueu: Pare, santifica el teu nom, vingui el teu Regne. Dóna’ns cada dia el pa que necessitem; perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permetis que caiguem en la temptació. I els digué encara: – Si algú de vosaltres té un amic i el va a trobar a mitjanit i li diu: “Amic, deixa’m tres pans, que un amic meu ha arribat de viatge, se m’ha presentat a casa i no tinc res per a oferir-li”, segur que no li respondrà de dins estant: “No m’amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls.” Us asseguro que, si no s’aixeca a donar-los-hi per amistat, la impertinència d’aquell l’obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita. »I jo us dic: Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran. Perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. Quin pare d’entre vosaltres, si el seu fill li demana peix, en comptes de peix li donarà una serp? I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen. Jesús estava traient un dimoni d’un home que era mut. Així que el dimoni sortí, el mut començà a parlar, i la gent n’estava meravellada. Però alguns digueren: – Aquest treu els dimonis pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis. D’altres, per posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel. Però ell, que coneixia els seus pensaments, els digué: – Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna, i les famílies s’ataquen les unes a les altres. Si Satanàs està dividit i lluita contra si mateix, com podrà durar el seu reialme? Vosaltres dieu que trec els dimonis pel poder de Beelzebul. Però, si jo trec els dimonis pel poder de Beelzebul, amb quin poder els treuen els vostres seguidors? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. Ara bé, si jo trec els dimonis per la mà de Déu, vol dir que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu. »Quan un que és fort i va ben armat guarda casa seva, els seus béns estan segurs. Però si l’ataca i el venç un altre de més fort, li pren les armes que li donaven confiança i reparteix el seu botí. »Qui no està amb mi, està contra mi. Qui amb mi no recull, escampa. »L’esperit maligne, quan surt d’un home, vaga pels llocs erms buscant repòs. I com que no en troba, es diu: “Me’n tornaré a casa meva, d’on he sortit.” Hi arriba i la troba escombrada i endreçada. Llavors se’n va a buscar altres set esperits pitjors que ell, entren en aquella casa i s’hi queden. Al final, l’estat d’aquell home és pitjor que al principi. Mentre Jesús parlava, una dona alçà la veu entre la gent i li digué: – Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar! Però ell va respondre: – Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!
Lluc 11:1-28 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Una vegada que Jesús pregava en un determinat lloc, en acabar, un dels seus deixebles li va dir: “Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar també als seus deixebles.” Llavors els digué: “Quan pregueu, digueu: Pare, que sigui santificat el teu nom; que vingui el teu Regne. Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia; i perdona’ns les nostres ofenses, perquè nosaltres també perdonem tots els qui ens ofenen, i no deixis que caiguem en la temp-tació.” També els digué: “Suposem que un de vosaltres té un amic, i aquest ve a tro-bar-lo a mitjanit i li diu: ‘Amic deixa’m tres pans, que un amic meu ha vingut de viatge i no tinc res per a donar-li’; i ell, de dins estant, li respon: ‘No m’amoïnis, la porta ja és tancada i els meus nois i jo ja som al llit. No voldràs pas que em llevi per a donar-te’ls?’ Us dic que, encara que el fet de ser amic seu no el faci llevar per a donar-los-hi, si més no per la seva importunitat es llevarà a donar-li tot el que necessiti. I jo us dic: Demaneu, i us donaran; busqueu, i trobareu; truqueu, i us obri-ran. Perquè tot aquell qui demana, obté; qui busca, troba; i a qui truca, li obren. Que hi ha algun pare entre vosaltres que, si el fill li demana [pa li doni potser una pedra? O bé, si li demana] un peix, que li donarà una serp en comptes d’un peix? O bé, si demana un ou, que li donarà potser un escorpí? Si, doncs, vosaltres, dolents com sou, sabeu donar coses bones als vostres fills, com més el vostre Pare celestial donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.” Jesús estava expulsant un dimoni d’un home mut, i succeí que tan bon punt el dimoni hagué sortit, el mut es posà a parlar. I la gent n’estava admi-rada. No obstant, alguns digueren: “És pel poder de Beelzebul, príncep dels dimonis, que expulsa els dimonis.” Altres, intentant provar-lo, li exigien un senyal procedent del cel. Però ell, que sabia el que pensaven, els digué: “Tota nació dividida contra si mateixa acaba desolada i s’enfronta casa contra casa. Si, doncs, Satanàs està dividit contra si mateix, com es podrà sostenir el seu domini?, ja que dieu que és per poder de Beelzebul que jo expulso els di-monis. I si jo expulso els dimonis pel poder de Beelzebul, els vostres seguidors, per qui els expulsen? