Joan 11:32-57
Joan 11:32-57 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Maria va arribar on era Jesús i, en veure’l, se li llançà als peus i li digué: – Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. Llavors preguntà: – On l’heu posat? Li diuen: – Senyor, vine i ho veuràs. Jesús començà a plorar. Els jueus deien: – Mireu com l’estimava. Però alguns d’ells replicaren: – Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís? Jesús, commogut profundament altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada per una llosa. Jesús digué: – Traieu la llosa. Marta, la germana del difunt, li diu: – Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor. Li respon Jesús: – ¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu? Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué: – Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat. Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat. Havent dit això, cridà amb tota la força: – Llàtzer, surt a fora! I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lliga-da amb un mocador. Jesús els diu: – Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar. Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell. Però alguns d’ells anaren a explicar als fariseus el que Jesús havia fet. Llavors els grans sacerdots i els fariseus van convocar el Sanedrí i es preguntaven: – Què podem fer? Aquest home fa molts senyals. Si el deixem continuar, tothom creurà en ell, vindran els romans i destruiran el nostre lloc sant i el nostre poble. Llavors un d’ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué: – Vosaltres no enteneu res. ¿No us adoneu que us convé que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble? Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble. I no tan sols pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos. Així, doncs, aquell dia van decidir que el matarien. Per això Jesús ja no es deixava veure públicament entre els jueus. Se n’anà d’allí cap a la regió de vora el desert, en una població anomenada Efraïm, i s’hi va quedar amb els seus deixebles. Era a prop la Pasqua dels jueus, i molta gent de la regió va pujar a Jerusalem ja abans de la Pasqua per complir els ritus de purificació. Buscaven Jesús i, en el recinte del temple, es deien els uns als altres: – Què us sembla? No vindrà pas a la festa. Els grans sacerdots i els fariseus, per la seva banda, havien donat ordres que, si algú sabia on era, el denunciés perquè el poguessin agafar.
Joan 11:32-57 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Quan Maria va arribar on era Jesús i el veié, es va llençar als seus peus i li digué: “Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort.” Jesús, en veure-la plorar, i els jueus que eren amb ella que també ploraven, es va commoure profundament i es contorbà, i preguntà: “On l’heu posat?” Li diuen: “Senyor, vine a veure-ho.” Jesús plorà. Els jueus, aleshores, deien: “Mireu com l’estimava.” Però alguns digueren: “Ell, que va obrir els ulls del cec, ¿no podia evitar que aquest morís?” Jesús, commogut altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada amb una llosa. Jesús diu: “Traieu la llosa.” Marta, la germana del difunt, li fa: “Senyor, deu fer fetor, perquè fa quatre dies que és mort.” Jesús li diu: “No t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?” Llavors van treure la llosa, i Jesús alçà els ulls enlaire i digué: “Pare et dono gràcies perquè m’has escoltat. Jo sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat.” Després d’això, cridà fort: “Llàtzer, surt a fora!” Aleshores, el difunt va sortir a fora, lligat de peus i mans amb benes i la cara embolcallada amb un sudari. Jesús els digué: “Deslligueu-lo i deixeu-lo cami-nar.” Molts dels jueus que havien anat a casa de Maria i havien vist el que havia fet, van creure en ell. Però alguns van anar a trobar els fariseus i els van contar el que Jesús havia fet. Els principals sacerdots i els fariseus, llavors, van convocar el consell i van dir: “Què hem de fer? Aquest home fa molts miracles. Si el deixem fer, tothom creurà en ell, i els romans se’ns tiraran a sobre, destruiran el temple i, fins i tot, el país.” Un d’ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué: “Vosaltres no ho sabeu entendre. ¿No compreneu que ens convé més que un home mori pel poble, que no pas que tota la nació es perdi?” Això no va sortir d’ell mateix, sinó que, com que aquell any era el gran sacerdot, va profetitzar que Jesús havia de morir per la nació, i també per tal d’aplegar, en un sol poble, els fills de Déu dispersats. D’ençà d’aquell dia, estaven ben de-cidits a matar-lo. Per això, Jesús ja no es movia tan obertament entre els jueus, sinó que es retirà a la regió propera al desert, en una població anomenada Efraïm, i s’hi va quedar amb els seus deixebles. S’acostava la Pasqua dels jueus, i molta gent de la contrada va pujar a Jerusalem per purificar-se abans de la Pasqua. Anaven buscant Jesús, i quan es van trobar en el temple deien entre ells: “Què us sembla? Penseu que vindrà a la festa?” Però els principals sacerdots i els fariseus havien donat ordres que, si algú sabia on era, en donés l’avís per agafar-lo.