Joan 6:22-40
Joan 6:22-40 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
L’endemà, la gent que s’havia quedat a l’altra banda del llac s’adonà que allí només hi havia hagut una barca i que Jesús no havia embarcat amb els seus deixebles, sinó que ells havien marxat sols. En això que unes barques de Tibe-ríades van atracar prop del lloc on, des-prés que el Senyor havia donat gràcies, havien menjat el pa. Quan la multitud, doncs, s’adonà que ni Jesús ni els seus deixebles no hi eren, van pujar a les barques i se n’anaren a Cafarnaüm a buscar Jesús. El van trobar a l’altra banda del llac, i li digueren: “Rabí, quan has arribat?” Jesús els respongué: “De debò us dic que em busqueu no perquè vau veure els miracles, sinó perquè heu menjat pa i us heu atipat. Cal que treballeu, però no pas pel menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que perdura fins a la vida eterna, que és el que us donarà el Fill de l’Home; perquè aquest és el qui Déu, el Pare, ha marcat amb el seu segell.” Llavors li preguntaren: “Què hem de fer per dur a terme les obres que Déu vol?” Jesús respongué: “L’obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell qui ell ha enviat.” Li replicaren: “I tu, quin senyal presentes perquè el puguem veure i et cre-guem? Quines obres fas? Els nostres pares van menjar el mannà al desert, tal com diu l’Escriptura: Els va donar pa del cel per menjar.” Jesús els digué: “En veritat us dic que Moisès no us va donar el pa del cel, sinó que és el meu Pare qui us dóna el veritable pa del cel, perquè el pa de Déu és aquell que davalla del cel i dóna vida al món.” Li digueren: “Senyor, dóna’ns sempre d’aquest pa.” Jesús els digué: “Jo sóc el pa de vida, qui ve a mi no tindrà fam; qui creu en mi no tindrà set mai més. Però ja us he dit que tot i veient-me no creieu. Tot aquell qui el Pare em dóna, vindrà amb mi, i el qui ve amb mi no el trauré a fora, perquè jo no he baixat del cel per fer la meva voluntat, sinó la voluntat d’a-quell qui m’ha enviat. I aquesta és la voluntat del qui m’ha enviat: que no perdi res d’allò que ell m’ha donat, sinó que ho ressusciti el dia darrer. Aquesta, doncs, és la voluntat del meu Pare: que tothom qui veu el Fill i creu en ell tingui vida eterna; i jo el ressuscitaré el darrer dia.”
Joan 6:22-40 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
L’endemà, la gent encara era a l’altra banda del llac. Llavors s’adonaren que allí només hi havia hagut una barca i que Jesús no hi havia pujat amb els seus deixebles, sinó que ells se n’havien anat tots sols. Altres barques havien arribat des de Tiberíades fins a prop de l’indret on havien menjat després que el Senyor digués l’acció de gràcies. Així, doncs, quan la gent s’adonà que Jesús no era allí, ni tampoc els seus deixebles, van pujar a les barques i se n’anaren a Cafarnaüm a buscar Jesús. Així que el trobaren a l’altra banda del llac, li van preguntar: – Rabí, quan has arribat? Jesús prengué la paraula i els digué: – En veritat, en veritat us ho dic: vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats. Però no us heu d’afanyar tant per l’aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dóna vida eterna. I el Fill de l’home us donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l’ha marcat amb el seu segell. Ells li preguntaren: – Com hem d’actuar per a fer les obres de Déu? Jesús els respongué: – L’obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que ell ha enviat. Li replicaren: – I tu, quin senyal realitzes, perquè el vegem i et creguem? Què pots fer? Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: Els donà pa del cel per aliment . Llavors Jesús els respongué: – En veritat, en veritat us ho dic: no és Moisès qui us ha donat el pa del cel; és el meu Pare qui us dóna l’autèntic pa del cel. El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna vida al món. Ells li demanen: – Senyor, dóna’ns sempre pa d’aquest. Jesús els diu: – Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set. Però ja us ho he dit: vosaltres m’heu vist i encara no creieu. Tots els qui el Pare em dóna vindran a mi, i jo no trauré pas fora ningú que vingui a mi, perquè no he baixat del cel per fer la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat. I la voluntat del qui m’ha enviat és aquesta: que jo no perdi res d’allò que ell m’ha donat, sinó que ho ressusciti el darrer dia. Perquè aquesta és la voluntat del meu Pare: que tot aquell qui veu el Fill i creu en ell tingui vida eterna. I jo el ressuscitaré el darrer dia.