Joan 19:20-30
Joan 19:20-30 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El lloc on Jesús va ser crucificat era prop de la ciutat, per tant, van ser molts els jueus que van llegir aquest rètol, que era escrit en hebreu, llatí i grec. Però els principals sacerdots dels jueus deien a Pilat: “No escriguis: ‘rei dels jueus’; escriu: ‘Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus’.” Pilat va replicar: “El que he escrit, escrit queda.” Quan els soldats hagueren crucificat Jesús, prengueren els seus vestits i en feren quatre parts, una per a cada soldat. També li prengueren la túnica, però la túnica era sense costura, teixida d’una sola peça de dalt a baix. Així que es van dir entre ells: “No l’esquincem, sinó sortegem-la, a veure a qui toca.” Així es complia l’Escriptura que diu: Es van repartir entre ells els meus vestits i es van jugar a la sort la meva tú-nica. Justament això era el que van fer els soldats. Prop de la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria de Cleofàs, i Maria Magdalena. Jesús, en veure la seva mare i al seu costat el deixeble estimat, digué a la seva mare: “Dona, aquí tens el teu fill.” I després digué al deixeble: “Mira, aquí tens la teva mare.” I des d’aquell moment el deixeble l’acollí a casa seva. Després d’això, sabent Jesús que ja s’havia consumat tot, perquè s’acabés de complir l’Escriptura, digué: “Tinc set.” Tenien disposada una gerra plena de vinagre; van lligar una esponja a una branca d’hisop, i, xopant-la en el vinagre, la hi van acostar a la boca. Jesús, després de tastar el vinagre, digué: “Tot s’ha complert.” I, decantant el cap, lliurà l’esperit.
Joan 19:20-30 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Molts dels jueus el van llegir, perquè l’indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. Però els grans sacerdots dels jueus digueren a Pilat: – No hi escriguis: “El rei dels jueus.” Posa-hi: “Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus.” Pilat contestà: – El que he escrit, ja està escrit. Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d’una sola peça de dalt a baix, i es digueren entre ells: – No l’esquincem; sortegem-la a veure a qui toca. S’havia de complir allò que diu l’Escriptura: S’han repartit entre ells els meus vestits; s’han jugat als daus la meva roba . Això és el que van fer els soldats. S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: – Dona, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble: – Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva. Després d’això, Jesús, sabent que ja tot s’havia acomplert, perquè s’acabés de complir l’Escriptura, va dir: – Tinc set. Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van fixar al capdamunt d’una tija d’hisop una esponja xopa d’aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir: – Tot s’ha complert. Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit.