Joan 17:1-25

Comparteix

Joan 17:1-25 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Després de dir això, Jesús alçà els ulls al cel i exclamà: “Pare, ha arribat l’hora. Glorifica el teu Fill per tal que el Fill et glorifiqui, d’acord amb l’autoritat que li has do-nat sobre tots els homes, per a donar la vida eterna a tots els qui li has confiat. Això és la vida eterna: que et coneguin a tu, l’únic Déu veritable, i aquell qui tu has enviat, Jesucrist. Jo t’he glorificat a la terra duent a terme l’obra que m’havies encomanat. Ara, doncs, glorifica’m tu, Pare, al teu costat, amb la mateixa glòria que tenia abans que el món existís. He fet conèixer el teu nom als homes que en el món m’has confiat: eren teus i me’ls has confiat, i ells han guardat la teva paraula. Ara saben que tot allò que m’has do-nat ve de tu. Els he donat les paraules que m’has transmès, i les han acceptades perquè saben del cert que he sortit de tu, i han cregut que tu m’has enviat. Jo prego per ells; no prego pel món, sinó per aquells qui m’has donat, perquè són teus. Tot allò que és meu, és teu, i el que és teu, és meu, i en ells sóc glorificat. Jo no em quedo al món, perquè vinc a tu, però ells s’hi queden. Pare Sant, guarda en el teu nom els qui m’has do-nat, a fi que siguin u, com nosaltres. Mentre era amb ells, jo els guardava en el teu nom, el que m’has concedit. He vetllat per ells, i cap no se’n va perdre, fora del fill de perdició, perquè l’Escrip-tura s’havia de complir. Però ara vinc a tu i parlo així al món perquè ells s’omplin del meu goig. Jo els he transmès la teva paraula i el món els ha odiat, perquè no són del món, com tampoc jo no sóc del món. No et demano que els treguis del món, sinó que els guardis del Maligne. No són del món, com jo tampoc no sóc del món. Consagra’ls en la veritat: la teva Paraula és la veritat. Així com tu m’has enviat al món, també jo els he enviat al món. I per ells jo em consagro a mi mateix, a fi que ells siguin també consagrats en la veritat. No prego solament per ells, sinó tam-bé pels qui creuran en mi per mitjà de la seva paraula. Que tots siguin u; com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu, que també ells estiguin en nosaltres, a fi que el món cregui que tu m’has enviat. Jo els he donat la glòria que tu m’has donat, per tal que siguin u, com nosaltres som u. Jo en ells i tu en mi, a fi que es realitzin vers la unitat, perquè el món cregui que tu m’has enviat i que els has estimat com m’has estimat tu a mi. Pare, els qui m’has donat, vull que també ells estiguin amb mi allà on jo estic, a fi que vegin la meva glòria, aquella que m’has donat perquè m’has estimat des d’abans de la creació del món. Pare just, el món no t’ha conegut, però jo t’he conegut i aquests han cone-gut que tu m’has enviat.

Joan 17:1-25 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Després d’haver dit tot això, Jesús va alçar els ulls al cel i digué: – Pare, ha arribat l’hora. Glorifica el teu Fill, perquè el teu Fill et glorifiqui, ja que li has concedit poder sobre tot home, perquè doni vida eterna a tots els qui li has confiat. I la vida eterna és que et coneguin a tu, l’únic Déu veritable, i aquell que tu has enviat, Jesucrist. Jo t’he glorificat a la terra, duent a terme l’obra que m’havies encomanat; ara glorifica’m tu, Pare, al teu costat, amb la glòria que jo tenia vora teu abans que el món existís. »He fet conèixer el teu nom als qui tu has pres del món i m’has donat; eren teus i tu me’ls has donat, i ells han guardat la teva paraula. Ara saben que tot el que m’has donat ho he rebut de tu, perquè jo els he confiat les paraules que tu m’has confiat. Ells les han acollides i han reconegut realment que jo he sortit de tu, i han cregut que tu m’has enviat. »Jo prego per ells; no prego pel món, sinó pels qui tu m’has donat, perquè són teus. Tot allò que és meu és teu, i allò que és teu és meu. En ells s’ha manifestat la meva glòria. Jo no em quedo més al món, però ells s’hi queden, mentre que jo vinc a tu. Pare sant, guarda’ls en el teu nom, el nom que m’has donat, perquè siguin u com ho som nosaltres. Mentre era amb ells, jo els guardava en el teu nom, el que tu m’has donat. He vetllat per ells i no se n’ha perdut ni un de sol, fora del qui s’havia de perdre, perquè es complís el que diu l’Escriptura. Però ara vinc a tu, i mentre encara sóc al món dic tot això, perquè ells tinguin també l’alegria que jo tinc, una alegria completa. Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en sóc. No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagra’ls en la veritat, que és la teva paraula. Tal com tu m’has enviat al món, jo també els hi he enviat. I jo em consagro a mi mateix per ells, perquè ells també siguin consagrats en la veritat. »No prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula. Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m’has enviat. Jo els he donat la glòria que tu m’has donat, perquè siguin u com nosaltres som u. Que jo estigui en ells i tu en mi, perquè siguin plenament u. Així el món reconeixerà que tu m’has enviat i que els has estimat a ells com m’has estimat a mi. Pare, vull que els qui m’has confiat estiguin amb mi allà on jo estic i vegin la meva glòria, la glòria que m’has donat perquè m’estimaves des d’abans de crear el món. Pare bo, el món no t’ha conegut, però jo t’he conegut, i ells han reconegut que tu m’has enviat.