Josuè 10:16-43
Josuè 10:16-43 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Aquells cinc reis van fugir i es van amagar en una cova a Maquedà. A Josuè el van avisar i li van dir: “Han trobat els cinc reis en una cova, a Maquedà.” I Josuè digué: “Feu rodolar unes pe-dres grosses a la boca de la cova, i situeu-hi uns homes a la vora perquè vigilin els reis. Vosaltres no us entretingueu, perse-guiu els vostres enemics i atrapeu-los pel darrere; extermineu-los fins que no en quedi ni un, no deixeu que entrin a les seves poblacions, perquè el Senyor, el vostre Déu, ja us els ha posat a les mans.” Després que Josuè i els fills d’Israel els hagueren infligit una gran derrota, fins a desbaratar-los –si bé alguns es van escapar i es van refugiar a les ciutats fortificades–, tot el poble va tornar sa i estalvi al campament de Maquedà, on era Josuè. Llavors Josuè digué: “Obriu la boca de la cova i traieu-me’n aquells cinc reis.” I així ho van fer. Li van treure de la cova els cinc reis: el rei de Jerusalem, el rei d’Hebron, el rei de Jarmut, el rei de Laquix i el rei d’Eglon. I quan els van portar on era Josuè, aquest va convocar tots els homes d’Is-rael i digué als capitans dels combatents que anaven amb ell: “Veniu, poseu els peus sobre el coll d’aquests reis.” Els capitans s’hi van acostar i els van posar els peus sobre el coll. I Josuè digué: “No tingueu por ni us acovardiu; sigueu forts i valents, perquè és així com farà el Senyor amb tots els vostres enemics, contra els qui heu de combatre.” Després d’això, Josuè, els va ferir fins a matar-los, i va fer que els penges-sin en cinc arbres, i hi van estar penjats fins al vespre. En el moment de pondre’s el sol, Josuè va manar que els despengessin, i els van llençar a la cova on havien estat amagats, i van tapar l’entrada amb unes grans pedres, que encara hi són avui. Aquell mateix dia, Josuè va ocupar Maquedà i la va passar a fil d’espasa junt amb el seu rei, consagrant-los a l’extermini, a ells i a tot ésser vivent que hi habitava, sense deixar cap su-pervivent. Va fer amb el rei de Maquedà el mateix que havia fet amb el rei de Jericó. Després, Josuè, amb tot Israel, marxà de Maquedà i es va dirigir cap a Libnà i va lluitar contra aquesta ciutat. I també el Senyor la va fer caure, amb el seu rei, a les mans d’Israel. Ells la van passar a fil d’espasa, amb tot ésser vivent que hi havia, sense deixar cap supervivent, i va fer amb el seu rei el mateix que havia fet amb el rei de Jericó. Tot seguit, Josuè, amb tot Israel, mar-xà de Libnà i es va dirigir cap a Laquix, la va assetjar i va lluitar contra ella. I el Senyor va posar Laquix a mans d’Israel, de manera que la va conquerir el segon dia, i la va passar a fil d’espasa, amb tot ésser vivent que hi havia, de la mateixa manera que havia fet amb Libnà. Llavors Oram, rei de Guèzer, va pujar per ajudar Laquix, però Josuè va combatre contra ell i la seva gent fins a no deixar cap supervivent. Després Josuè, amb tot Israel, marxà de Laquix i es va dirigir cap a Eglon, la van assetjar i van lluitar contra ella. La van conquerir aquell mateix dia i la van passar a fil d’espasa; aquell dia, tots els éssers vius que hi havia van ser consagrats a l’extermini, tal com ho havia fet amb Laquix. A continuació, Josuè, amb tot Israel, marxà d’Eglon i es va dirigir cap a Hebron, i van lluitar contra ella i la van prendre. Tant el seu rei com la resta de les seves poblacions, amb tots els éssers vivents que hi havia, van ser passats a fil d’espasa, sense deixar-hi cap supervivent, tal i com havia fet amb Eglon. La va consagrar a l’extermini, amb tots els éssers vius que hi havia. Després, Josuè, amb tot Israel es va dirigir contra Debir, l’atacà i la va prendre. Tant el seu rei com la resta de les seves poblacions, amb tots els éssers vivents que hi havia, els van con-sagrar a l’extermini, i els van passar a fil d’espasa, sense deixar-hi cap supervivent. Tal com havia fet amb Hebron, així va fer amb Debir i el seu rei, i com havia fet també amb Libnà i el seu rei. D’aquesta manera, Josuè es va apo-derar de tota la regió: la Muntanya, el Nègueb, la Xefelà i els Vessants, amb els seus reis; no hi va deixar cap supervivent, sinó que tot allò que respirava ho va consagrar a l’extermini, tal com el Senyor, el Déu d’Israel, havia manat. Josuè els va vèncer des de Cadeix-Barnea fins a Gaza, amb tot el territori de Goixen, i fins a Gabaon. En una sola campanya, Josuè va con-querir tots aquests reis amb les seves terres, perquè el Senyor, el Déu d’Israel, lluitava a favor d’ells. Acabat, Josuè, amb tot Israel, va tor-nar al campament de Guilgal.
Josuè 10:16-43 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Però els cinc reis havien fugit i s’havien amagat a la cova de Maquedà. Quan van informar Josuè que els cinc reis s’havien refugiat a la cova, Josuè va manar als seus homes: – Feu rodolar unes pedres ben grosses a l’entrada de la cova i poseu-hi una guàrdia, però no us hi quedeu. Perseguiu els enemics, talleu-los la retirada i no els deixeu arribar a les seves ciutats. El Senyor, el vostre Déu, els posa a les vostres mans. Josuè i els israelites van derrotar completament els amorreus. Només uns quants pogueren fugir i arribar a les seves ciutats fortificades. Tot l’exèrcit va tornar victoriós al campament que Josuè havia instal·lat a Maquedà. Ningú més no gosà ni obrir la boca contra els israelites. Llavors Josuè va manar que obrissin l’entrada de la cova i que en fessin sortir aquells cinc reis. Van complir l’ordre i tragueren de la cova els reis de Jerusalem, d’Hebron, de Jarmut, de Laquix i d’Eglon. Quan els hagueren presentat a Josuè, aquest va convocar tots els israelites i digué als caps de les tropes que havien combatut amb ell: – Veniu, poseu el peu al coll d’aquests reis. Els caps s’acostaren i els van posar el peu al coll. Josuè els va dir: – No tingueu por ni us acovardiu! Sigueu ferms i decidits! El Senyor tractarà de la mateixa manera tots els enemics contra qui heu de combatre. I, havent dit això, Josuè va executar els reis i féu penjar els seus cossos en cinc arbres, i van estar-s’hi fins al vespre. A posta de sol, manà que els despengessin i que els llancessin a la cova on s’havien amagat. Després van tapar-ne l’entrada amb unes grans pedres, que encara hi són avui. Aquell mateix dia, Josuè va apoderar-se de Maquedà, la va passar a tall d’espasa i consagrà a l’extermini el seu rei i tots els habitants, sense deixar-hi cap supervivent. Va tractar el rei de Maquedà com havia tractat el rei de Jericó. Després, des de Maquedà, Josuè, amb tots els israelites, va avançar fins a Libnà i l’atacà. El Senyor la va fer caure en mans dels israelites, juntament amb el seu rei. Van passar tots els habitants a tall d’espasa, sense deixar-hi cap supervivent. Josuè tractà el rei de Libnà com havia tractat el rei de Jericó. Des de Libnà, Josuè, amb tots els israelites, va avançar fins a Laquix. Van assetjar la ciutat i l’atacaren. El Senyor va fer caure Laquix en mans dels israelites, el segon dia de combat. Van passar tots els habitants a tall d’espasa, sense deixar-hi cap supervivent, tal com havien fet a Libnà. Llavors Oram, rei de Guèzer, pujà a socórrer Laquix, però Josuè el va derrotar, a ell i a tot el seu exèrcit, i no deixaren cap supervivent. Des de Laquix, Josuè, amb tots els israelites, va arribar fins a Eglon. Van assetjar la ciutat i l’atacaren. Aquell mateix dia es van apoderar d’Eglon i, com Laquix, la consagraren a l’extermini passant tots els habitants a tall d’espasa. Des d’Eglon, Josuè, amb tots els israelites, va pujar fins a Hebron. La van atacar i se n’apoderaren. Van passar a tall d’espasa la ciutat, el seu rei, els pobles del voltant i tots els seus habitants, sense deixar-hi cap supervivent. Com havien fet a Eglon, consagraren a l’extermini la ciutat amb tots els seus habitants. Després Josuè, amb tots els israelites, se’n va anar cap a Debir i l’atacà. Es van apoderar de la ciutat, del seu rei i de tots els pobles del voltant, i els van passar a tall d’espasa. Consagraren a l’extermini tots els seus habitants, sense deixar-hi cap supervivent. Van tractar Debir i el seu rei com havien tractat Hebron i com havien tractat Libnà i el seu rei. Josuè va conquerir tot el país: vencé els reis de la Muntanya, del Nègueb, de la Xefelà i dels Vessants. No va deixar-hi cap supervivent. Consagrà a l’extermini tot el que respira, tal com havia manat el Senyor, Déu d’Israel. Josuè va portar les seves conquestes des de Cadeix-Barnea fins a Gaza, i per tot el territori de Goixen fins a Gabaon. En una sola campanya, Josuè s’apoderà de tots aquests territoris i vencé els seus reis, perquè el Senyor, Déu d’Israel, combatia a favor del seu poble. Després Josuè, amb tots els israelites, se’n tornà al campament de Guilgal.