Lluc 1:5-25

Comparteix

Lluc 1:5-25 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

En temps d’Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot que es deia Zacaries, del grup d’Abies, casat amb una descendent d’Aaron que es deia Elisabet. Tots dos eren rectes davant Déu, i seguien correctament tots els manaments i les observances del Senyor. Però no tenien cap fill, perquè Elisabet era estèril, i tots dos eren ja d’edat avançada. Una vegada, mentre complia davant Déu el servei sacerdotal corresponent al torn del seu grup, li va tocar per sorteig, segons el cos-tum dels sacerdots, d’entrar al santuari del Senyor a oferir l’encens. Durant l’hora de l’encens, tot el poble restava fora pregant. Llavors se li aparegué un àngel del Senyor, dempeus a la dreta de l’altar de l’encens. Zacaries, en veure’l, va tenir un en-surt i es va esverar. Però l’àngel li digué: “No tinguis por, Zacaries, que el teu prec ha estat escoltat: Elisabet, la teva muller, et do-narà un fill i li posaràs per nom Joan. T’ompliràs de goig i ho celebraràs, i tothom s’alegrarà del seu naixement, perquè serà gran davant del Senyor. No tastarà el vi ni el licor, i serà ple de l’Esperit Sant ja abans de néixer; convertirà molts dels fills d’Israel al Senyor, el seu Déu; ell mateix anirà davant del Senyor amb l’esperit i el poder d’Elies per re-conciliar de cor els pares amb els fills, i perquè els indòcils tornin al seny dels rectes, a fi de preparar per al Senyor un poble ben disposat.” Llavors Zacaries digué a l’àngel: “Com ho sabré això? Si ja sóc vell i la meva dona també és d’edat avançada.” L’àngel li va respondre: “Jo sóc Ga-briel, l’assistent de Déu; ell m’ha enviat a parlar-te i a anunciar-te aquest mis-satge joiós. Mira, ara et quedaràs mut i no podràs parlar fins al dia que això es compleixi, ja que no has cregut les meves paraules, que es compliran al seu moment. Mentrestant el poble esperava que sortís Zacaries, estranyats que trigués tant dintre el santuari. Quan va sortir, no els podia parlar, i van comprendre que dins el santuari havia tingut una visió. Ell s’expressava amb signes, i continuava mut. Quan es van complir els dies del seu servei, se’n va anar a casa seva. Després d’aquests dies, Elisabet, la seva dona, va quedar embarassada i es va quedar amagada durant cinc mesos, i deia: “Ves com m’ha afavorit el Senyor, aquests dies que s’ha fixat en mi, per posar fi a la meva vergonya davant la gent.”

Lluc 1:5-25 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

En temps d’Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del torn d’Abià que es deia Zacaries. La seva muller, descendent d’Aaron, es deia Elisabet. Tots dos eren justos davant de Déu i irreprensibles en el compliment de tots els manaments i les observances del Senyor. Però no tenien fills, perquè Elisabet era estèril i tots dos eren ja d’edat avançada. Un dia, mentre Zacaries era al temple oficiant davant de Déu amb els del seu torn, segons el ritual dels sacerdots, li tocà per sorteig d’entrar al santuari del Senyor a oferir l’encens. A l’hora de l’ofrena, tota l’assemblea del poble s’estava a fora pregant. Llavors se li va aparèixer un àngel del Senyor, a la dreta de l’altar de l’encens. Zacaries, en veure’l, es va torbar i la por s’apoderà d’ell. Però l’àngel li digué: – No tinguis por, Zacaries: la teva súplica ha estat escoltada. Elisabet, la teva muller, et donarà un fill, i li posaràs el nom de Joan. En tindràs una gran joia, i molts s’alegraran del seu naixement. Serà gran als ulls del Senyor; no beurà vi ni altres begudes alcohòliques i quedarà ple de l’Esperit Sant ja des de les entranyes de la mare. Farà que molts israelites tornin cap al Senyor, el seu Déu. Anirà al davant del Senyor amb l’esperit i el poder d’Elies: farà que els pares es reconciliïn de cor amb els fills i portarà els rebels a la saviesa dels justos. Així prepararà per al Senyor un poble ben disposat. Zacaries preguntà a l’àngel: – Com puc saber que serà així? Jo ja sóc vell i la meva dona també és d’edat avançada. L’àngel li va respondre: – Jo sóc Gabriel i m’estic a la presència de Déu. És ell qui m’ha enviat a parlar-te i a anunciar-te aquestes bones noves. I ara quedaràs mut, no podràs parlar fins al dia que passi tot això: tu no has cregut les meves paraules, però al seu temps es compliran. Mentrestant, el poble esperava Zacaries, estranyat que s’estigués tanta estona dins el santuari. Quan finalment va sortir, no podia parlar-los, i comprengueren que mentre era al santuari havia tingut una visió. Se’ls adreçava només amb senyes, perquè continuava estant mut. Quan es van acabar els dies del seu servei sacerdotal, Zacaries se’n tornà a casa seva. Al cap de poc temps, la seva muller Elisabet va quedar embarassada. Durant cinc mesos ella es mantingué apartada i es deia: «Com ha obrat amb mi el Senyor! Ha volgut treure’m la vergonya que passava.»