Joan 1:1-17
Joan 1:1-17 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Al principi ja existia el Verb, i el Verb era amb Déu i el Verb era Déu. Aquell, al principi, era amb Déu. Tot va ser creat per ell i sense ell no existiria res del que existeix. En ell hi havia la Vida, i aquesta Vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en les tenebres, i les tenebres mai no l’han poguda apa-gar. Es presentà un home enviat de Déu, que es deia Joan. Aquest va venir com a testimoni, a testificar a favor de la llum, a fi que, per mitjà d’ell, tots creguessin. Ell no era pas la llum, només era el testimoni de la llum. Aquell qui és la llum veritable, la que il·lumina tots els homes, arribà al món. Però, encara que era al món i l’havia creat, el món no el va reconèixer. Havia vingut a la seva pròpia llar i els seus no l’acolliren. Però a tots els qui l’acolliren, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit el poder esdevenir fills de Déu. I aquests no ho són per naixement natural o pel desig humà, sinó que són nascuts de Déu. I el Verb es va fer home i va conviure amb nosaltres i vam contemplar la seva glòria: glòria que, com a Fill únic ha rebut del Pare, ple d’amor i de veritat. Joan dóna testimoniatge d’ell i el proclama dient: “Aquest és aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi, és superior a mi, perquè existia abans que jo. De la seva abundor, tots nosaltres n’hem rebut, i gràcia rere gràcia. Perquè la Llei va ser donada per mitjà de Moisès, però la gràcia i la veritat han estat realitat per mitjà de Jesucrist.
Joan 1:1-17 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ella estava amb Déu al principi. Per ella tot ha vingut a l’existència, i res del que existeix no hi ha vingut sense ella. En ella hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la. Déu envià un home que es deia Joan. – Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni. Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes. Era present en el món, que per ell ha vingut a l’existència, i el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu. No han nascut per descendència de sang, ni per desig carnal, ni per voler humà, sinó de Déu mateix. La Paraula s’ha fet carn i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que té com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat. Joan dóna testimoni d’ell quan proclama: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De la seva plenitud, tots nosaltres n’hem rebut gràcia rere gràcia. Perquè la Llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist.