Joan 11:1-27
Joan 11:1-27 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Un home de Betània anomenat Llàtzer caigué malalt. Betània era el poble de Maria i de la seva germana Marta. Aquesta Maria era la que havia ungit el Senyor amb perfum i li havia eixugat els peus amb els seus cabells. El qui estava malalt era el seu germà Llàtzer. Les germanes enviaren a dir a Jesús: “Senyor, mira que aquell amic que tant t’estimes s’ha posat malalt.” Jesús, en sentir-ho, digué: “Aquesta malaltia no és de mort, sinó que és per a glòria de Déu. Per ella ha de ser glorificat el Fill de Déu.” Jesús estimava Marta, la seva germana i Llàtzer. Des que va saber que estava malalt, encara va restar dos dies en aquell lloc on era, i passat aquell temps digué als seus deixebles: “Tornem a Judea.” Els deixebles li diuen: “Rabí, no fa pas gaire que els jueus et volien apedregar, i vols tornar-hi?” Respongué Jesús: “No té el dia dotze hores de llum? Si un camina de dia no ensopega perquè s’hi veu amb la claror natural, però si un camina de nit, ensopega, perquè en si mateix no té llum.” Després de dir això afegí: “El nostre amic Llàtzer s’ha adormit, però vaig a despertar-lo.” Els deixebles li digueren: “Senyor, si dorm es posarà bo.” Però Jesús s’havia referit a la seva mort, i ells es pensaven que parlava del son natural. Aleshores Jesús els digué clarament: “Llàtzer és mort, i me n’alegro per vosaltres, de no haver estat allà, perquè cregueu; però anem-hi.” Tomàs, anomenat el Bessó, va dir als seus companys: “Anem-hi nosaltres també, a morir amb ell.” Quan Jesús hi arribà, es va trobar que ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre. Betània era prop de Jerusalem, cosa d’uns tres quilòmetres. Molts jueus havien anat a casa de Marta i de Maria per consolar-les de la mort del seu germà. Quan Marta va sentir que Jesús arri-bava, va sortir a rebre’l, però Maria es va quedar a casa. Marta digué a Jesús: “Senyor, si ha-guessis estat aquí, el meu germà no hau-ria mort. Però fins i tot ara, estic segura que Déu et concedirà qualsevol cosa que li demanis.” Li digué Jesús: “El teu germà ressus-citarà.” Marta li diu: “Ja sé que ressuscitarà en la resurrecció del darrer dia.” Li digué Jesús: “Jo sóc la resurrecció i la vida; qui creu en mi, encara que mori, viurà. Tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà eternament. ¿Ho creus, això?” Ella li diu: “Sí, Senyor; jo he cregut que tu ets el Crist, el Fill de Déu, que havia de venir al món.”
Joan 11:1-27 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà. Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: – Senyor, aquell que estimes està malalt. Jesús, en sentir-ho, digué: – Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat. Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. Després digué als deixebles: – Tornem a Judea. Ells li diuen: – Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar, i ara tornes a anar-hi? Jesús contestà: – ¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la llum d’aquest món, però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la llum. Dit això, va afegir: – Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit, però vaig a despertar-lo. Els deixebles li digueren: – Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo. Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. Llavors Jesús els digué obertament: – Llàtzer és mort, i m’alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo! Tomàs, l’anomenat Bessó, va dir als altres deixebles: – Anem-hi també nosaltres i morim amb ell! Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a consolar Marta i Maria per la mort del seu germà. Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: – Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis. Jesús li diu: – El teu germà ressuscitarà. Marta li respon: – Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia. Li diu Jesús: – Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això? Ella li respon: – Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.