Joan 5:24-47Comparteix

Joan 5:24-47 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Jo us ben asseguro que el qui escolta la meva paraula i creu en aquell qui m’ha enviat té la vida eterna i no quedarà sotmès a judici, sinó que ha passat de la mort a la vida. Us puc assegurar del cert que ja arri-ba l’hora, i és ara, que els morts escol-taran la veu del Fill de Déu, i els qui l’hauran escoltada tindran vida. Perquè així com el Pare té la vida en si mateix, també ha donat al Fill que tingui la vida en si mateix. A més, li ha donat autoritat per a judicar, perquè ell és el Fill de l’Home. No us sorprengueu d’això, perquè s’acosta l’hora en què tots els qui són als sepulcres escoltaran la seva veu i en sortiran: els qui han fet el bé, per a resurrecció de vida; els qui han practicat el mal, per a resurrecció de con-demnació. “Jo no puc fer res pel meu compte; judico segons el que sento, i la meva sentència és justa, perquè no busco la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat. Si jo dono testimoniatge sobre mi mateix, aquest testimoniatge no és vàlid; però és un altre qui dóna testimo-niatge de mi, i sé que aquest testimo-niatge és autèntic. Vosaltres vau enviar comissionats a preguntar a Joan, i ell ha testificat a favor de la veritat. No és que jo accepti els testimoniat-ges humans, sinó que ho dic per tal que vosaltres us salveu. Aquell era la llàntia encesa i brillant, i vosaltres heu volgut gaudir per una estona de la seva claror. Però jo tinc a favor meu un testimo-niatge més gran que el de Joan, que són les obres que el Pare m’ha donat per acomplir; aquestes obres que jo faig són el testimoni que garanteix que sóc l’en-viat del Pare. I el pare que m’ha enviat ha testificat de mi. Vosaltres no heu sentit mai la seva veu ni heu vist mai el seu rostre; ni conserveu la seva paraula en vosaltres, perquè no creieu en aquell qui ell va enviar. Vosaltres examineu les Escriptures perquè us penseu trobar-hi la vida eter-na, i elles són les que donen testimo-niatge de mi, i no voleu venir a mi per a tenir la vida. Jo no accepto la glòria humana; bé us conec prou, i sé que no porteu dintre vostre l’amor de Déu. He vingut en nom del meu Pare i no m’accepteu; en canvi, si un altre ve en el seu propi nom, aquest sí que l’acceptareu. ¿Com podeu creure, si accepteu les lloances que us feu els uns als altres i no busqueu la lloança que ve de l’únic Déu? No us penseu que seré jo qui us acusi davant del Pare; n’hi ha un que us acusa: Moisès, en qui vosaltres heu posat l’es-perança; perquè si creguéssiu Moisès, creu-ríeu en mi, perquè ell va escriure de mi. Però si no creieu els seus escrits, com creureu les meves paraules?”

Joan 5:24-47 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

»En veritat, en veritat us dic que els qui escolten la meva paraula i creuen en el qui m’ha enviat, tenen vida eterna; i en el judici no seran condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida. En veritat, en veritat us dic que arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els qui l’hauran escoltada viuran. Perquè així com el Pare té vida en ell mateix, també ha concedit al Fill que tingui vida en ell mateix. I li ha donat poder de judicar, ja que és el Fill de l’home. No us estranyeu d’això, perquè arriba l’hora que tots els qui són als sepulcres sentiran la seva veu i en sortiran: els qui hauran fet el bé, per a ressuscitar a la vida, i els qui hauran obrat el mal, per a ressuscitar condemnats. »Jo no puc fer res pel meu compte: judico segons allò que sento, i el meu judici és just, perquè no busco de fer la meva pròpia voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat. »Si jo donés testimoni de mi mateix, el meu testimoni no seria vàlid. Però n’hi ha un altre que dóna testimoni de mi, i jo sé que el seu testimoni és digne de fe. Vosaltres heu enviat missatgers a Joan, i ell ha donat testimoni a favor de la veritat. No és que jo necessiti cap testimoni humà; només ho dic perquè us pugueu salvar. Joan era la llàntia encesa i resplendent, i vosaltres us vau deixar entusiasmar un cert temps per la seva claror. »Però jo encara tinc a favor meu un testimoni més gran que Joan: són les obres que el Pare m’ha donat perquè jo les dugui a terme. Aquestes obres que jo faig, sí que donen testimoni que el Pare m’ha enviat. I el Pare mateix que m’ha enviat, continua donant testimoni a favor meu. Però vosaltres no heu escoltat mai la seva veu ni heu contemplat el seu aspecte; i no deixeu que la seva paraula resti dins vostre, perquè no creieu en aquell que ell ha enviat. Vosaltres investigueu les Escriptures, perquè us penseu que gràcies a elles obtindreu vida eterna. Doncs les Escriptures també donen testimoni de mi. Però vosaltres no voleu venir a mi per tenir vida. »La glòria, no la rebo dels homes. Però a vosaltres us conec i sé que no teniu dins vostre l’amor de Déu. Jo he vingut en nom del meu Pare, i no em voleu acollir; en canvi, si un altre ve en nom propi, a aquest sí que l’acollireu. ¿Com podeu creure, vosaltres que accepteu honors els uns dels altres però no cerqueu la glòria que ve del Déu únic? No us penseu que seré jo qui us acusarà davant el Pare: el qui us acusa és Moisès, en qui teniu posada l’esperança. Perquè, si creguéssiu Moisès, em creuríeu a mi, ja que ell va escriure de mi. Però si no creieu els seus escrits, com creureu les meves paraules?