Josuè 14:6-13
Josuè 14:6-13 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Els fills de Judà van anar a trobar Josuè a Guilgal, i Caleb, fill de Jefunnè, el quenazita, li digué: “Tu saps el que el Senyor va dir a Moisès, home de Déu, referent a mi i referent a tu, a Cadeix-Barnea. Tenia jo quaranta anys quan Moisès, servent del Senyor, m’envià de Cadeix-Barnea a explorar el país, i li vaig portar l’informe segons em deia el meu cor. En canvi, els companys que venien amb mi van desanimar profundament el poble, mentre que jo vaig complir fidelment amb el Senyor, el meu Déu. Aquell dia Moisès va fer aquesta pro-mesa: Tingues per cert que la terra que ha trepitjat el teu peu ha de ser heretat teva i dels teus fills per sempre, perquè has complert fidelment amb el Senyor, el teu Déu. I heus aquí que el Senyor, tal com va prometre, m’ha concedit vida fins ara, aquests quaranta-cinc anys des que donà aquesta paraula a Moisès, mentre Israel feia camí pel desert, i ara ja tinc vuitanta-cinc anys, i encara avui estic tan fort com estava el dia que Moisès em va enviar. La mateixa força tinc ara que llavors, tant per a combatre com per a fer el que sigui. Ara, doncs, dóna’m aquesta mun-tanya que el Senyor em va prometre aquell dia. Perquè tu vas saber aquell dia que els anaquites estaven allà, amb ciutats grans i fortificades. Potser el Senyor estarà amb mi, de manera que jo pugui apropiar-me’n, tal com ell va dir.” Aleshores, Josuè li donà la benedicció i concedí Hebron a Caleb, fill de Jefunnè, com a heretat.
Josuè 14:6-13 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Un dia, alguns de la tribu de Judà anaren a Guilgal a trobar Josuè. Caleb, fill de Jefunnè, del clan de Quenaz, li digué: – Tu saps prou bé què va dir el Senyor a Moisès, l’home de Déu, referent a tu i a mi, quan érem a Cadeix-Barnea. Jo tenia quaranta anys quan Moisès, ser-vent del Senyor, m’envià des de CadeixBarnea a explorar aquest país. Quan vaig tornar, el vaig informar amb tota sinceritat. Però els germans que m’havien acompanyat van desmoralitzar el poble, mentre que jo em mantenia fidel al Senyor, el meu Déu. Aquell dia, Moisès em va jurar que la terra que havien trepitjat els meus peus seria la meva heretat i la dels meus descendents per sempre, perquè m’havia mantingut fidel al Senyor, el meu Déu. Ja fa quaranta-cinc anys que el Senyor va dir això a Moisès, quan Israel feia camí pel desert, i el Senyor m’ha conservat la vida, tal com va prometre. Ara ja he complert vuitanta-cinc anys, però encara em sento tan fort com quan Moisès m’encarregà aquella missió, prou fort per a anar a la guerra i combatre. Ara, doncs, dóna’m aquella muntanya que aleshores em va prometre el Senyor. Tu mateix vas sentir aleshores que allà hi habiten els anaquites en ciutats grans i fortificades. Tant de bo que el Senyor estigui amb mi, i jo aconsegueixi d’expulsar-los, tal com ell va dir. Llavors Josuè va beneir Caleb, fill de Jefunnè, i li donà Hebron en herència.