Josuè 24:16-33
Josuè 24:16-33 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El poble respongué: – Mai de la vida no abandonarem el Senyor per adorar altres déus! El Senyor, el nostre Déu, és el qui ens va treure, a nosaltres i als nostres pares, del país d’Egipte, la terra on érem esclaus; és ell qui va fer, davant els nostres ulls, aquells grans prodigis i ens va guardar pertot arreu on anàvem, enmig de tots els pobles per on havíem de passar. El Senyor va expulsar de davant nostre molts pobles, sobretot els amorreus que vivien en aquest país. Per tant, també nosaltres adorarem el Senyor, perquè ell és el nostre Déu. Josuè va replicar: – No sereu capaços d’adorar el Senyor. Ell és un Déu sant, és el Déu-gelós. No consentirà les vostres infidelitats ni els vostres pecats. Si l’abandonàveu per adorar déus estrangers, ell se us posaria en contra i us faria mal fins a exterminar-vos, després d’haver estat bo amb vosaltres. El poble respongué: – De cap manera! Nosaltres volem adorar el Senyor! Josuè va insistir: – Vosaltres sou testimonis contra vosaltres mateixos que heu escollit el Senyor per adorar-lo. Ells van afirmar: – En som testimonis. Josuè digué llavors: – Doncs ara desfeu-vos dels déus estrangers que encara teniu entre vosaltres i adheriu-vos de tot cor al Senyor, Déu d’Israel. El poble va respondre: – Adorarem el Senyor, el nostre Déu, i l’obeirem. Aquell dia, a Siquem, Josuè va comprometre el poble en una aliança amb el Senyor. Li donà unes lleis i unes prescripcions, i les va escriure en el llibre de la Llei de Déu. Després va prendre una gran pedra i la plantà sota l’alzina del santuari del Senyor. Llavors digué a tot el poble: – Aquesta pedra ens servirà de testimoni: ha sentit tot el que el Senyor ens ha dit. Us farà de testimoni, perquè mai no mentiu al vostre Déu. Josuè va acomiadar el poble, i cadascú se’n tornà a la seva heretat. Després d’aquests fets, Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l’edat de cent deu anys; fou enterrat a la seva propietat, a Timnat-Sèrah, a les muntanyes d’Efraïm, al nord del mont Gàaix. Els israelites van ser fidels al Senyor fins a la mort de Josuè i dels ancians que li van sobreviure. Tots ells coneixien les meravelles que el Senyor havia obrat a favor d’Israel. Pel que fa a les despulles de Josep, que s’havien endut d’Egipte, els israelites les van enterrar a Siquem. Van sepultar-les en el camp que Jacob havia comprat per cent peces de plata als descendents d’Hamor, pare de Siquem. Les despulles de Josep quedaren en possessió dels seus descendents. També va morir Eleazar, fill d’Aaron. Fou enterrat a Guibà de Pinhàs, població que Pinhàs, fill d’Eleazar, havia rebut a les muntanyes d’Efraïm.
Josuè 24:16-33 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Llavors el poble respongué: “Lluny de nosaltres d’abandonar el Senyor per anar a servir déus estranys! El Senyor, el nostre Déu, és qui ens ha fet pujar, a nosaltres i als nostres avantpassats, del país d’Egipte, de la casa d’esclavatge; qui ha obrat davant els nostres ulls grans prodigis, qui ens ha guardat per tots els camins per on hem passat. El Senyor ha expulsat de davant nostre tots aquells pobles, i als amorreus que habitaven aquest país. També nos-altres servirem el Senyor, perquè és el nostre Déu.” Però Josuè digué al poble: “No podeu servir el Senyor perquè és un Déu sant; és un Déu gelós que no consentirà les vostres transgressions i els vostres pecats. Si abandoneu el Senyor per seguir déus estranys, ell s’hi tornarà i us farà mal, i acabarà amb vosaltres, tot i haver-vos fet el bé.” El poble respongué: “No serà així, sinó que servirem el Senyor.” Llavors Josuè digué al poble: “Vosaltres sou testimonis contra vosaltres mateixos que heu escollit el Senyor per servir-lo.” I ells respongueren: “En som testimonis!” Josuè digué: “Ara, doncs, aparteu els l’edat de cent deu anys. déus estranys que encara teniu entre vosaltres i decanteu el vostre cor vers el Senyor, el Déu d’Israel.” El poble respongué a Josuè: “Servi-rem el Senyor, el nostre Déu, i escolta-rem la seva veu.” Així aquell dia, a Siquem, Josuè va fer una aliança amb el poble i va donar-li estatuts i lleis. I va escriure tot això en el Llibre de la Llei de Déu. Després va agafar una gran pedra i la clavà sota l’alzina que hi havia al santuari del Senyor, i digué a tot el poble: “Mireu, aquesta pedra servirà de testimoni contra vosaltres, ella ha sentit totes les paraules que el Senyor ens ha dit. Us farà de testimo-ni contra vosaltres, no sigui que rene-guéssiu del vostre Déu.” Després Josuè acomiadà el poble, cadascú a la seva heretat. Després d’aquests fets, Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a I el van enterrar en el terme de la seva propietat, a Timnat-Sèrah, situada en la muntanya d’Efraïm, al nord del puig Gàaix. Israel va servir el Senyor tots els dies de Josuè i tots els dies dels ancians que sobrevisqueren Josuè, i que coneixien tot el que el Senyor havia fet a favor d’Israel. Quant als ossos de Josep, que els fills d’Israel havien portat de l’Egipte, els van enterrar a Siquem, al camp que Jacob havia comprat als fills d’Hamor, pare de Siquem, pel preu de cent mo-nedes, i que havia quedat en propietat dels fills de Josep. També va morir Eleazar, fill d’Aaron, i el van enterrar a Guibat-Pinhàs, propietat del seu fill, que li havia estat donada a la serralada d’Efraïm.