Job 2:10-13
Job 2:10-13 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Job li va respondre: – Parles com qui no té seny. Acceptem els béns com un do de Déu, i no hem d’acceptar els mals? Enmig de tot això, Job no va pecar amb cap paraula. Job tenia tres amics: Elifaz, de Teman, Bildad, de Xúah, i Sofar, de Naamà. Assabentats de les desgràcies de Job, van venir, cada un del seu país, i decidiren de visitar-lo plegats per plànyer-lo i consolar-lo. Primer se’l miraven de lluny i no el reconeixien. Però després s’esquinçaren els vestits, amb grans plors, i tiraven terra enlaire sobre els seus caps. Set dies i set nits es van estar al seu costat, asseguts a terra, sense dir ni un mot, perquè veien que el dolor de Job era molt gran.
Job 2:10-13 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Però ell li replicà: “Parles com una ximpleta qualsevol. Si vam acceptar el bé que Déu ens enviava, per què no hem d’acceptar el mal?” En tot això, Job no va pecar de paraula. De tots aquests mals que li havien sobrevingut se’n van assabentar tres amics de Job, i van decidir acudir-hi, cadascun des del seu lloc. Eren: Elifaz, el temanita, Bildad, el xuhita, i Sofar, el naamita, que havien convingut d’anar-hi junts a condoldre’s i consolar-lo. Quan eren a certa distància miraven per veure’l, però gairebé no el podien reconèixer. Llavors es van posar a cridar i plorar, i es van esquinçar els vestits, i llançaven pols a l’aire sobre els seus caps. Després es van asseure a terra, al seu costat, durant set dies i set nits, sense dir ni una paraula, perquè comprenien que el seu dolor era molt gran.