Josuè 8:1-29
Josuè 8:1-29 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El Senyor digué a Josuè: “No tinguis por ni t’acovardeixis. Pren amb tu tota la gent de guerra, alça’t i puja cap a Ai. Mira, he posat a les teves mans el rei d’Ai, amb la seva gent, la ciutat i la seva terra. I amb Ai i el seu rei faràs el mateix que vas fer amb Jericó i el seu rei, si bé podreu saquejar per a vosaltres el seu botí i el seu bestiar. Prepara una embos-cada a la ciutat pel seu darrere.” Josuè es va preparar amb tots els com-batents per atacar Ai. Va escollir trenta mil homes, guerrers experimentats, i els envià de nit; i els donà aquesta ordre: “Mireu, pa-reu una emboscada a la ciutat pel seu darrere. No us allunyeu gaire de la ciutat i estigueu tots preparats. Mentrestant, jo, amb tota la gent que ve amb mi, ens aproparem a la ciutat; així, quan surtin al nostre encontre, com l’altra vegada, nosaltres fugirem davant d’ells. Llavors deixarem que ells ens perse-gueixin fins que hagin sortit de la ciutat, perquè pensaran: ‘Fugen de nosaltres com l’altra vegada’; tal com fugírem davant d’ells. Vosaltres alceu-vos de l’emboscada i apodereu-vos de la ciutat, perquè el Senyor, el vostre Déu, l’haurà lliurada a les vostres mans. Quan hàgiu pres la ciutat, caleu-hi foc; tal com el Senyor ho ha manat, així ho heu de fer. Observeu puntualment el que jo us mano.” Així els féu partir Josuè i ells van marxar a preparar l’emboscada, i es van apostar entre Betel i Ai, al cantó occidental d’Ai, mentre Josuè passava aquella nit entre el poble. Josuè es va llevar de matinada i va passar revista a la gent. Després, ell i els ancians d’Israel davant del poble, van pujar contra Ai. Així tots els combatents que estaven amb ell van pujar i es van acostar fins a ser davant de la ciutat, i van acampar al nord d’Ai, de manera que entre ells i Ai hi quedava una vall. Després va prendre uns cinc mil homes i els va situar en emboscada entre Betel i Ai, a l’occident de la ciutat. La tropa, però, va instal·lar el cam-pament al nord de la ciutat, quedant els emboscats a l’occident. Aquella nit Josuè es va situar al mig de la vall. Succeí que quan el rei d’Ai se n’ado-nà, ell i la seva gent es van apressar a llevar-se de matinada i els homes van sortir de la ciutat a combatre contra Israel en un lloc convenient davant de l’Arabà. Però no sabia que darrere la ciutat hi tenia una emboscada. Llavors Josuè i tot Israel es van fingir vençuts davant d’ell, fugint cap al desert. I tot el poble que hi havia dintre de la ciutat s’aplegà per anar darrere d’ells, i perseguint Josuè van allunyar-se de la ciutat, de manera que no va quedar ningú a Ai ni a Betel que no sortís a perseguir Israel: així, mentre perseguien Israel, van deixar la ciutat desprotegida. Llavors el Senyor digué a Josuè: “Assenyala amb la llança que tens a la mà la ciutat d’Ai, perquè la posaré a les teves mans.” I Josuè va estendre en direcció a Ai la llança que tenia a la mà. Així que ell va estendre la mà, els emboscats van sortir ràpidament de l’amagatall i corrent van entrar a la ciu-tat, la van ocupar, i sense perdre temps hi van calar foc. Quan els homes d’Ai es van girar a mirar la ciutat, veieren que el fum pu-java cel amunt, i s’adonaren que no po-dien fugir en cap direcció, ni per l’un costat ni per l’altre, perquè la tropa que havia fugit cap al desert s’havia girat contra els seus perseguidors. Josuè i tot Israel, així que van veure que els emboscats havien pres la ciutat i que el fum ja s’enlairava, es van girar i van atacar els homes d’Ai, mentre els altres sortien de la ciutat també al seu encontre; de manera que van quedar envoltats pels israelites per tots cantons, que els van atacar fins a no deixar cap supervivent ni cap fu-gitiu. Però el rei d’Ai el van agafar viu i el van presentar a Josuè. Quan Israel hagué acabat de matar tots els habitants d’Ai en el camp i en el desert on els havien perseguit, i tots ells hagueren caigut a tall d’espasa fins a quedar exterminats, tot Israel es va dirigir cap a Ai i la van passar per l’es-pasa. Tots els que van caure aquell dia, entre homes i dones, foren dotze mil, tots els habitants d’Ai. Josuè no va retirar la mà que tenia estesa amb la llança fins que van ser exterminats tots els habitants d’Ai. Però Israel només va saquejar per a ells les bèsties i el botí de la ciutat, segons l’ordre que el Senyor havia do-nat a Josuè. I Josuè va calar foc a Ai i la va convertir en ruïnes perpètues, en desolació, fins al dia d’avui. Al rei d’Ai el va penjar en un arbre fins al vespre, però a posta de sol va manar que despengessin el cadàver i el van llançar a l’entrada de la ciutat, i damunt d’ell van alçar un gran munt de pedres, que encara existeix avui.
