Joan 13:1-35

Comparteix

Joan 13:1-35 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l’hora de passar d’aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem. Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida. Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu: – Senyor, ¿tu em vols rentar els peus? Jesús li respon: – Ara no entens això que faig; ho entendràs després. Pere li diu: – No em rentaràs els peus mai de la vida! Jesús li contesta: – Si no et rento, no tindràs part amb mi. Li diu Simó Pere: – Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta’m també les mans i el cap. Jesús li diu: – Qui s’ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots. Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: «No tots sou nets.» Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i tornà a taula. Llavors els digué: – ¿Enteneu això que us he fet? Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres. En veritat, en veritat us ho dic: el criat no és més important que el seu amo, ni l’enviat més important que el qui l’envia. Ara que heu entès tot això, feliços de vosaltres si ho poseu en pràctica! »No parlo per tots vosaltres. Sé qui vaig escollir, però s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: El qui compartia el meu pa, m’ha traït el primer . Us ho dic ara, per endavant, perquè, quan passi, cregueu que jo sóc. En veritat, en veritat us ho dic: qui acull els qui jo enviaré, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. Després de dir això, Jesús es contorbà i afirmà: – En veritat, en veritat us dic que un de vosaltres em trairà. Els deixebles es miraven els uns als altres, perquè no sabien de qui ho deia. Un dels deixebles, el qui Jesús estimava, era a taula al costat d’ell. Simó Pere li fa senyes perquè li pregunti de qui parla. Ell es reclina sobre el pit de Jesús i li diu: – Senyor, qui és? Jesús respon: – És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré. Llavors suca el pa i el dóna a Judes, fill de Simó Iscariot. En aquell moment, darrere el tros de pa, Satanàs va entrar dintre d’ell. Jesús li digué: – Allò que estàs fent, fes-ho de pressa. Però cap dels qui eren a taula no va entendre per què Jesús li deia això. Com que Judes tenia la bossa dels diners, alguns pensaven que Jesús li deia que comprés tot el que necessitaven per a la festa, o bé que donés alguna cosa als pobres. Ell, després de prendre el tros de pa, sortí de seguida. Era de nit. Quan Judes va ser fora, Jesús digué: – Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. Fills meus, encara estic amb vosaltres, si bé per poc temps. Vosaltres em buscareu, però ara us dic allò que vaig dir als jueus: “Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.” Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres.

Joan 13:1-35 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Era la vigília de la festa de la Pasqua. Jesús, conscient que ja havia arribat l’hora de deixar aquest món i anar al Pare, ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà al màxim. Durant el sopar, quan el diable ja ha-via posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la determinació de trair-lo, sabent Jesús que el Pare li ho havia posat tot a les mans i que de Déu provenia i a Déu retornava, s’alçà de taula, es va treure el mantell i, prenent una tovallola, se la va cenyir. Després omplí el gibrell d’aigua i es posà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida. Quan va arribar a Simó Pere, aquest li va dir: “Senyor, ¿tu em rentes els peus?” Li respon Jesús: “Ara no entens el que jo faig, però ho entendràs més tard.” Pere replicà: “De cap manera! Mai no em rentaràs els peus.” Jesús li va res-pondre: “Si no te’ls rento, és que no tens part amb mi.” Li digué Simó Pere: “Senyor, no sols els peus, fins i tot les mans i el cap.” Jesús li diu: “Qui s’ha banyat, només cal que es renti els peus, perquè tot ell està net. Vosaltres esteu nets, encara que no pas tots.” Ell sabia qui l’havia de trair, per això deia: “No tots esteu nets.” En acabar de rentar-los els peus, es posà el mantell, s’assegué a taula i els digué: “Compreneu això que us he fet? Vosaltres m’anomeneu Mestre i Senyor, i teniu raó, perquè ho sóc. Ara bé, si jo, el Senyor i el Mestre, us he rentat els peus, també vosaltres heu de rentar-vos els peus els uns als altres; jo us he donat exemple perquè vosaltres feu el mateix que jo us he fet. Us ho asseguro: un esclau no és més que el seu amo; ni el missatger no és més que el qui l’envia. Si compreneu aquestes coses i les compliu, sou benaurats. No em refereixo a tots vosaltres, prou conec els qui he escollit; però cal que l’Escriptura es compleixi: El qui menja del meu pa s’ha tornat contra mi. Us ho dic ara, abans que s’esde-vingui, a fi que quan succeeixi cregueu que jo sóc. Us ho ben asseguro: qui acull el qui jo envio, m’acull a mi; i el qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat.” Havent dit això, Jesús s’estremí pro-fundament i afirmà: “Us asseguro que un de vosaltres em trairà.” Els deixebles s’interrogaven amb la mirada els uns als altres sense saber a qui es referia. Un dels deixebles, aquell qui Jesús estimava, estava reclinat ben al costat de Jesús. Simó Pere, per mitjà de signes, li diu que li pregunti de qui es tracta. Ell, tot reclinant-se sobre el pit de Jesús, li pregunta: “Senyor, qui és?” Jesús li respon: “És aquell a qui do-naré el bocí de pa que ara sucaré.” I sucant un bocí de pa el va donar a Judes, el fill de Simó Iscariot. Darrere el bocí de pa, Satanàs se li ficà a dins. Jesús li digué: “El que has de fer, fes-ho de seguida.” Però cap dels qui eren a taula no va entendre perquè li deia això. Com que Judes tenia la bossa, alguns van pensar que Jesús li encarregava que comprés el que mancava per a la festa, o que donés alguna almoina als pobres. Així que hagué pres el bocí de pa, va sortir de seguida. Ja era de nit. Quan Judes va ser fora, Jesús digué: “Ara és glorificat el Fill de l’Home i Déu és glorificat en ell. I si Déu és glorificat en ell, també Déu el glorificarà en si mateix, i el glo-rificarà ben aviat. Fillets, em queda poc temps d’estar amb vosaltres. Em buscareu, però ara us dic el mateix que vaig dir als jueus: on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Igual com jo us he estimat, estimeu-vos també entre vosaltres. Si ho feu així, si us teniu amor els uns els altres, tothom s’adonarà que sou deixebles meus.”