Jutges 4:1-24

Comparteix

Jutges 4:1-24 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Un cop mort Ehud, els fills d’Is-rael van tornar a fer el mal als ulls del Senyor, i el Senyor els va posar ens mans de Jabín, rei de Canaan, que regnava a Hassor. Tenia com a cap de l’exèrcit Sisserà, que habitava a Haróixet-Agoïm. Els fills d’Israel van clamar al Senyor perquè Jabín tenia nou-cents carros de ferro i havia oprimit amb violència els fills d’Israel durant vint anys. Per aquell temps, la profetessa Dèbo-ra, muller de Lapidot, feia de jutge a Israel. Solia tenir l’audiència sota la palmera dita de Dèbora, entre Ramà i Betel, a la serralada d’Efraïm, i els fills d’Israel hi acudien a judici. Ella va fer venir Barac, fill d’Abinóam, des de Quèdeix-Neftalí, i li digué: “No saps l’ordre que el Senyor, Déu d’Israel, ha donat? Vés i ocupa el puig Tabor, acompanyat de deu mil homes dels fills de Neftalí i de Zabuló. Jo atrauré Sisserà, el cap d’exèrcit de Jabín, al torrent de Quixon, amb els seus carros i les seves tropes, i els posaré a les teves mans.” Barac li respongué: “Hi aniré si tu véns amb mi; però si no véns, no hi aniré.” Ella digué: “D’acord, aniré amb tu; però així no serà teu l’honor de la cam-panya que vas a emprendre, perquè el Senyor posarà en mans d’una dona el cap de Sisserà.” Dèbora es va posar en marxa, amb Barac, cap a Quèdeix. Barac havia convocat Zabuló i Nef-talí a Quèdeix, i va pujar-hi seguit de deu mil homes; i amb ells també pujà Dèbora. Es donava el cas que Hèber, el quenita, que s’havia separat dels quenites descendents d’Hobab, sogre de Moisès, havia estès les seves tendes fins a l’al-zina de Saanannim, tocant a Quèdeix. Aleshores Sisserà es va assabentar que Barac, fill d’Abinóam, havia ocupat el puig Tabor. Sisserà va fer que vinguessin tots els seus carros, nou-cents carros de ferro, amb tota la tropa que tenia, des d’Haróixet-Agoïm al torrent de Quixon. Llavors Dèbora digué a Barac: “Al-ça’t, que aquest és el dia que el Senyor ha posat Sisserà a les teves mans. ¿No és cert que el Senyor marxa davant teu?” Barac va baixar del puig amb deu mil homes que el seguien. El Senyor causà una desfeta a Sisserà, a cops d’espasa, davant de Barac; i Sisserà, baixant del carro, va fugir a peu. Barac va perseguir els carros i les tropes fins a Haróixet-Agoïm, i tot l’exèrcit de Sisserà caigué a fil d’espa-sa. No en va quedar ni un. Sisserà, fugint a peu, es va dirigir a la tenda de Jael, la muller d’Hèber, el quenita, perquè hi havia pau entre Ja-bín, rei d’Hassor i la casa d’Hèber, el quenita. Jael va sortir a rebre Sisserà i li digué: “Entra, senyor meu; entra i no te-mis res.” Va entrar, doncs, a la tenda, i ella el va tapar amb una manta. Ell li va demanar: “¿Em vols donar una mica d’aigua, que tinc set?” Ella va obrir un bot de llet i va donar-li’n a beure; després el va tornar a tapar. Llavors ell li digué: “Posa’t a l’entra-da de la tenda, i si ve algú i et pregunta: ‘Hi ha algun home aquí?’, tu li diràs que no.” Llavors Jael, la muller d’Hèber, va agafar una estaca de la tenda i, amb un martell a la mà, s’hi va acostar en silenci i li va clavar l’estaca a la templa fins que l’estaca va quedar clavada a terra. Ell havia agafat un son profund, per la fa-tiga, i així va morir. Quan va arribar Barac perseguint Sisserà, Jael va sortir a l’entrada a re-bre’l i li digué: “Vine, que veuràs l’home que busques.” Va entrar amb ella i veié Sisserà estirat a terra, mort, amb l’estaca clavada a la templa. Així va humiliar Déu aquell dia Ja-bín, rei de Canaan, davant dels fills d’Israel. I la mà dels fills d’Israel es va anar fent més i més feixuga sobre Jabín, rei de Canaan, fins que el van destruir.

