Lluc 1:1-41

Comparteix

Lluc 1:1-41 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Ja que n’hi ha molts que han em-près la tasca de compilar una narració dels fets que s’han esdevingut entre nosaltres, tal com ens els van transmetre els qui des del principi en foren testimonis presencials, i ara són servidors de la Paraula, m’ha semblat que també jo podia es-criure-t’ho detalladament, excel·len-tíssim Teòfil, ja que des de fa temps he procurat d’investigar-ho tot amb de-cisió, a fi que et convencis de la solidesa que tenen els ensenyaments amb què has estat instruït. En temps d’Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot que es deia Zacaries, del grup d’Abies, casat amb una descendent d’Aaron que es deia Elisabet. Tots dos eren rectes davant Déu, i seguien correctament tots els manaments i les observances del Senyor. Però no tenien cap fill, perquè Elisabet era estèril, i tots dos eren ja d’edat avançada. Una vegada, mentre complia davant Déu el servei sacerdotal corresponent al torn del seu grup, li va tocar per sorteig, segons el cos-tum dels sacerdots, d’entrar al santuari del Senyor a oferir l’encens. Durant l’hora de l’encens, tot el poble restava fora pregant. Llavors se li aparegué un àngel del Senyor, dempeus a la dreta de l’altar de l’encens. Zacaries, en veure’l, va tenir un en-surt i es va esverar. Però l’àngel li digué: “No tinguis por, Zacaries, que el teu prec ha estat escoltat: Elisabet, la teva muller, et do-narà un fill i li posaràs per nom Joan. T’ompliràs de goig i ho celebraràs, i tothom s’alegrarà del seu naixement, perquè serà gran davant del Senyor. No tastarà el vi ni el licor, i serà ple de l’Esperit Sant ja abans de néixer; convertirà molts dels fills d’Israel al Senyor, el seu Déu; ell mateix anirà davant del Senyor amb l’esperit i el poder d’Elies per re-conciliar de cor els pares amb els fills, i perquè els indòcils tornin al seny dels rectes, a fi de preparar per al Senyor un poble ben disposat.” Llavors Zacaries digué a l’àngel: “Com ho sabré això? Si ja sóc vell i la meva dona també és d’edat avançada.” L’àngel li va respondre: “Jo sóc Ga-briel, l’assistent de Déu; ell m’ha enviat a parlar-te i a anunciar-te aquest mis-satge joiós. Mira, ara et quedaràs mut i no podràs parlar fins al dia que això es compleixi, ja que no has cregut les meves paraules, que es compliran al seu moment. Mentrestant el poble esperava que sortís Zacaries, estranyats que trigués tant dintre el santuari. Quan va sortir, no els podia parlar, i van comprendre que dins el santuari havia tingut una visió. Ell s’expressava amb signes, i continuava mut. Quan es van complir els dies del seu servei, se’n va anar a casa seva. Després d’aquests dies, Elisabet, la seva dona, va quedar embarassada i es va quedar amagada durant cinc mesos, i deia: “Ves com m’ha afavorit el Senyor, aquests dies que s’ha fixat en mi, per posar fi a la meva vergonya davant la gent.” Al sisè mes, fou enviat per Déu l’àn-gel Gabriel a un poble de la Galilea, anomenat Natzaret, a una noia verge que es deia Maria i que estava promesa amb un home que es deia Josep, de la descendència de David. Va entrar, doncs, a casa d’ella i li digué: “Alegra’t, molt afavorida, el Senyor és amb tu!” Ella va quedar desconcertada davant d’una tal expressió, i pensava quina mena de salutació era aquella. Però l’àngel li digué: “Assossega’t, Maria, que has trobat gràcia davant Déu; concebràs i tindràs un fill, i li posaràs per nom Jesús. Serà gran i serà anomenat Fill de l’Altíssim, i el Senyor Déu li donarà el tron del seu pare David; regnarà per sempre a la casa de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.” Maria digué a l’àngel: “I com es farà això, si jo no visc amb cap home?” L’àngel li va contestar: “L’Esperit Sant davallarà damunt teu, i la força de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el nadó serà sant, i l’anome-naran Fill de Déu. Fixa’t en la teva parenta Elisabet, també ha concebut un fill, ara que ja és gran, i la que era tinguda per estèril ja està de sis mesos. Perquè no hi ha res impossible per a Déu.” Maria digué: “Heus aquí l’esclava del Senyor; que es realitzi en mi el que tu has dit.” Llavors l’àngel la va deixar. Per aquells dies, Maria se n’anà ade-lerada cap a la regió muntanyenca, a una població de Judà. Va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Quan Elisabet va sentir la salutació de Maria, la criatura li saltà dins el ventre, i Elisabet es va omplir de l’Esperit Sant