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. Però, si és pel poder de Déu que jo expulso els dimonis, és prova que el Regne de Déu és aquí amb vosaltres. Mentre el qui és fort i ben armat vigila la pròpia casa, la propietat està segura. Però si l’ataca un de més fort i el venç, li pren les armes en què confiava i reparteix les seves despulles. Qui no està amb mi, està contra mi, i qui no recull amb mi, escampa. Quan l’esperit immund ha sortit de l’home, vaga pels llocs secs buscant re-pòs i, no trobant-ne, diu: ‘Me’n tornaré a casa meva, d’on he sortit.’ Arribat allà, la troba escombrada i endreçada. Llavors pren amb ell set altres espe-rits pitjors que ell, hi entren i s’hi es-tableixen. I l’estat darrer d’aquell home esdevé pitjor que el primer.” Succeí que mentre ell deia aquestes coses, s’alçà la veu d’una dona entre la multitud que li digué: “Feliç el ventre que t’ha portat i els pits que t’han criat.” Però ell replicà: “Més aviat feliços els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen.”
Lluc 11:1-28 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué: – Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles. Ell els digué: – Quan pregueu, digueu: Pare, santifica el teu nom, vingui el teu Regne. Dóna’ns cada dia el pa que necessitem; perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permetis que caiguem en la temptació. I els digué encara: – Si algú de vosaltres té un amic i el va a trobar a mitjanit i li diu: “Amic, deixa’m tres pans, que un amic meu ha arribat de viatge, se m’ha presentat a casa i no tinc res per a oferir-li”, segur que no li respondrà de dins estant: “No m’amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls.” Us asseguro que, si no s’aixeca a donar-los-hi per amistat, la impertinència d’aquell l’obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita. »I jo us dic: Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran. Perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. Quin pare d’entre vosaltres, si el seu fill li demana peix, en comptes de peix li donarà una serp? I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen. Jesús estava traient un dimoni d’un home que era mut. Així que el dimoni sortí, el mut començà a parlar, i la gent n’estava meravellada. Però alguns digueren: – Aquest treu els dimonis pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis. D’altres, per posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel. Però ell, que coneixia els seus pensaments, els digué: – Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna, i les famílies s’ataquen les unes a les altres. Si Satanàs està dividit i lluita contra si mateix, com podrà durar el seu reialme? Vosaltres dieu que trec els dimonis pel poder de Beelzebul. Però, si jo trec els dimonis pel poder de Beelzebul, amb quin poder els treuen els vostres seguidors? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. Ara bé, si jo trec els dimonis per la mà de Déu, vol dir que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu. »Quan un que és fort i va ben armat guarda casa seva, els seus béns estan segurs. Però si l’ataca i el venç un altre de més fort, li pren les armes que li donaven confiança i reparteix el seu botí. »Qui no està amb mi, està contra mi. Qui amb mi no recull, escampa. »L’esperit maligne, quan surt d’un home, vaga pels llocs erms buscant repòs. I com que no en troba, es diu: “Me’n tornaré a casa meva, d’on he sortit.” Hi arriba i la troba escombrada i endreçada. Llavors se’n va a buscar altres set esperits pitjors que ell, entren en aquella casa i s’hi queden. Al final, l’estat d’aquell home és pitjor que al principi. Mentre Jesús parlava, una dona alçà la veu entre la gent i li digué: – Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar! Però ell va respondre: – Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!