Jutges 4:1-24 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Un cop mort Ehud, els israelites tornaren a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament. El Senyor els va fer caure en poder de Jabín, rei cananeu que regnava a Hassor. El general en cap del seu exèrcit era Sisserà, que residia a Haróixet-Agoïm. Jabín posseïa nou-cents carros de guerra i va oprimir durament els israelites durant vint anys. Llavors els israelites van clamar al Senyor. En aquell temps, la profetessa Dèbora, muller de Lapidot, feia de jutge a Israel. Sentenciava sota la palmera anomenada palmera de Dèbora, entre Ramà i Betel, a les muntanyes d’Efraïm. Allà els israelites pujaven a trobar-la quan tenien algun plet. Dèbora va fer cridar Barac, fill d’Abinóam, de Quèdeix de Neftalí, i li digué: – Això ordena el Senyor, Déu d’Israel: “Vés a reunir deu mil homes de les tribus de Neftalí i Zabuló i porta’ls a la muntanya del Tabor. Jo faré que Sisserà, general en cap de l’exèrcit de Jabín, amb els seus carros de guerra i les seves tropes, vingui cap a tu al riu Quixon; allà el faré caure a les teves mans.” Barac va respondre a Dèbora: – Hi aniré si tu véns amb mi; però, si no véns, no hi aniré. Dèbora va replicar: – T’acompanyaré, però la glòria d’aquesta campanya no serà teva, ja que el Senyor posarà Sisserà en mans d’una dona. Dèbora es posà en camí amb Barac cap a Quèdeix. Barac havia fet una crida entre les tribus de Zabuló i de Neftalí perquè anessin a Quèdeix, i vanpujar-hi deu mil homes. També Dèbora hi havia pujat amb Barac. Temps enrere, Hèber, el quenita, s’havia separat dels altres quenites descendents d’Hobab, sogre de Moisès, i havia plantat la seva tenda al costat de l’Alzina de Saanannim, que és a la vora de Quèdeix. Quan Sisserà va saber que Barac, fill d’Abinóam, havia pujat a la muntanya del Tabor, va mobilitzar els nou-cents carros de guerra i tots els seus homes, i des d’Haróixet-Agoïm va emprendre la marxa cap al riu Quixon. Llavors Dèbora digué a Barac: – Endavant! Avui el Senyor posa Sisserà a les teves mans. Ell mateix surt a combatre davant teu. Barac va baixar del Tabor, seguit dels deu mil homes. Tan bon punt Barac desembeinà l’espasa, el Senyor va sembrar la confusió entre tots els carros i les tropes de Sisserà. Aquest abandonà el seu carro de guerra i fugí a peu. Barac va perseguir els carros i l’exèrcit enemic fins a Haróixet-Agoïm: tots els homes de Sisserà van anar caient víctimes de l’espasa. No en quedà ni un. Mentrestant, Sisserà havia fugit a peu cap a la tenda de Jael, la muller d’Hèber, el quenita, perquè hi havia un pacte entre Jabín, rei d’Hassor, i el clan d’Hèber, el quenita. Jael va sortir a rebre Sisserà i l’invità: – Entra, senyor, entra a casa meva i no tinguis por. Sisserà va entrar a la tenda i Jael el cobrí amb una manta. Sisserà li va demanar: – ¿Em vols donar una mica d’aigua, que tinc set? La dona va destapar l’odre de la llet, li’n va fer beure i tornà a cobrir-lo amb la manta. Després ell li digué: – Posa’t a l’entrada de la tenda i, si et pregunten si hi ha algú aquí, respon que no. Sisserà, rendit de cansament, es va adormir. Llavors Jael, la muller d’Hèber, agafà una estaca de la tenda i amb el martell a l’altra mà se li acostà a poc a poc, li va clavar l’estaca a la templa i la va picar fins que l’estaca va entrar dintre terra. Així va morir Sisserà. Aleshores arribà Barac, que perseguia Sisserà. Jael va sortir a rebre’l i li digué: – Vine i t’ensenyaré l’home que busques. Barac entrà a la tenda i va veure Sisserà mort, estès a terra, amb l’estaca clavada al cap. Aquell dia, Déu va humiliar Jabín, el rei cananeu, davant els israelites. El poder dels israelites sobre Jabín, rei de Canaan, s’anà fent més fort cada dia, fins que el van aniquilar.