Joan 11:1-57

Comparteix

Joan 11:1-57 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà. Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: – Senyor, aquell que estimes està malalt. Jesús, en sentir-ho, digué: – Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat. Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. Després digué als deixebles: – Tornem a Judea. Ells li diuen: – Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar, i ara tornes a anar-hi? Jesús contestà: – ¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la llum d’aquest món, però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la llum. Dit això, va afegir: – Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit, però vaig a despertar-lo. Els deixebles li digueren: – Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo. Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. Llavors Jesús els digué obertament: – Llàtzer és mort, i m’alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo! Tomàs, l’anomenat Bessó, va dir als altres deixebles: – Anem-hi també nosaltres i morim amb ell! Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a consolar Marta i Maria per la mort del seu germà. Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: – Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis. Jesús li diu: – El teu germà ressuscitarà. Marta li respon: – Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia. Li diu Jesús: – Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això? Ella li respon: – Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món. Havent dit això, Marta se’n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa: – El Mestre és aquí i et crida. Ella, en sentir-ho, s’aixecà corrents i anà a trobar-lo. Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat. Els jueus que eren amb Maria a casa per consolar-la, quan veieren que s’aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar. Maria va arribar on era Jesús i, en veure’l, se li llançà als peus i li digué: – Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. Llavors preguntà: – On l’heu posat? Li diuen: – Senyor, vine i ho veuràs. Jesús començà a plorar. Els jueus deien: – Mireu com l’estimava. Però alguns d’ells replicaren: – Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís? Jesús, commogut profundament altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada per una llosa. Jesús digué: – Traieu la llosa. Marta, la germana del difunt, li diu: – Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor. Li respon Jesús: – ¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu? Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué: – Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat. Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat. Havent dit això, cridà amb tota la força: – Llàtzer, surt a fora! I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lliga-da amb un mocador. Jesús els diu: – Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar. Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell. Però alguns d’ells anaren a explicar als fariseus el que Jesús havia fet. Llavors els grans sacerdots i els fariseus van convocar el Sanedrí i es preguntaven: – Què podem fer? Aquest home fa molts senyals. Si el deixem continuar, tothom creurà en ell, vindran els romans i destruiran el nostre lloc sant i el nostre poble. Llavors un d’ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué: – Vosaltres no enteneu res. ¿No us adoneu que us convé que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble? Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble. I no tan sols pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos. Així, doncs, aquell dia van decidir que el matarien. Per això Jesús ja no es deixava veure públicament entre els jueus. Se n’anà d’allí cap a la regió de vora el desert, en una població anomenada Efraïm, i s’hi va quedar amb els seus deixebles. Era a prop la Pasqua dels jueus, i molta gent de la regió va pujar a Jerusalem ja abans de la Pasqua per complir els ritus de purificació. Buscaven Jesús i, en el recinte del temple, es deien els uns als altres: – Què us sembla? No vindrà pas a la festa. Els grans sacerdots i els fariseus, per la seva banda, havien donat ordres que, si algú sabia on era, el denunciés perquè el poguessin agafar.

Joan 11:1-57 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Un home de Betània anomenat Llàtzer caigué malalt. Betània era el poble de Maria i de la seva germana Marta. Aquesta Maria era la que havia ungit el Senyor amb perfum i li havia eixugat els peus amb els seus cabells. El qui estava malalt era el seu germà Llàtzer. Les germanes enviaren a dir a Jesús: “Senyor, mira que aquell amic que tant t’estimes s’ha posat malalt.” Jesús, en sentir-ho, digué: “Aquesta malaltia no és de mort, sinó que és per a glòria de Déu. Per ella ha de ser glorificat el Fill de Déu.” Jesús estimava Marta, la seva germana i Llàtzer. Des que va saber que estava malalt, encara va restar dos dies en aquell lloc on era, i passat aquell temps digué als seus deixebles: “Tornem a Judea.” Els deixebles li diuen: “Rabí, no fa pas gaire que els jueus et volien apedregar, i vols tornar-hi?” Respongué Jesús: “No té el dia dotze hores de llum? Si un camina de dia no ensopega perquè s’hi veu amb la claror natural, però si un camina de nit, ensopega, perquè en si mateix no té llum.” Després de dir això afegí: “El nostre amic Llàtzer s’ha adormit, però vaig a despertar-lo.” Els deixebles li digueren: “Senyor, si dorm es posarà bo.” Però Jesús s’havia referit a la seva mort, i ells es pensaven que parlava del son natural. Aleshores Jesús els digué clarament: “Llàtzer és mort, i me n’alegro per vosaltres, de no haver estat allà, perquè cregueu; però anem-hi.” Tomàs, anomenat el Bessó, va dir als seus companys: “Anem-hi nosaltres també, a morir amb ell.” Quan Jesús hi arribà, es va trobar que ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre. Betània era prop de Jerusalem, cosa d’uns tres quilòmetres. Molts jueus havien anat a casa de Marta i de Maria per consolar-les de la mort del seu germà. Quan Marta va sentir que Jesús arri-bava, va sortir a rebre’l, però Maria es va quedar a casa. Marta digué a Jesús: “Senyor, si ha-guessis estat aquí, el meu germà no hau-ria mort. Però fins i tot ara, estic segura que Déu et concedirà qualsevol cosa que li demanis.” Li digué Jesús: “El teu germà ressus-citarà.” Marta li diu: “Ja sé que ressuscitarà en la resurrecció del darrer dia.” Li digué Jesús: “Jo sóc la resurrecció i la vida; qui creu en mi, encara que mori, viurà. Tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà eternament. ¿Ho creus, això?” Ella li diu: “Sí, Senyor; jo he cregut que tu ets el Crist, el Fill de Déu, que havia de venir al món.” Després d’això, va anar a cridar la seva germana Maria, i li digué a cau d’orella: “El Mestre és aquí i et demana.” Quan ho va sentir es va aixecar de pressa i l’anà a trobar. Jesús encara no havia arribat al poble; sinó que era al mateix lloc on s’havia trobat amb Marta. Els jueus que eren amb Maria a la casa per consolar-la, en veure que s’al-çava de pressa i sortia, van anar darrere seu, pensant que es dirigia al sepulcre a plorar. Quan Maria va arribar on era Jesús i el veié, es va llençar als seus peus i li digué: “Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort.” Jesús, en veure-la plorar, i els jueus que eren amb ella que també ploraven, es va commoure profundament i es contorbà, i preguntà: “On l’heu posat?” Li diuen: “Senyor, vine a veure-ho.” Jesús plorà. Els jueus, aleshores, deien: “Mireu com l’estimava.” Però alguns digueren: “Ell, que va obrir els ulls del cec, ¿no podia evitar que aquest morís?” Jesús, commogut altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada amb una llosa. Jesús diu: “Traieu la llosa.” Marta, la germana del difunt, li fa: “Senyor, deu fer fetor, perquè fa quatre dies que és mort.” Jesús li diu: “No t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?” Llavors van treure la llosa, i Jesús alçà els ulls enlaire i digué: “Pare et dono gràcies perquè m’has escoltat. Jo sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat.” Després d’això, cridà fort: “Llàtzer, surt a fora!” Aleshores, el difunt va sortir a fora, lligat de peus i mans amb benes i la cara embolcallada amb un sudari. Jesús els digué: “Deslligueu-lo i deixeu-lo cami-nar.” Molts dels jueus que havien anat a casa de Maria i havien vist el que havia fet, van creure en ell. Però alguns van anar a trobar els fariseus i els van contar el que Jesús havia fet. Els principals sacerdots i els fariseus, llavors, van convocar el consell i van dir: “Què hem de fer? Aquest home fa molts miracles. Si el deixem fer, tothom creurà en ell, i els romans se’ns tiraran a sobre, destruiran el temple i, fins i tot, el país.” Un d’ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué: “Vosaltres no ho sabeu entendre. ¿No compreneu que ens convé més que un home mori pel poble, que no pas que tota la nació es perdi?” Això no va sortir d’ell mateix, sinó que, com que aquell any era el gran sacerdot, va profetitzar que Jesús havia de morir per la nació, i també per tal d’aplegar, en un sol poble, els fills de Déu dispersats. D’ençà d’aquell dia, estaven ben de-cidits a matar-lo. Per això, Jesús ja no es movia tan obertament entre els jueus, sinó que es retirà a la regió propera al desert, en una població anomenada Efraïm, i s’hi va quedar amb els seus deixebles. S’acostava la Pasqua dels jueus, i molta gent de la contrada va pujar a Jerusalem per purificar-se abans de la Pasqua. Anaven buscant Jesús, i quan es van trobar en el temple deien entre ells: “Què us sembla? Penseu que vindrà a la festa?” Però els principals sacerdots i els fariseus havien donat ordres que, si algú sabia on era, en donés l’avís per agafar-lo.