Jonàs 3:3-10
Jonàs 3:3-10 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Jonàs, tal com el Senyor li havia ordenat, va anar-se’n a Nínive. La ciutat de Nínive era immensa, tant que calien tres dies per a recórrer-la sencera. Jonàs començà a recórrer la ciutat. Va caminar tota una jornada cridant: – D’aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda! Els habitants de Nínive van fer cas de Déu; tots, rics i pobres, decidiren de proclamar un dejuni i es vestiren amb roba de sac. Quan la notícia va arribar al rei de Nínive, es va alçar del tron, es tragué el mantell reial, es cobrí amb roba de sac i s’assegué a la cendra. I va fer pregonar per la ciutat: «Decret del rei i dels seus consellers. Que els homes i els animals, bestiar gros i petit, no mengin res; que els animals no pasturin i que ningú no els abeuri. Que homes i bèsties es cobreixin amb roba de sac i invoquin Déu amb totes les seves forces. Que tothom abandoni el mal camí i les accions violentes. Qui sap si Déu es repensarà, es calmarà el seu enuig i no morirem!» Déu va veure que de fet havien renunciat al seu mal camí. Llavors li va saber greu de fer-los el mal que havia anunciat, i se’n va desdir.
Jonàs 3:3-10 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Jonàs es va alçar i es va dirigir cap a Nínive, tal com el Senyor li havia manat. Nínive era una ciutat molt gran: calien tres dies per a recórrer-la. Jonàs va començar a endinsar-se en la ciutat, fent una jornada de camí, i predi-cava així: “D’aquí a quaranta dies, Ní-nive serà destruïda!” La gent de Nínive va creure en Déu: van proclamar un dejuni i es van vestir de sac, des del més gran fins al més petit. I quan la notícia va arribar al rei de Nínive, es va alçar del seu setial, es tragué les vestidures reials i es cobrí amb roba de sac, i va anar a seure a la cendra. I es va fer una proclama que es va anunciar per tot Nínive, per decret del rei i els seus notables, que deia: “Que ningú, ni home ni bèstia, ni bous, ni ovelles, no han de tastar res; no han de sortir a pasturar ni a beure aigua, sinó que s’han de cobrir amb roba de sac, tant els homes com les bèsties, i que clamin a Déu amb insistència, i que tot-hom es penedeixi del seu mal camí i dels actes de violència que fins ara ha fet. Qui sap si Déu s’hi repensarà i es desdirà i apaivagarà la fúria del seu enuig, i no haurem de morir.” I Déu veié el seu comportament, com s’havien penedit del seu mal camí, i es va desdir de fer-los el mal que havia anunciat que els faria; i no el va fer.