Joan 10:11-27
Joan 10:11-27 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Jo sóc el bon pastor; el bon pastor dóna la seva vida per les ovelles. El qui no és pastor, sinó un assalariat, quan veu venir el llop abandona les ovelles i fuig, perquè les ovelles no són seves. El llop, aleshores, les arrabassa i les dispersa. Perquè es tracta d’un assalariat i tant se li’n donen les ovelles. Jo sóc el bon pastor i conec les meves ovelles, i les meves ovelles em coneixen a mi. De la mateixa manera el Pare em coneix i jo conec el Pare, i dono la meva vida per les ovelles. Tinc altres ovelles que no són d’a-quest ramat; també aquestes cal que les hi meni. Elles escoltaran la meva veu i es farà un sol ramat amb un sol pastor. Per fer això el Pare m’estima, perquè jo dono la meva vida per tal de tornar-la a prendre. Ningú no me la pren; és que jo la dono voluntàriament, tinc poder de do-nar-la i tinc poder de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del meu Pare.” Una altra vegada hi hagué dissensió entre els jueus a causa d’aquestes pa-raules. N’hi havia molts que deien: “Està endimoniat i ha perdut el seny. Per què l’escolteu?” N’hi havia altres, en canvi, que deien: “Aquestes no són paraules d’un endimoniat. ¿És que un dimoni pot obrir els ulls dels cecs?” Era l’hivern i a Jerusalem es celebra-va la festa de la Dedicació. Jesús es passejava pel temple, sota el pòrtic de Salomó, quan els jueus el van rodejar i li deien: “¿Fins quan ens tindràs l’ànim en suspens? Si tu ets el Crist, digue’ns-ho d’una vegada.” Jesús els respongué: “Ja us ho he dit, però no ho creieu. Les obres que jo faig en nom del meu Pare, m’acrediten. Vosaltres, però, no creieu perquè no sou de les meves ovelles. Les meves ovelles reconeixen la me-va veu; jo les conec i em segueixen.
Joan 10:11-27 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
»Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les ovelles. El mercenari, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n’apodera i les dispersa. Com que és un mercenari, tant se li’n dóna de les ovelles. »Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. I dono la vida per les ovelles. Encara tinc altres ovelles que no són d’aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor. »El Pare m’estima, perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare. Aquestes paraules van provocar que els jueus tornessin a dividir-se. Molts d’ells començaren a dir: – Està endimoniat, és boig. Per què l’escolteu? Però d’altres replicaven: – Un endimoniat no es comporta així. Quin dimoni seria capaç d’obrir els ulls dels cecs? Se celebrava a Jerusalem la festa de la Dedicació. Era l’hivern. Jesús es passejava pel recinte del temple sota el pòrtic de Salomó. Llavors els jueus l’envoltaren i li digueren: – Fins quan ens tindràs en la incertesa? Si ets el Messies, digue’ns-ho obertament. Jesús els respongué: – Us ho he dit, però no ho voleu creure. Les obres que jo faig en nom del meu Pare donen testimoni a favor meu, però vosaltres no creieu, perquè no sou de les meves ovelles. Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen.