Joan 10:1-21
Joan 10:1-21 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
“Us ho ben asseguro: el qui no entra per la porta a la cleda de les ovelles, sinó que hi salta per una altra banda, és un lladre i un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles. El vigilant li obre la porta, les ovelles escolten la seva veu; ell les crida pel seu nom i les treu fora. Quan ja ha tret a fora totes les que són seves, es posa al seu davant i les ovelles el segueixen, perquè coneixen la seva veu. Però a un estrany no el seguirien pas, ans fugirien d’ell, perquè no coneixen la veu dels estranys.” Jesús els posà aquesta comparança, però ells no van entendre de què par-lava. Jesús va continuar dient: “Us ho ben asseguro: Jo sóc la porta de les ovelles; tots els qui van venir abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se’ls van escoltar. Jo sóc la porta; el qui entra a través de mi se salvarà; podrà entrar i sortir, i trobarà pasturatges. El lladre només ve per robar, matar i destruir; jo he vingut perquè tinguin vida i la tinguin en abundància. Jo sóc el bon pastor; el bon pastor dóna la seva vida per les ovelles. El qui no és pastor, sinó un assalariat, quan veu venir el llop abandona les ovelles i fuig, perquè les ovelles no són seves. El llop, aleshores, les arrabassa i les dispersa. Perquè es tracta d’un assalariat i tant se li’n donen les ovelles. Jo sóc el bon pastor i conec les meves ovelles, i les meves ovelles em coneixen a mi. De la mateixa manera el Pare em coneix i jo conec el Pare, i dono la meva vida per les ovelles. Tinc altres ovelles que no són d’a-quest ramat; també aquestes cal que les hi meni. Elles escoltaran la meva veu i es farà un sol ramat amb un sol pastor. Per fer això el Pare m’estima, perquè jo dono la meva vida per tal de tornar-la a prendre. Ningú no me la pren; és que jo la dono voluntàriament, tinc poder de do-nar-la i tinc poder de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del meu Pare.” Una altra vegada hi hagué dissensió entre els jueus a causa d’aquestes pa-raules. N’hi havia molts que deien: “Està endimoniat i ha perdut el seny. Per què l’escolteu?” N’hi havia altres, en canvi, que deien: “Aquestes no són paraules d’un endimoniat. ¿És que un dimoni pot obrir els ulls dels cecs?”
Joan 10:1-21 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
»En veritat, en veritat us ho dic: el qui no entra per la porta al tancat de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: a ell, el guarda li obre, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys. Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava. Per això Jesús continuà: – En veritat, en veritat us ho dic: jo sóc la porta de les ovelles. Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se’ls escoltaven. Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir. »Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les ovelles. El mercenari, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n’apodera i les dispersa. Com que és un mercenari, tant se li’n dóna de les ovelles. »Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. I dono la vida per les ovelles. Encara tinc altres ovelles que no són d’aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor. »El Pare m’estima, perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare. Aquestes paraules van provocar que els jueus tornessin a dividir-se. Molts d’ells començaren a dir: – Està endimoniat, és boig. Per què l’escolteu? Però d’altres replicaven: – Un endimoniat no es comporta així. Quin dimoni seria capaç d’obrir els ulls dels cecs?