Lluc 10:1-23
Lluc 10:1-23 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Després d’això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. Els deia: – La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats. Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.” Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa. »Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre.” Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: “Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha encastat als peus, ens l’espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop.” Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població. »Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, ja fa temps que, en senyal de penediment, s’haurien assegut a la cendra, s’haurien posat roba de sac i s’haurien convertit. Per això el judici serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. I tu, Cafarnaüm, ¿et penses que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs! »Qui us escolta a vosaltres, m’escolta a mi. Qui us rebutja a vosaltres, em rebutja a mi, i qui em rebutja a mi, rebutja el qui m’ha enviat. Els setanta-dos van tornar plens d’alegria i deien: – Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del teu nom. Jesús els digué: – Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l’enemic, i res no us farà mal. Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel. En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l’Esperit Sant, digué: – T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho. »El meu Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. Després es va girar cap als deixebles i, a part, els digué: – Feliços els ulls que veuen el que vos-altres veieu!
Lluc 10:1-23 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Després d’això, el Senyor en va designar uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos davant seu a tots els pobles i llocs per on ell havia de passar. I el digué: “Hi ha bona collita, però hi ha pocs segadors; pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que faci venir se-gadors als seus sembrats. Aneu! Mireu que us envio com anyells entre llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, i no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu a qualsevol casa, saludeu primer: ‘Pau en aquesta casa.’ Si allí hi ha gent de pau, la pau que els desitgeu reposarà damunt seu; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en la mateixa casa, men-jant i bevent del que us puguin oferir, que l’obrer bé és mereixedor del seu jornal. No aneu canviant de casa en casa. A qualsevol població que entreu i si-gueu ben rebuts, mengeu el que us posin, guariu els malalts que hi hagi i digueu-los: ‘El Regne de Déu s’ha apropat a vosaltres.’ Però a qualsevol població que entreu i no us acullin, sortiu als carrers i di-gueu: ‘Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha enganxat als peus, ens l’espol-sem; tot i així, sapigueu que ja arriba el Regne de Déu!’ Us dic que el dia aquell serà més suportable per a Sodoma que no pas per a aquella població. Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Que si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els prodigis que s’han fet entre vosaltres, ja faria temps que s’haurien penedit, co-berts amb sac i assegut a la cendra. Però també els serà més suportable a Tir i a Sidó, el judici, que a vosaltres! I tu, Cafarnaüm, ¿és que t’has d’en-lairar fins al cel? Fins a l’infern t’enfon-saràs! Qui us escolta a vosaltres, a mi m’es-colta; qui us rebutja a vosaltres, em re-butja a mi; i qui em rebutja a mi, rebutja el qui m’ha enviat.” Van entrar el setanta-dos molt contents i deien: “Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel teu nom.” Ell els digué: “Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Mireu, us he donat el poder de tre-pitjar les serps i els escorpins, i tota potència de l’enemic, i res no us farà mal. Amb tot, no us alegreu que els esperits se us sotmetin, sinó alegreu-vos perquè els vostres noms han estat escrits en el cel.” En aquell moment, joiosament exultant en l’Esperit Sant, exclamà: “Et be-neeixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has amagat aquestes coses als savis i entesos i les has revelades als més petits. Sí, Pare, perquè així ho has volgut. Tot m’ho ha donat el meu Pare, i ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, ni qui és el Pare, fora del Fill i d’aquell a qui el Fill el vol revelar.” I girant-se cap als deixebles, a part, els digué: “Feliços els ulls que veuen el que veieu!