Lluc 1:24-56
Lluc 1:24-56 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Al cap de poc temps, la seva muller Elisabet va quedar embarassada. Durant cinc mesos ella es mantingué apartada i es deia: «Com ha obrat amb mi el Senyor! Ha volgut treure’m la vergonya que passava.» El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, compromesa en matrimoni amb un home de la casa de David que es deia Josep. El nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a trobar-la i li digué: – Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu. Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L’àngel li digué: – No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. Maria preguntà a l’àngel: – Com podrà ser això, si jo sóc verge? L’àngel li respongué: – L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible. Maria va dir: – Sóc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula. I l’àngel es va retirar. Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judà, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. Llavors va exclamar amb totes les forces: – Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de goig dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà. Maria digué: – La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa; des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles; el seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. »Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalta els humils; omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. »Ha protegit Israel, el seu servent, com havia promès als nostres pares; s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre. Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.
Lluc 1:24-56 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Després d’aquests dies, Elisabet, la seva dona, va quedar embarassada i es va quedar amagada durant cinc mesos, i deia: “Ves com m’ha afavorit el Senyor, aquests dies que s’ha fixat en mi, per posar fi a la meva vergonya davant la gent.” Al sisè mes, fou enviat per Déu l’àn-gel Gabriel a un poble de la Galilea, anomenat Natzaret, a una noia verge que es deia Maria i que estava promesa amb un home que es deia Josep, de la descendència de David. Va entrar, doncs, a casa d’ella i li digué: “Alegra’t, molt afavorida, el Senyor és amb tu!” Ella va quedar desconcertada davant d’una tal expressió, i pensava quina mena de salutació era aquella. Però l’àngel li digué: “Assossega’t, Maria, que has trobat gràcia davant Déu; concebràs i tindràs un fill, i li posaràs per nom Jesús. Serà gran i serà anomenat Fill de l’Altíssim, i el Senyor Déu li donarà el tron del seu pare David; regnarà per sempre a la casa de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.” Maria digué a l’àngel: “I com es farà això, si jo no visc amb cap home?” L’àngel li va contestar: “L’Esperit Sant davallarà damunt teu, i la força de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el nadó serà sant, i l’anome-naran Fill de Déu. Fixa’t en la teva parenta Elisabet, també ha concebut un fill, ara que ja és gran, i la que era tinguda per estèril ja està de sis mesos. Perquè no hi ha res impossible per a Déu.” Maria digué: “Heus aquí l’esclava del Senyor; que es realitzi en mi el que tu has dit.” Llavors l’àngel la va deixar. Per aquells dies, Maria se n’anà ade-lerada cap a la regió muntanyenca, a una població de Judà. Va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Quan Elisabet va sentir la salutació de Maria, la criatura li saltà dins el ventre, i Elisabet es va omplir de l’Esperit Sant, i va exclamar en veu alta: “Beneïda tu entre les dones, i beneït el fruit del teu ventre! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt ha arribat la teva salutació a les meves orelles, l’infant ha saltat d’alegria en el meu ventre. Feliç la qui ha cregut que serà una realitat tot allò que li ha estat comunicat de part del Senyor.” Maria digué: “La meva ànima magnifica el Senyor, i el meu esperit s’alegra en Déu que em salva, perquè s’ha fixat en la petitesa de la seva esclava. Vet aquí que, des d’ara, totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós ha obrat en mi prodigis. El seu nom és sant, i la seva amorositat per als qui el veneren s’estén de generació en generació. Ha fet prodigis amb la força del seu braç; ha dispersat els homes de cor arro-gant; ha destronat els poderosos del soli, i ha exalçat els humils. Ha omplert de béns els famolencs i ha despatxat els rics amb les mans buides. Ha protegit Israel, el seu servidor, tenint present la seva misericòrdia, tal com ho havia promès als nostres pares, a favor d’Abraham i la seva descen-dència per sempre més.” Maria es va quedar amb ella uns tres mesos, i després va tornar a casa seva.
Lluc 1:24-56 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Al cap de poc temps, la seva muller Elisabet va quedar embarassada. Durant cinc mesos ella es mantingué apartada i es deia: «Com ha obrat amb mi el Senyor! Ha volgut treure’m la vergonya que passava.» El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, compromesa en matrimoni amb un home de la casa de David que es deia Josep. El nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a trobar-la i li digué: – Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu. Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L’àngel li digué: – No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. Maria preguntà a l’àngel: – Com podrà ser això, si jo sóc verge? L’àngel li respongué: – L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible. Maria va dir: – Sóc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula. I l’àngel es va retirar. Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judà, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. Llavors va exclamar amb totes les forces: – Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de goig dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà. Maria digué: – La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa; des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles; el seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. »Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalta els humils; omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. »Ha protegit Israel, el seu servent, com havia promès als nostres pares; s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre. Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.