Josuè 8:1-29 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El Senyor va dir a Josuè: – No tinguis por, no t’acovardeixis! Pren amb tu tot l’exèrcit i ataca la ciutat d’Ai. Poso a les teves mans el rei d’Ai i el seu poble, la seva ciutat i el seu territori. Tracta aquesta ciutat i el seu rei com vas tractar Jericó i el seu rei. Però aquesta vegada us podeu quedar el bestiar i la resta del botí. Para una emboscada a la ciutat pel darrere. Josuè va preparar l’atac a la ciutat d’Ai amb tot el seu exèrcit. Escollí trenta mil homes valents i els envià de nit amb aquestes ordres: – Aneu a emboscar-vos darrere la ciutat, no gaire lluny, i estigueu a l’aguait. Jo, per la meva banda, avançaré cap a Ai amb la tropa que m’acompanya. Així que l’enemic surti contra nosaltres, fugirem com la primera vegada. Ells, pensant que volem tornar a fugir, es llançaran a perseguir-nos i els farem seguir lluny de la ciutat. Llavors sortireu del vostre amagatall i us apoderareu de la ciutat: el Senyor, el vostre Déu, la posarà a les vostres mans. Tan bon punt l’haureu presa, caleu-hi foc, tal com ha manat el Senyor. Aquestes són les meves ordres. Josuè envià els seus homes al lloc de l’emboscada, entre Betel i Ai, a l’oest d’Ai, i ell va passar la nit amb la resta de l’exèrcit. L’endemà, de bon matí, passà revista a les seves tropes i marxà contra Ai, al capdavant de tots i juntament amb els ancians d’Israel. Les tropes que l’acompanyaven van pujar amb ell fins a arribar davant d’Ai i acamparen al costat nord de la ciutat. Només una vall els separava d’Ai. A l’oest, entre Betel i Ai, Josuè hi havia emboscat uns cinc mil homes. D’aquesta manera, el gros de l’exèrcit estava acampat al nord de la ciutat i la rereguarda estava emboscada a l’oest. Aquella nit, Josuè va avançar fins al mig de la vall. Al matí, quan el rei d’Ai ho va veure, s’afanyà a mobilitzar tots els seus homes i sortí amb el seu exèrcit a combatre contra Israel, en direcció a l’Arabà, sense adonar-se que hi havia una emboscada contra ell darrere la ciutat. Josuè i els israelites, fent veure que eren derrotats, van fugir cap al desert. Tot l’exèrcit d’Ai va rebre l’ordre de perseguir-los. D’aquesta manera s’allunyà de la ciutat. A Ai i a Betel no va quedar-hi cap home; tots sortiren a perseguir els israelites, deixant la ciutat sense defensa, amb les portes obertes. Llavors el Senyor digué a Josuè: – Apunta en direcció d’Ai el dard que tens a la mà, perquè jo poso la ciutat a les teves mans. Josuè va fer-ho així. Tan bon punt estengué el braç, els emboscats van sortir corrents del seu amagatall i entraren a la ciutat; la van ocupar i van calar-hi foc. Quan els homes d’Ai es van girar enrere i veieren la fumarada que pujava cel amunt des de la seva ciutat, no van tenir esma de fugir per enlloc, perquè els israelites que corrien cap al desert, ara es giraven contra els seus perseguidors. Josuè, amb l’exèrcit d’Israel, havia vist que els emboscats s’havien apoderat de la ciutat i que en sortia fum pels quatre costats. Per això havia fet mitja volta i ara atacava els homes d’Ai. Llavors els de l’emboscada van sortir de la ciutat per barrar el pas a la gent d’Ai, que es trobà entre els dos fronts d’Israel. Els israelites els van derrotar, fins a no deixar cap supervivent, ni un sol fugitiu, llevat del rei d’Ai, que fou capturat viu i portat a Josuè. Els israelites van matar tots els homes d’Ai que havien sortit de la ciutat cap al desert per perseguir-los. Tots van morir a tall d’espasa; no en quedà ni un. Acabat els israelites se’n tornaren cap a Ai per exterminar la gent que hi quedava. Aquell dia va haver-hi dotze mil morts entre homes i dones: tota la població d’Ai. Josuè va mantenir el seu dard apuntat en direcció d’Ai, fins que van ser exterminats tots els habitants d’aquella ciutat. Però, segons l’ordre que ell mateix havia rebut del Senyor, els israelites es quedaren el bestiar i la resta del botí. Josuè, doncs, va incendiar Ai i la convertí en una ruïna per sempre més, en un tossal desolat, fins al dia d’avui. Va fer penjar el rei d’Ai en un arbre i l’hi deixà fins al vespre. A posta de sol, féu despenjar el cadàver. El van llançar a l’entrada de la ciutat i aixecaren sobre ell un gran munt de pedres que encara hi és avui.