Joan 8:1-24

Comparteix

Joan 8:1-24 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres. Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a ell. S’assegué i començà a instruir-los. Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren allà al mig, i li digueren: – Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius? Li feien aquesta pregunta per parar-li una trampa i tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: – Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra. Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. Ells, en sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. Jesús es posà dret i li digué: – Dona, on són? ¿Ningú no t’ha condemnat? Ella va respondre: – Ningú, Senyor. Jesús digué: – Jo tampoc no et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més. Jesús els tornà a adreçar la paraula. Els digué: – Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida. Els fariseus li digueren: – Tu dónes testimoni de tu mateix: el teu testimoni no és vàlid. Jesús els va respondre: – Encara que jo doni testimoni de mi mateix, el meu testimoni és vàlid, perquè sé d’on vinc i on vaig. Però vosaltres no sabeu d’on vinc ni on vaig. Vosaltres judiqueu de manera purament humana; jo no judico ningú. I quan haig de judicar, el meu judici és vàlid, perquè no sóc sol, sinó que amb mi hi ha el Pare que m’ha enviat; i, tal com està escrit en la vostra Llei, el testimoni de dues persones és vàlid. Jo dono testimoni de mi mateix, però també dóna testimoni de mi el Pare que m’ha enviat. Llavors li preguntaren: – On és el teu pare? Jesús els respongué: – Ni em coneixeu a mi ni coneixeu el meu Pare. Si em coneguéssiu a mi, també coneixeríeu el meu Pare. Jesús va pronunciar aquestes paraules vora la sala del tresor, mentre ensenyava en el temple. I ningú no l’agafà, perquè encara no havia arribat la seva hora. Jesús els digué encara: – Jo me’n vaig, i vosaltres em buscareu, però morireu en el vostre pecat. Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir. Els jueus comentaven: – Per què diu: “Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir”? ¿És que té intenció de matar-se? Jesús continuà dient-los: – Vosaltres sou d’aquí baix, jo sóc d’allà dalt; vosaltres sou d’aquest món, jo no sóc d’aquest món. Per això us he dit que morireu en el vostre pecat. I morireu en el vostre pecat si no creieu que jo sóc.

Joan 8:1-24 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Però Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres. A la matinada es presentà altra vegada al temple, i tot el poble va acudir a ell, que un cop assegut es posà a ensenyar-los. Llavors, els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa en adulteri, i posant-la dreta al mig li diuen: “Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en l’acte mateix de l’adul-teri. Moisès, en la Llei, ens mana d’ape-dregar aquesta mena de dones; però tu, què hi dius?” Deien això posant-li un parany, a fi d’obtenir algun motiu per acusar-lo. Però Jesús s’ajupí i es posà a escriure a terra amb un dit. Però com que ells insistien a pregun-tar-li, s’alçà i els digué: “Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat, que sigui el primer a llançar-li una pedra.” Tornà a ajupir-se i seguia escrivint a terra. Ells, en sentir això, van anar marxant l’un darrere l’altre, començant pels més vells, i es va quedar sol amb la dona al mig. Aleshores Jesús s’alçà i preguntà a la dona: “On són? ¿Ningú no t’ha con-demnat?” Ella respongué: “Ningú, Senyor.” Jesús li digué: “Tampoc jo no et condem-no. Vés-te’n i d’ara endavant no pequis més.” Una altra vegada, Jesús els tornà a parlar i els digué: “Jo sóc la llum del món; el qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.” Li replicaren els fariseus: “Tu dónes testimoniatge de tu mateix: el teu tes-timoniatge no es pot acceptar.” Jesús els respongué: “Encara que dono testimoniatge de mi mateix, és và-lid, perquè sé d’on he vingut i on vaig, mentre que vosaltres no sabeu d’on he vingut ni on vaig. Vosaltres jutgeu humanament; jo no jutjo ningú. Però si jutgés, el meu judici seria vàlid, perquè no sóc jo sol, sinó jo i el Pare que m’ha enviat, i en la vostra Llei consta que el testimoniatge de dos homes és vàlid. Jo testifico de mi mateix, cert, però el Pare que m’ha enviat també testifica de mi.” Li preguntaven: “On és el teu pare?” Respongué Jesús: “Ni em coneixeu a mi ni coneixeu el meu Pare. Si em cone-guéssiu a mi, també coneixeríeu el meu Pare.” Aquestes paraules les va dir mentre ensenyava en el temple, a la sala del tresor, i ningú no el va detenir, perquè encara no havia arribat la seva hora. Una altra vegada els digué: “Me’n vaig i em buscareu, però morireu en el vostre pecat. On jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.” Aleshores els jueus comentaven: “Potser es vol matar, aquest, i per això diu: On jo vaig, vosaltres no hi podeu venir?” També els deia: “Vosaltres sou d’a-quí baix, jo sóc d’allà dalt; vosaltres sou d’aquest món, jo no sóc d’aquest món. Per això us he dit que morireu en els vostres pecats. Sí, morireu en els vostres pecats, si no creieu que jo sóc el qui sóc.”