Lluc 10:25-42
Lluc 10:25-42 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Aleshores es va aixecar un mestre de la Llei i, per provar-lo, li preguntà: “Mestre, què haig de fer per tenir l’herència de la vida eterna?” Ell li digué: “Què hi ha escrit en la Llei? Com ho llegeixes?” Ell respongué: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb totes les teves forces i amb tota la teva ment. I al proïsme com a tu mateix.” Ell li digué: “Has contestat bé; fes això i viuràs.” Però ell, volent justificar-se, digué a Jesús: “I qui és el meu proïsme?” Jesús prosseguí: “Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers que, després de despu-llar-lo i baldar-lo a cops, se’n van anar deixant-lo mig mort. Coincidí que baixava un sacerdot per aquell camí, i, en veure’l, va passar de llarg per l’altre cantó. Igualment va fer un levita que va arribar en aquell indret; en veure’l, va passar de llarg per l’altre cantó. Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell; en veure’l, se’n compadí; s’hi acostà, li va posar oli i vi a les ferides i les hi va embenar; després el pujà damunt la seva pròpia cavalcadura, el dugué a un hostal i el va atendre. L’endemà va treure dos denaris i els va donar a l’hostaler, i li digué: ‘Tingues cura d’ell, i tot el que costi de més, jo t’ho pagaré quan torni.’ Quin d’aquests tres et sembla que es va fer proïsme del qui va caure en mans dels bandolers?” Ell va dir: ”El qui en va tenir com-passió.” Llavors Jesús li respongué: “Vés, i fes tu el mateix.” Tot fent camí va entrar en un poblet, i una dona que es deia Marta el va allot-jar a casa seva. Aquesta tenia una germana que es deia Maria, i s’estava asseguda als peus del Senyor escoltant les seves paraules. Marta, en canvi, anava atrafegada preparant moltes coses per al servei, i es va presentar i digué: “Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? Digues-li que vingui a ajudar-me.” Però el Senyor li va dir: “Marta, Marta, et neguiteges i t’inquietes per moltes coses, i només una de sola és necessària. Maria ha escollit la millor part, i aquesta no li prendran pas.”
Lluc 10:25-42 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Llavors, un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta: – Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna? Jesús li digué: – Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes? Ell va respondre: – Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix . Jesús li digué: – Has respost bé: fes això i viuràs. Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: – I qui són els altres que haig d’estimar? Jesús va contestar dient: – Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda. »Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. L’endemà va treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler dient-li: »– Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més. »Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers? Ell respongué: – El qui el va tractar amb amor. Llavors Jesús li digué: – Vés, i tu fes igual. Mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. Marta, en canvi, estava molt atrafegada per poder-lo servir. Es presentà davant Jesús i digué: – Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar. El Senyor li va respondre: – Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa.