Joan 1:1-34

Comparteix

Joan 1:1-34 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Al principi ja existia el Verb, i el Verb era amb Déu i el Verb era Déu. Aquell, al principi, era amb Déu. Tot va ser creat per ell i sense ell no existiria res del que existeix. En ell hi havia la Vida, i aquesta Vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en les tenebres, i les tenebres mai no l’han poguda apa-gar. Es presentà un home enviat de Déu, que es deia Joan. Aquest va venir com a testimoni, a testificar a favor de la llum, a fi que, per mitjà d’ell, tots creguessin. Ell no era pas la llum, només era el testimoni de la llum. Aquell qui és la llum veritable, la que il·lumina tots els homes, arribà al món. Però, encara que era al món i l’havia creat, el món no el va reconèixer. Havia vingut a la seva pròpia llar i els seus no l’acolliren. Però a tots els qui l’acolliren, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit el poder esdevenir fills de Déu. I aquests no ho són per naixement natural o pel desig humà, sinó que són nascuts de Déu. I el Verb es va fer home i va conviure amb nosaltres i vam contemplar la seva glòria: glòria que, com a Fill únic ha rebut del Pare, ple d’amor i de veritat. Joan dóna testimoniatge d’ell i el proclama dient: “Aquest és aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi, és superior a mi, perquè existia abans que jo. De la seva abundor, tots nosaltres n’hem rebut, i gràcia rere gràcia. Perquè la Llei va ser donada per mitjà de Moisès, però la gràcia i la veritat han estat realitat per mitjà de Jesucrist. A Déu ningú no l’ha vist mai; l’Uni-gènit de Déu, que és al si del Pare, l’ha revelat.” Aquest és el testimoniatge de Joan quan els jueus de Jerusalem li van en-viar sacerdots i levites a preguntar-li: “Tu, qui ets?” Ell no va amagar la veritat, sinó que va declarar: “Jo no sóc el Crist.” Li van preguntar: “Doncs, què? Ets Elies?” Ell contestà: “No el sóc.” “Ets el profeta?” Respongué: “No.” Li digueren: “Qui ets? Perquè hem de dur una resposta als qui ens han en-viat. Què dius de tu mateix?” Digué: “Jo sóc una veu que crida en el desert: ‘Aplaneu el camí del Senyor’, com va dir el profeta Isaïes.” Alguns dels enviats eren dels fari-seus, i li van preguntar: “Per què bateges, doncs, si no ets el Crist, ni Elies, ni el Profeta?” Joan els respongué: “Jo batejo amb aigua; però enmig de vosaltres teniu el qui encara no coneixeu, el qui ve darrere meu, de qui no sóc prou digne per a deslligar-li la corretja de la sandàlia.” Això s’esdevenia a l’altra banda del Jordà, a Betània, on Joan batejava. L’endemà, Joan va veure Jesús que se li acostava, i digué: “Mireu l’Anyell de Déu que treu el pecat del món. Aquest és aquell de qui vaig dir: Des-prés de mi ve un home que està per da-munt meu, perquè existia abans que jo. Jo no el coneixia, però he vingut a batejar amb aigua per tal que es mani-festi al poble d’Israel.” Joan també va declarar: “He vist que l’Esperit davallava del cel com un co-lom i es posava damunt d’ell. Jo no el coneixia, però el qui m’envià a batejar amb aigua m’havia dit: Aquell sobre qui vegis davallar l’Esperit i po-sar-se-li damunt, és el qui bateja amb l’Esperit Sant. I jo ho he vist i testifico que aquest és el fill de Déu.”

Joan 1:1-34 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ella estava amb Déu al principi. Per ella tot ha vingut a l’existència, i res del que existeix no hi ha vingut sense ella. En ella hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la. Déu envià un home que es deia Joan. – Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni. Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes. Era present en el món, que per ell ha vingut a l’existència, i el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu. No han nascut per descendència de sang, ni per desig carnal, ni per voler humà, sinó de Déu mateix. La Paraula s’ha fet carn i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que té com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat. Joan dóna testimoni d’ell quan proclama: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De la seva plenitud, tots nosaltres n’hem rebut gràcia rere gràcia. Perquè la Llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist. A Déu, ningú no l’ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l’ha revelat. Aquest és el testimoni que Joan va donar quan els jueus li enviaren sacerdots i levites des de Jerusalem a interrogar-lo. Li preguntaren: – Qui ets, tu? Ell no es va negar a respondre i confessà clarament: – Jo no sóc el Messies. Ells li preguntaren: – Qui ets, doncs? Elies? Els respon: – No el sóc. – Ets el Profeta? Respongué: – No. Llavors li digueren: – Doncs qui ets, tu? Què hem de respondre als qui ens han enviat? Què dius de tu mateix? Ell va declarar: – Sóc la veu d’un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor . Així ho va dir el profeta Isaïes. Alguns dels enviats, que eren dels fariseus, li van fer aquesta altra pregunta: – Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta? Joan els respongué: – Jo batejo només amb aigua; però enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu, el qui ve després de mi, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies. Això va passar a Betània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava. L’endemà, Joan veié Jesús que venia cap a ell, i exclamà: – Mireu l’anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món! És aquell de qui vaig dir: “Després de mi ve un home que em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.” Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestés a Israel. Joan testimonià encara: – He vist l’Esperit que baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. Jo no el coneixia, però el qui m’envià a batejar amb aigua em va dir: “Aquell damunt el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l’Esperit Sant.” Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu.