Joan 12:1-36
Joan 12:1-36 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s’omplí de la fragància d’aquell perfum. Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué: – Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres? Això ho va dir no perquè s’interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre i, com que tenia la bossa dels diners, robava el que hi tiraven. Jesús digué: – Deixa-la! Ella ha guardat aquest perfum per al dia de la meva sepultura. De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres; en canvi a mi, no sempre em tindreu. Una gran multitud de jueus van saber que Jesús era allà i van anar-hi, no solament per ell, sinó també per veure Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. Llavors els grans sacerdots van decidir de matar també Llàtzer, perquè per causa d’ell molts jueus venien i creien en Jesús. L’endemà, la gentada que havia vingut a la festa, quan van sentir que Jesús arribava a Jerusalem, van agafar palmes i sortiren a rebre’l cridant: – Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor , el rei d’Israel! Jesús va trobar un pollí i va muntar-hi, tal com diu l’Escriptura: No tinguis por, ciutat de Sió: mira el teu rei que arriba, muntat en un pollí de somera . Els seus deixebles, de moment, no ho van comprendre; però, quan Jesús fou glorificat, van recordar que li havien fet allò que l’Escriptura deia d’ell. La gent que era amb Jesús quan va cridar Llàtzer fora del sepulcre i el ressuscità d’entre els morts, en donava testimoni. Per això tothom sortí a rebre’l, assabentat del senyal que ell havia realitzat. Però els fariseus es deien entre ells: – ¿Veieu com no en traieu res? El món sencer el segueix. Entre els qui havien pujat per adorar Déu amb motiu de la festa hi havia alguns grecs. Aquests anaren a trobar Felip, que era de Betsaida de Galilea, i li demanaren: – Senyor, voldríem veure Jesús. Felip anà a dir-ho a Andreu, i tots dos ho digueren a Jesús. Ell respongué: – Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat. En veritat, en veritat us ho dic: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus. »Ara la meva ànima està contorbada. Què he de dir? Pare, salva’m d’aquesta hora? Però jo he vingut per arribar en aquesta hora! Pare, glorifica el teu nom. Aleshores una veu va dir del cel estant: – Ja l’he glorificat i encara el glorificaré. Quan la gent que eren allà ho van sentir, deien que havia estat un tro. D’altres replicaven: – Un àngel li ha parlat. Jesús els digué: – Aquesta veu no s’adreçava a mi, sinó a vosaltres. Ara arriba la condem-na d’aquest món, ara el príncep d’aquest món serà llançat a fora. I jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi. Deia això indicant de quina manera havia de morir. Llavors la gent li digué: – Nosaltres sabem pels llibres de la Llei que el Messies viurà per sempre. Per què dius que el Fill de l’home ha de ser enlairat? Qui és aquest Fill de l’home? Jesús els respongué: – Per poc temps encara la llum és entre vosaltres. Camineu mentre teniu la llum, perquè no us sorprengui la foscor: qui camina a les fosques no sap on va. Creieu en la llum, mentre la teniu, i sereu fills de la llum.
Joan 12:1-36 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Sis dies abans de la Pasqua, Jesús anà a Betània, on vivia Llàtzer, aquell qui Jesús havia ressus-citat d’entre els morts. Allí li van preparar un sopar: Marta servia i Llàtzer era un dels qui l’acompanyaven a taula. Aleshores, Maria, prenent una lliura de perfum de nard pur, de molt preu, ungí els peus de Jesús i els hi eixugà amb els seus cabells; i la casa s’omplí de la fragància del perfum. Judes Iscariot, un dels seus deixebles, el qui l’havia de trair, va dir: “Per què no s’ha venut aquest perfum per tres-cents denaris i s’ha donat als pobres?” Però això ho deia no pas perquè s’interessés pels pobres, sinó perquè era lladre i, com que guardava la bossa dels diners, del que hi posaven en sostreia. Jesús digué: “Deixa-la estar, que el guardava per al dia de la meva sepultura. Perquè els pobres sempre els teniu amb vosaltres, però a mi no em tindreu sempre.” Un gran nombre de jueus va saber que Jesús era allí i hi anà, no solament per ell, sinó també per veure Llàtzer, el qui Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. Però els principals sacerdots van decidir de matar també Llàtzer, perquè molts dels jueus els deixaven a causa d’ell i creien en Jesús. L’endemà, la gran multitud que ha-via vingut a la festa, quan va saber que Jesús arribava a Jerusalem, van tallar rams de les palmeres i van sortir a rebre’l cridant: “Hosanna! Be-neït el qui ve en nom del Senyor, el rei d’Israel!” Jesús va trobar un pollí i s’hi assegué al damunt, tal com diu l’Escriptura: No temis, filla de Sió; mira el teu rei, que ve muntat en un pollí de somera. Els seus deixebles, de moment, no ho van entendre, però quan Jesús fou glo-rificat, llavors van recordar que aques-tes coses havien estat escrites d’ell, tal com li havien succeït. La gent que havia estat present quan va cridar Llàtzer del sepulcre i el va ressuscitar d’entre els morts, en dona-ven testimoniatge. I per això la gent anava a rebre’l: perquè va saber que havia realitzat aquest miracle. Però els fariseus comentaven entre ells: “Ja veieu que no hi ha res a fer; mireu com tothom se’n va darrere seu.” Entre els qui havien pujat a adorar amb motiu de les festes, hi havia alguns grecs. Aquests van anar a trobar Felip, el de Betsaida de Galilea, i li van demanar: “Senyor, voldríem veure Jesús.” Felip anà a dir-ho a Andreu, i Andreu va anar amb Felip a dir-ho a Jesús. Ell els respongué: “Ha arribat l’hora que el Fill de l’Home sigui glorificat. Us ho asseguro: si el gra de blat cau a terra i no mor, resta ell tot sol; en canvi, si mor, dóna molt de fruit. Qui estima la pròpia vida, la perd; qui menysprea la seva vida en el món present, la conservarà per a la vida eterna. Si algú em vol servir, que em se-gueixi, i on jo sóc, també hi serà el meu servidor. El qui em serveixi, el meu Pare l’honrarà. En aquest moment sento angoixa dins l’ànima, però, què puc dir? ¿Pare, deslliura’m d’aquesta hora? Si justament jo he vingut per assumir aquesta hora! Pare, glorifica el teu nom!” Alesho-res vingué una veu del cel: “Jo t’he glo-rificat i et tornaré a glorificar!” La gent que era present i ho havia sentit, deia que havia estat un tro. Altres deien: “Un àngel li ha parlat.” Jesús digué: “Aquesta veu no era dirigida a mi, sinó a vosaltres. Ara serà jutjat aquest món; ara serà expulsat el príncep d’aquest món. I jo, quan m’alcin de la terra, atrauré tothom cap a mi mateix.” Això ho deia per donar a entendre de quina manera havia de morir. La gent, aleshores, li replicà: “La Llei ens diu que el Crist resta per sempre més, com és, doncs, que tu dius que el Fill de l’Home ha de ser alçat? Qui és aquest Fill de l’Home?” Jesús els digué: “Encara teniu la llum entre vosaltres, si bé per poc temps; ca-mineu mentre teniu llum, abans que no us atrapin les tenebres. Qui camina a les fosques no sap on va; mentre teniu llum, creieu en la llum, a fi que esdevingueu fills de la llum.” Després de dir això, Jesús se n’anà i es va amagar d’ells.