Job 2:1-10
Job 2:1-10 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
S’esdevingué que un altre dia que els fills de Déu anaren a presentar-se davant el Senyor, també hi anà Satan entre ells. El Senyor Etern li digué: “D’on véns?” Satan respongué al Senyor: “De recórrer la terra i observar-la.” I el Senyor preguntà a Satan: “¿T’has fixat en el meu servent Job? No n’hi ha cap més com ell a la terra, d’íntegre i recte, reverent amb Déu i apartat del mal, oi? Encara es manté ferm en la seva integritat, tot i que m’has induït a arruïnar-lo sense cap motiu.” Satan va contestar al Senyor: “Pell per pell! Tot el que tingui l’home ho donarà a canvi de la vida. Ara, però, allarga la mà i toca-li els ossos i la carn, i veuràs com et blasmarà a la cara!” Llavors el Senyor digué a Satan: “Bé, doncs, el deixo a les teves mans, només que li respectis la vida.” Satan es va retirar de davant el Senyor, i va afligir Job amb una úlcera maligna que el cobria tot ell de cap a peus. Job va agafar un tros de terrissa per gratar-se, i s’estava assegut damunt les escombraries. Llavors la seva dona li digué: “Encara t’entossudeixes en la teva integritat? Maleeix Déu i more’t d’una vegada!” Però ell li replicà: “Parles com una ximpleta qualsevol. Si vam acceptar el bé que Déu ens enviava, per què no hem d’acceptar el mal?” En tot això, Job no va pecar de paraula.
Job 2:1-10 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Un dia es va reunir la cort celestial a la presència del Senyor. Entre ells també hi va anar l’Acusador. El Senyor li preguntà: – I tu, d’on véns? Ell respongué: – De fer voltes per la terra i recórrer-la. El Senyor li va dir: – ¿T’has fixat en el meu servent Job? No hi ha cap home com ell en tota la terra: és íntegre i recte, em reverencia i s’aparta del mal. M’has incitat a arruïnar-lo i no has aconseguit res: encara es manté ferm en la seva integritat. L’Acusador va contestar: – No és res, això de Job: per salvar la pell, l’home s’ho juga tot. Però, només que aixequis la mà i toquis la seva persona, et juro que et maleirà a la cara! Llavors el Senyor digué a l’Acusador: – El poso a les teves mans, però respecta-li la vida. L’Acusador es va retirar de la presència del Senyor i va afligir Job amb una úlcera maligna que l’afectà de cap a peus. Job, assegut a la cendra, s’anava gratant amb un tros de terrissa. La seva dona li deia: – ¿Encara et mantens ferm en la teva integritat? Maleeix Déu i mor d’una vegada! Job li va respondre: – Parles com qui no té seny. Acceptem els béns com un do de Déu, i no hem d’acceptar els mals? Enmig de tot això, Job no va pecar amb cap paraula.