Joan 21:1-25
Joan 21:1-25 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Després d’això, Jesús encara es va manifestar als deixebles a la riba del llac de Tiberíades. Es manifestà així: Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs l’anomenat el Bessó, Natanael de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i uns altres dos dels seus deixebles. Simó Pere els digué: “Me’n vaig a pescar.” Li digueren: “Nosaltres també venim amb tu.” Sortiren, doncs, i van pujar a la barca, però aquella nit no van pescar res. Quan ja era de matinada, Jesús s’aturà a la riba, però els deixebles no s’adona-ven que era ell. Jesús els digué: “Nois, no teniu res per a menjar?” Li respongueren: “No.” Els digué: “Caleu la xarxa a estribord i pescareu.” La hi van calar i no la po-dien aixecar de tant de peix com van agafar. Aquell deixeble que Jesús estimava, digué a Pere: “És el Senyor.” Quan Simó Pere va sentir que era el Senyor, es va cobrir amb la túnica, perquè anava mig nu, i es va llançar a l’aigua. Els altres deixebles hi van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa amb els peixos. De fet no eren lluny de terra més enllà de cent metres. Quan van saltar a terra, van veure unes brases i un peix al damunt, i un pa. Jesús els digué: “Porteu alguns pei-xos dels que acabeu de pescar.” Simó Pere pujà a la barca i arrossegà cap a terra la xarxa plena de peixos grossos; n’hi havia cent cinquanta-tres. I, malgrat haver-n’hi tants, la xarxa no s’esventrà. Jesús els digué: “Veniu a esmorzar.” A cap dels deixebles no se li acudí de preguntar-li: “Qui ets tu?”, perquè ja sabien que era el Senyor. Ve Jesús, pren el pa i els dona; i amb els peixos fa el mateix. Aquesta ja era la tercera vegada que Jesús es manifestava als deixebles, res-suscitat d’entre els morts. Després d’esmorzar, Jesús diu a Simó Pere: “Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?” Pere li respon: “Sí, Senyor. Tu saps que et tinc afecte.” Jesús li diu: “Nodreix els meus anyells.” Per segona vegada li pregunta: “Simó, fill de Joan, m’estimes?” Li contesta: “Sí, Senyor. Tu saps que et tinc afecte.” Li diu: “Pastura les meves ovelles.” Li preguntà per tercera vegada: “Simó, fill de Joan, em tens afecte?” Pere s’entristí que li digués per tercera vegada: em tens afecte?, i li va respondre: “Senyor, tu ho saps tot; tu saps que et tinc afecte.” Jesús li digué: “Nodreix les meves ovelles. De debò et dic: Quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però quan siguis vell estendràs els bra-ços i un altre et cenyirà i et durà on no vols anar.” Això ho digué per indicar amb quina mena de mort havia de glorificar Déu. I afegí: “Segueix-me.” Pere es girà i veié que el seguia aquell deixeble que Jesús estimava, el mateix que en el sopar s’havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia preguntat: “Senyor, qui és el que et trairà?” Pere, doncs, en veure’l, diu a Jesús: “Senyor, i aquest, què?” Jesús li respon: “Si vull que aquest es quedi aquí fins que jo torni, tu què n’has de fer? Tu, segueix-me.” Des d’aleshores va córrer la veu entre els germans que aquell deixeble no moriria. Però Jesús no li va dir pas que no moriria, sinó: “Si vull que ell es quedi fins que jo torni, tu què n’has de fer?” Aquest és el deixeble que testifica d’aquestes coses i les ha escrites, i sa-bem que el seu testimoniatge és fidel. Hi ha encara moltes altres coses que Jesús va fer, que, si s’escrivissin una per una, crec que ni en tot el món no cabrien els llibres que caldria escriure.
Joan 21:1-25 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Després de tot això, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició va ser d’aquesta manera: Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l’anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els diu: – Me’n vaig a pescar. Els altres li diuen: – Nosaltres també venim amb tu. Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res. Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà a la riba del llac, però els deixebles no sabien que era ell. Llavors Jesús els digué: – Nois, no teniu res per a menjar? Li respongueren: – No. Ell els digué: – Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix. Tiraren, doncs, la xarxa i no podien estirar-la de tants peixos com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: – És el Senyor. Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es va cenyir la túnica, l’única peça que duia, i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos. Quan baixaren a terra, veieren unes brases amb peix coent-s’hi, i pa. Jesús els diu: – Porteu peix del que acabeu de pescar. Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar. Jesús els digué: – Veniu a menjar. Cap dels deixebles no gosava preguntar-li: «Qui ets, tu?», perquè sabien que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix. Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts. Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere: – Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests? Ell li respongué: – Sí, Senyor, tu saps que t’estimo. Jesús li diu: – Pastura els meus anyells. Per segona vegada li pregunta: – Simó, fill de Joan, m’estimes? Ell li respon: – Sí, Senyor, tu saps que t’estimo. Jesús li diu: – Pastura les meves ovelles. Li pregunta Jesús per tercera vegada: – Simó, fill de Joan, m’estimes? Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li respongué: – Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t’estimo. Li diu Jesús: – Pastura les meves ovelles. En veritat, en veritat t’ho dic: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però quan siguis vell obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols. Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús va afegir: – Segueix-me. Llavors Pere es va girar i veié que darrere venia el deixeble que Jesús estimava. Era aquell que durant el sopar s’havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia preguntat: «Senyor, qui és el qui et traeix?» Pere, en veure’l, diu a Jesús: – Senyor, i d’aquest, què en serà? Jesús li respon: – Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir? Tu segueix-me. Així va córrer entre els germans el rumor que aquell deixeble no moriria, però Jesús no li va pas dir que no moriria, sinó: «Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir?» Aquest és el deixeble que dóna testimoni d’aquestes coses i les ha escrites. I sabem que el seu testimoni és digne de fe. Jesús va fer encara moltes altres coses. I si algú volgués escriure-les una per una, em sembla que els llibres que es podrien escriure no cabrien en el món sencer.