Lluc 1:1-41 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Són molts els qui han emprès la tasca d’escriure un relat dels fets que s’han acomplert entre nosaltres, valent-se del que ens han transmès els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula. També jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d’escriure-t’ho, il·lustre Teòfil, en una narració ordenada, perquè constatis la solidesa dels ensenyaments que has rebut. En temps d’Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del torn d’Abià que es deia Zacaries. La seva muller, descendent d’Aaron, es deia Elisabet. Tots dos eren justos davant de Déu i irreprensibles en el compliment de tots els manaments i les observances del Senyor. Però no tenien fills, perquè Elisabet era estèril i tots dos eren ja d’edat avançada. Un dia, mentre Zacaries era al temple oficiant davant de Déu amb els del seu torn, segons el ritual dels sacerdots, li tocà per sorteig d’entrar al santuari del Senyor a oferir l’encens. A l’hora de l’ofrena, tota l’assemblea del poble s’estava a fora pregant. Llavors se li va aparèixer un àngel del Senyor, a la dreta de l’altar de l’encens. Zacaries, en veure’l, es va torbar i la por s’apoderà d’ell. Però l’àngel li digué: – No tinguis por, Zacaries: la teva súplica ha estat escoltada. Elisabet, la teva muller, et donarà un fill, i li posaràs el nom de Joan. En tindràs una gran joia, i molts s’alegraran del seu naixement. Serà gran als ulls del Senyor; no beurà vi ni altres begudes alcohòliques i quedarà ple de l’Esperit Sant ja des de les entranyes de la mare. Farà que molts israelites tornin cap al Senyor, el seu Déu. Anirà al davant del Senyor amb l’esperit i el poder d’Elies: farà que els pares es reconciliïn de cor amb els fills i portarà els rebels a la saviesa dels justos. Així prepararà per al Senyor un poble ben disposat. Zacaries preguntà a l’àngel: – Com puc saber que serà així? Jo ja sóc vell i la meva dona també és d’edat avançada. L’àngel li va respondre: – Jo sóc Gabriel i m’estic a la presència de Déu. És ell qui m’ha enviat a parlar-te i a anunciar-te aquestes bones noves. I ara quedaràs mut, no podràs parlar fins al dia que passi tot això: tu no has cregut les meves paraules, però al seu temps es compliran. Mentrestant, el poble esperava Zacaries, estranyat que s’estigués tanta estona dins el santuari. Quan finalment va sortir, no podia parlar-los, i comprengueren que mentre era al santuari havia tingut una visió. Se’ls adreçava només amb senyes, perquè continuava estant mut. Quan es van acabar els dies del seu servei sacerdotal, Zacaries se’n tornà a casa seva. Al cap de poc temps, la seva muller Elisabet va quedar embarassada. Durant cinc mesos ella es mantingué apartada i es deia: «Com ha obrat amb mi el Senyor! Ha volgut treure’m la vergonya que passava.» El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, compromesa en matrimoni amb un home de la casa de David que es deia Josep. El nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a trobar-la i li digué: – Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu. Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L’àngel li digué: – No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. Maria preguntà a l’àngel: – Com podrà ser això, si jo sóc verge? L’àngel li respongué: – L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible. Maria va dir: – Sóc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula. I l’àngel es va retirar. Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judà, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant.